Resultats de la cerca
Es mostren 11465 resultats
giusto sil·làbic
Música
Model d’articulació sil·làbica i rítmica que explica de manera satisfactòria les formulacions rítmiques d’un bon nombre de cançons orals de moltes cultures europees, especialment en casos de fórmules ben simples i que, en canvi, no encaixen gens bé amb els motlles metricorítmics dels compassos convencionals.
Fou proposat per Constantin Brailoiu Le giusto syllabique , 1952, i es basa en un motlle de vers fix per a tota la cançó nombre de síllabes i distribució binària dels accents sobre el qual les melodies només combinen dos valors, un de breu i un de llarg en proporció 12 En la tradició catalana, el mecanisme giusto sillàbic és útil per a explicar el ritme d’un bon nombre de balades i de goigs, generalment de mètrica 7+7 i 5+5 Brailoiu també el considera útil per a cants versificats medievals tardans Bibliografia Aiats, J El ritme gs 1212 un cas notable de giusto sillàbic en les…
Tenora
Música
Editorial de música impresa catalana.
Es fundà l’any 1988 per iniciativa de Josep Cruells amb la finalitat de recuperar obres totalment abandonades i que procedien d’editorials desaparegudes, entre les quals hi ha nombrosos títols de la música tradicional catalana com Llevantina , Torroella Vila-vella , les sardanes d’E Morera, les havaneres El meu avi , La Gavina i Mare, vull ser pescador , etc L’encert en la gestió feu ampliar el camp d’activitat vers la música simfònica Amb aquest objectiu es creà, dins la mateixa editorial, Catalana d’Edicions Musicals, que publicà inicialment obres d’E Morera, A Nicolau, J Lambert i E…
Southern Ocean Iron Experiment
Experiment ecològic a gran escala per demostrar la influència del ferro sobre el creixement del fitoplàncton i el refredament del planeta a l’hemisferi sud.
Dut a terme el 2002, consistí a abocar ferro a la mar en dues àrees de 225 km 2 , fins a concentracions de 0,05 ppm Atès que estudis anteriors suggerien que en les quatre últimes glaciacions en què el contingut de fitoplàncton era molt elevat, els oceans havien rebut quantitats importants de ferro de l’expansió dels deserts, l’experiment pretenia escatir si existeix alguna relació entre el ferro i el creixement del fitoplàncton El resultat fou un augment molt pronunciat del fitoplàncton al llarg de milers de quilòmetres quadrats, que comportà un increment de l’activitat…
Museu Etnològic del Montseny La Gabella

Sala dedicades a les llegendes al Museu Etnològic del Montseny La Gabella
© MEMGA
Museu
Centre d'exposició, conservació, difusió i investigació del patrimoni cultural del massís del Montseny, inaugurat el 1985.
Ocupa una casa pairal del segle XVII anomenada La Gabella, situada al centre de la vila d'Arbúcies Selva Les sales d'exposició permanent mostren els testimonis materials de les comunitats que han poblat el massís al llarg del temps, des de la prehistòria fins a la industrialització, i la relació entre les persones i el medi natural Els darrers anys, com a resultat de diferents remodelacions, s'ha donat especial importància a l'àmbit del món medieval a partir de les col•leccions arqueològiques procedents de les intervencions al castell de Montsoriu i també a diferents aspectes del…
Conferència Internacional de Població
Nom donat a cadascuna de les conferències organitzades internacionalment sobre la població mundial, que reuneixen estats membres de les Nacions Unides.
A banda de l’anàlisi i les projeccions a partir de l’estat de la demografia mundial, hom hi impulsa pautes de política demogràfica Des de la primera, celebrada a Roma el 1954, en què només hi prengueren part 74 estats, el nombre de participants no ha cessat d’augmentar Belgrad 1965 en reuní 88, Bucarest 1974, 138 Mèxic 1984, 147 el Caire 1994, 175 Al llarg d’aquests anys, l’èmfasi sobre els temes tractats i el seu enfocament ha anat variant així, de la reconstrucció demogràfica posterior a la Segona Guerra Mundial, hom passà als aspectes metodològics i de coordinació de…
aligot
aligot
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere d’ocells de rapinya de la família dels falcònids, de cos robust, amb el coll molt curt i la cua curta i ampla, en forma de ventall.
Tenen colors bruns, amb pintes blanques, variables segons les espècies Són predadors i cacen petits mamífers, rèptils i insectes, però no ocells Nien als cingles, als boscs o a la plana Sovint se'ls pot veure posats en una branca, immòbils, i amb el coll arronsat Totes les espècies són bastant similars A les àrees obertes de les terres catalanes és freqüent l' aligot comú Buteo buteo d’uns 55 cm de llarg, que es troba per tot Europa i emigra a Àfrica per hivernar L' aligot calçat Buteo lagopus , molt semblant a l’anterior, és propi del N d’Europa i fa migracions fins a l’E de…
Comissió Teològica Internacional
Grup de teòlegs catòlics que reflexionen sobre qüestions doctrinals.
Organisme de la cúria vaticana creat l’any 1969 i integrat —al costat de la Comissió Bíblica— dins la Congregació per a la Doctrina de la Fe, publica documents sobre qüestions doctrinals d’actualitat Entre els seus membres hi ha destacats teòlegs d’arreu del món D’ençà del 1992 en formà part el jesuïta mallorquí Lluís FLadaria Joan Pau II presidí un acte a Roma el 12 de març de 2000 en el qual entonà un mea culpa sobre la base del que afirmà el document de la Comissió Teològica Internacional Memòria i reconciliació l’Església i les culpes del passat 2000, en què es demanava perdó per les…
la Falconera

Un aspecte de la Falconera (Sitges, Garraf)
© Fototeca.cat
Riu
Riu subterrani de les costes de Garraf, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera
, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt..
En mig quilòmetre baixa uns 100 m, i ha originat l' avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf Mig quilòmetre al SW del port, es dreça el penya-segat de la Falconera , d’un centenar de metres Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semisubmarina que serveix d’escorredor al riu, una surgència vauclusiana que constitueix la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans una estimació del 1936 donà un cabal aproximat de 9 m 3 /s, bé que les aigües no s’han aprofitat per manca de…
Santa Susanna (Maella)
Art romànic
A uns 6 km al nord de Maella, prop de la carretera que va a Mequinensa i Fraga, hi ha les ruïnes de l’antic monestir de Santa Susanna Sembla que en aquest lloc hi hagué vida monàstica des d’època molt remota, però la primera notícia documentada del monestir de Santa Susanna és del 1227, any en què Jaume I hi establí una comunitat filial del monestir també cistercenc de Santa Maria d’Escarp Segrià Després d’un llarg període de decadència i abandonament, entre el 1796 i el 1835 fou la seu d’una comunitat de trapencs, per això l’indret també és conegut com la Trapa Entre les ruïnes…
chancillería
Història del dret
Òrgan col·legiat del regne de Castella per a l’administració de la justícia, amb caràcter d’instància suprema i inapel·lable, sorgit el 1387 com a reorganització de l’organisme instaurat el 1371 per Enric II amb el nom d’audiència.
Amb algunes modificacions fixació de la residència a Valladolid el 1489, creació de noves chancillerías a Granada, el 1505, i posteriorment a la Corunya, Sevilla i les Canàries perdurà fins a la constitució de l’audiència borbònica al llarg del segle XVIII El 1707 Felip V implantà encara el sistema, sense èxit, als recentment conquerits regnes d’Aragó fou substituït ja el 1711 per una audiència i de València, a què foren adherits Tortosa i el territori a la dreta de l’Ebre el 1708 els conflictes jurisdiccionals entre el president de la chancillería Pedro Larreategui Colón i el…