Resultats de la cerca
Es mostren 8535 resultats
Este
Música
Nissaga italiana de mecenes musicals sorgida al segle XI.
Durant el període comprès entre els segles XV i XVIII, aquest llinatge es distingí per la seva protecció envers la música i les arts Destacaren per aquest fet Leonello d’Este 1441-50, creador de la primera capella musical que tingué la cort d’aquesta família noble a Ferrara, i Hèrcules I m 1550, per a qui Josquin Des Prés compongué la Missa Hercules Dux Ferrarie , que convertí la ciutat italiana en un dels centres musicals més importants de l’Europa del moment Durant el segle XVI, la capella musical dels ducs de Ferrara comptà amb músics de la talla d’Antoine Brumel, Adriaan Willaert o…
Cristina López Aliaga
Waterpolo
Jugadora de waterpolo.
Nedadora del Club Natació Barcelona, passà a jugar a waterpolo amb el Club Natació Sant Feliu, amb el qual es proclamà campiona d’Espanya de primera divisió 2000 L’any 2002 passà al Club Natació Sabadell, on feu la resta de la seva carrera esportiva Guanyà la Lliga 2004, 2005, 2007, 2009 i la Copa de la Reina 2004, 2005, 2008, 2009, i disputà sis edicions de la Champions 2003, 2005-09 En el període 2000-09, jugà 190 partits amb la selecció espanyola absoluta, en què marcà 135 gols Participà en quatre Campionats d’Europa 2001, 2003, 2006, 2008, en el darrer dels quals assolí el subcampionat,…
Lamberto Gardelli
Música
Director d’orquestra suec d’origen italià.
Estudià piano i composició a Pesaro i Roma, i de seguida fou assistent de T Serafin El 1944 debutà a Roma com a director de La Traviata , i entre el 1946 i el 1955 fou director permanent de l’Òpera d’Estocolm, on compaginà el repertori italià amb òperes d’autors escandinaus Del 1955 al 1961 dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Danesa, i després tornà a l’òpera, com a director permanent a Budapest 1961-65 Durant el període 1964-66 dirigí al Carnegie Hall i al Metropolitan de Nova York, on tornà regularment fins el 1968 Des d’aquesta època i fins al 1981 realitzà un gran nombre d’…
Andrew Frank Davis
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià orgue amb Peter Hurford i Pie Kee, i posteriorment ho feu al King’s College de Cambridge Més tard es traslladà a Roma, on estudià direcció orquestral amb Franco Ferrara a l’Acadèmia de Santa Cecília Durant el període 1970-72 fou director associat de l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC i el 1973 inicià les seves collaboracions al Festival de Glyndebourne amb Capricio El 1974 esdevingué principal director convidat de la Royal Liverpool Simphony Orchestra, i l’any següent fou nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica de Toronto, amb la qual treballà fins el 1988 Del 1989 al…
Otmar Suitner
Música
Director d’orquestra austríac.
Deixeble de Clemens Krauss, estudià al Conservatori d’Innsbruck i al Mozarteum de Salzburg Començà a treballar com a pianista repetidor i ocasionalment com a director, i el 1942 debutà al Landestheater d’Innsbruck com a director operístic Entre el 1952 i el 1957 fou director musical a Remscheid, càrrec que deixà en assumir la titularitat de l’Orquestra Filharmònica de Rhineland-Pfalz Durant el període 1960-64 fou director principal de la Staatsoper de Dresden, i alhora treballà com a director convidat a Berlín, Hamburg, Munic, Viena i altres ciutats europees Del 1964 al 1971 fou director…
Wild Bill Davis
Música
Organista, pianista i arranjador nord-americà de jazz.
Cursà sòlids estudis musicals i treballà com a arranjador per a diverses orquestres, entre les quals destaquen la d’Earl Hines 1943 i la de Louis Jordan 1945-49, de la qual era també el pianista Després adoptà l’orgue Hammond, de l’ús del qual fou un dels pioners, i formà un trio amb guitarra i bateria, amb el qual gravà, per exemple, At Birdland 1956 Continuà escrivint arranjaments un dels més coneguts és el de la peça April in Paris 1955, que feu per a l’orquestra de Count Basie Enregistrà amb diferents artistes, com ara Johnny Hodges i Ella Fitzgerald Del 1969 al 1971 treballà…
Ana María Molina de Haro

Ana María Molina de Haro
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
S’inicià al Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, en què desenvolupà tota la seva carrera, excepte un període que passà al club Vallehermoso de Madrid Acumulà vint-i-quatre títols de campiona de Catalunya, quinze a l’aire lliure i nou en pista coberta, i vint-i-cinc de campiona d’Espanya, disset a l’aire lliure i vuit en pista coberta, entre els anys 1967 i 1978 Fou campiona en curses de tanques, salt d’alçada, llançaments de pes i de disc i proves combinades Una lesió el 1971 li impedí participar en els Jocs Olímpics de Munic i limità la seva activitat als…
Octavi Parellada Maojo

Octavi Parellada Maojo
CN ATLÈTIC-BARCELONETA
Natació
Waterpolo
Àrbitre de natació i waterpolo.
Vinculat al Club Natació Barceloneta, ingressà al Comitè Català d’Àrbitres el 1972, a l’estatal el 1973 i fou reconegut per les federacions internacionals el 1987 Al seu club fou vocal de la junta directiva 1983-85, cap de diferents seccions esportives 1994 i secretari esportiu 2012 Al Comitè Català d’Àrbitres fou secretari de la junta 1979-81, vicepresident 1982 i president 1986-93, període durant el qual també representà l’estament arbitral a la junta directiva de la federació catalana En l’àmbit estatal fou membre del Comitè Català d’Àrbitres 1988 Participà en els Jocs Mediterranis 1975,…
Axel Gustavsson Oxenstierna
Història
Polític suec.
Comte de Södermore Ocupà la cancelleria des del 1611 Assuaujà les diferències entre la corona i la noblesa dictant la Riksdagsordning 1617 i la Riddarhusordning 1626, que regulaven la dieta i la noblesa Secundà la política expansionista de Gustau AdolfII negociant les treves de Knared 1613 amb Dinamarca —que posà fi a la guerra de Kalmar—, d’Orga 1622 i d’Altmark 1629 amb Polònia, aquesta darrera molt avantatjosa Fou governador de les terres ocupades de Prússia 1626 Durant el període suec de la guerra dels Trenta Anys participà en operacions militars a Alemanya, i a la mort de Gustau Adolf II…
Mary Anderson

Mary Anderson
(CC0)
Inventora nord-americana.
Fou promotora immobiliària, directora d’una explotació ramadera i finalment viticultora El 1903, durant un viatge en tramvia a Nova York observà les dificultats de visibilitat del conductor per l’aiguaneu que s’acumulava al parabrisa Amb l’ajut d’un dissenyador mecànic fabricà un suport on anava fixada una tira de goma que, accionada manualment amb una palanca, escombrava la superfície del vidre frontal del vehicle fins a tornar a la posició original El mateix 1903 obtingué per a un període de disset anys la patent del dispositiu, el primer eixugaparabrises eficaç El 1904 perfeccionà l’…