Resultats de la cerca
Es mostren 5768 resultats
Orla
Antic terme del municipi de Perpinyà (Rosselló), que havia pertangut als templers (comanda d’Orla).
El 1317 passà als hospitalers i es mantingué fins als XVIII, bé que agregada a la comanda de Cotlliure
puig de Montlleó
Muntanya
Puig (977 m) del municipi d’Àger (Noguera), a la serra de Montclús, la qual separa la vall d’Àger del Farfanya.
La seva església de Santa Maria, esmentada ja als XIII, esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montlleó
Miporquet
Llogaret
Llogaret del municipi del Campell (Llitera), al límit amb el de Tamarit de Llitera, situat vora la séquia de la Magdalena.
Restà despoblat, probablement als XVII, i es repoblà a partir dels moderns regadius del canal d’Aragó i Catalunya
coll de Triador
Collada
Depressió (2 083 m alt.) de la serralada que separa les valls Fosca (terme de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà) i d’Àssua (terme de Sort, al Pallars Sobirà).
S'obre entre la serra d’Altars, alS, i el tossal de Triador 2 169 m alt, al N
Capifort
Possessió del municipi de Maó, a l’extrem nord-est de Menorca, prop del cap de Favàritx (dit també cap de Capifort
).
Hi ha un jaciment de galena que fou explotat als XVII per a la fabricació de vernís de gerrers
Altamaha
Riu
Riu dels EUA, a l’estat de Geòrgia, a la plana costanera altlàntica.
Format de la confluència de l’Oconee i l’Ocmulgee, desemboca en estuari a l’Atlàntic, alS de Savannals
el Fau
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Fau, o també de les Alades, o de les Formigues) del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), a 949 m alt., en un cim de la serra del Fau (1 056 m), alineació muntanyosa que, des de la Creu del Canonge, separa les valls de la Muga i del riu d’Arnera.
L’edifici, romànic, als XII, fou refet al XV Havia pertangut a la parròquia dels Horts i de Carbonils
Longjumeau
Ciutat
Ciutat del departament d’Essone, França.
Situada alS de la regió parisenca, té indústries farmacèutiques i cosmètiques, i hi ha una església del s XIII
Locres Epizefiris
Ciutat antiga
Ciutat de la Magna Grècia, a uns 3 km de l’actual Locri, fundada el 673 aC per colons grecs procedents de la Lòcrida.
Conquerida per Escipió 205 aC, fou, durant l’imperi, una petita vila, i els sarraïns la destruïren als VII
notícia dorsal
Història del dret català
Del segle XI al XII, indicació que hom posava al dors d’un pergamí prenent nota de les dades necessàries per a redactar una escriptura.
Les notes o notícies dorsals es deixen de fer quan comença el sistema dels esborranys o scaedae , als XIII