Resultats de la cerca

També conegut com Velòdrom Ciclos Catalunya, fou construït el 1943 i inaugurat l’any següent Malgrat que tancà les portes el 1949, fou molt popular durant els anys que estigué en funcionament Acollí el Campionat d’Espanya de velocitat en pista 1946, i s’hi organitzaren tot tipus de curses ciclistes de relleus a l’americana, de fons de 24 hores i curses darrere moto Hi corregueren ciclistes com Miquel Poblet i els germans Timoner També acollí vetllades de boxa i lluita, i curses de braus Cal dir que Reus disposà d’un total de nou velòdroms, entre els quals també…

Ocupa 68,25 km 2 Fisiogràficament és un fragment de la plana litoral valenciana, quaternària, en contacte amb la plana miocènica d’esfondrament, per a alguns el pla de Quart estricte, reservat al conreu de secà El regadiu és fet amb aigua del Túria límit NE derivada per les séquies de Quart i de Mislata Els turons miocènics de Parentxisa 344 m alt separen en part la conca del Túria de la del barranc d’Aldaia, que aflueix al de Torrent La població, 157 660 h 1986, assoleix la densitat suburbana de 2 310 h/km 2 i en bona part treballa a la ciutat de València, parcialment soldada ja amb els…

La primera pista d’atletisme de Manresa fou construïda l’any 1951 gràcies al voluntarisme del afeccionats locals, tenia 300 m de corda, sis carrers i era de terra La creació del Club Atlètic Manresa 1955 facilità la seva evolució, l’any 1958 es va convertir en pista de cendra, el 1972 en una pista de pols de roca barrejada amb sorra que ja disposava de vuit carrers i l’any 1985 en una de les primeres pistes sintètiques de Catalunya L’última reforma tingué lloc el 2005, i el 2012 la installació té una grada amb capacitat per a 870 persones, una original pista de terra perimetral…

Conquerida pels turcs el 1526, fou recuperada per Àustria el 1688 El 1716 fou guanyada als turcs per Eugeni de Savoia

Fundada al segle IV aC per Epaminondes, fou la capital de la confederació arcàdia Fidel a Tebes i, després, aliada de Macedònia, caigué a les mans de Demetri Poliorcetes 203 aC i anà en decadència Conserva les restes del teatre, un dels més grans de Grècia

El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de…

Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder de Sargon la…