Resultats de la cerca
Es mostren 18353 resultats
Velòdrom de Reus

Cursa ciclista al velòdrom de Reus
Fototeca.cat
Ciclisme
Velòdrom de la ciutat de Reus.
També conegut com Velòdrom Ciclos Catalunya, fou construït el 1943 i inaugurat l’any següent Malgrat que tancà les portes el 1949, fou molt popular durant els anys que estigué en funcionament Acollí el Campionat d’Espanya de velocitat en pista 1946, i s’hi organitzaren tot tipus de curses ciclistes de relleus a l’americana, de fons de 24 hores i curses darrere moto Hi corregueren ciclistes com Miquel Poblet i els germans Timoner També acollí vetllades de boxa i lluita, i curses de braus Cal dir que Reus disposà d’un total de nou velòdroms, entre els quals també…
pla de Quart
Contrada de l’Horta de l’Oest, a l’W de la ciutat de València, entre l’Horta estricta a l’esquerra del Túria i Catarroja, al S, el Camp de Túria a l’W i la Foia de Bunyol al NE.
Ocupa 68,25 km 2 Fisiogràficament és un fragment de la plana litoral valenciana, quaternària, en contacte amb la plana miocènica d’esfondrament, per a alguns el pla de Quart estricte, reservat al conreu de secà El regadiu és fet amb aigua del Túria límit NE derivada per les séquies de Quart i de Mislata Els turons miocènics de Parentxisa 344 m alt separen en part la conca del Túria de la del barranc d’Aldaia, que aflueix al de Torrent La població, 157 660 h 1986, assoleix la densitat suburbana de 2 310 h/km 2 i en bona part treballa a la ciutat de València, parcialment soldada ja amb els…
Estadi d’Atletisme del Congost

Estadi d’Atletisme del Congost
Ajuntament de Manresa
Atletisme
Futbol
Beisbol
Estadi municipal d’atletisme de Manresa situat a la zona esportiva del Congost, al costat del riu Cardener, on comparteix espai amb altres instal·lacions esportives de la ciutat, com camps de futbol, pavellons, un camp de beisbol i un rocòdrom, entre d’altres.
La primera pista d’atletisme de Manresa fou construïda l’any 1951 gràcies al voluntarisme del afeccionats locals, tenia 300 m de corda, sis carrers i era de terra La creació del Club Atlètic Manresa 1955 facilità la seva evolució, l’any 1958 es va convertir en pista de cendra, el 1972 en una pista de pols de roca barrejada amb sorra que ja disposava de vuit carrers i l’any 1985 en una de les primeres pistes sintètiques de Catalunya L’última reforma tingué lloc el 2005, i el 2012 la installació té una grada amb capacitat per a 870 persones, una original pista de terra perimetral…
Petrovaradin
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la república de Sèrbia, incorporada, el 1931, a la ciutat de Novi Sad.
Conquerida pels turcs el 1526, fou recuperada per Àustria el 1688 El 1716 fou guanyada als turcs per Eugeni de Savoia
Megalòpolis
Ciutat
Antiga ciutat grega, situada al N de l’actual ciutat homònima, Peloponès, al nomós d’Arcàdia.
Fundada al segle IV aC per Epaminondes, fou la capital de la confederació arcàdia Fidel a Tebes i, després, aliada de Macedònia, caigué a les mans de Demetri Poliorcetes 203 aC i anà en decadència Conserva les restes del teatre, un dels més grans de Grècia
Ciudad López Mateos
Ciutat
Ciutat del Districte Federal, Mèxic, situada a l’aglomeració urbana del nord de Ciutat de Mèxic.
Godoy Cruz
Ciutat
Ciutat de la província de Mendoza, Argentina, situada al suburbi sud de la ciutat de Mendoza.
Sant Ruf de Lleida

Vista exterior de l’església inacabada de Sant Ruf de Lleida, situada prop de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat al terme de Lleida (Segrià), al NE de la ciutat, a la partida dita abans de Sant Ruf
(i després la Plana del Bisbe
).
El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de…
dinastia d’Accad
Història
Dinastia semítica de Mesopotàmia (2371-2191 aC) originada al país d’Accad (al nord de Sumer i al centre de Mesopotàmia) i que tingué la ciutat d’Agade o Accad com a capital.
Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder de Sargon la…