Resultats de la cerca

Hom el colloca en fileres que se superposen o s’eleven en progressió És també conegut amb el nom d' almocàrab Ha estat emprat per a decorar frisos, capitells i cobertes simulant cúpules Aquest tipus de decoració aparegué a Pèrsia, d’on, durant els s XI i XII, s’estengué a Egipte, Síria, Sicília art siculonormand, el Magrib i l’Àndalus, on, durant l’època nazarí s XIV, adquirí una gran importància es destaquen els mocàrabs de la casa reial vella de l’Alhambra de Granada

Desenvolupà una llarga carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya dels 3000 m obstacles 1955 i guanyà dues medalles de plata i set de bronze en els 5000 i els 10000 m entre el 1950 i el 1961 Obtingué el tercer lloc en els 10000 m del Campionat d’Espanya 1959 Fou subcampió català de cros 1951 i assolí sis títols d’Espanya de l’especialitat amb la selecció catalana 1949-59 Participà en el Cros de les Nacions 1951, 1952, 1953

Debutà el 1943 i competí en el Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya dels 1500 m 1951, els 5000 m 1950, 1952, 1953 i els 10000 m 1947 En el cros fou tres vegades subcampió català 1946, 1948, 1949 i unes altres tres campió per equips Amb la selecció catalana guanyà cinc vegades el Campionat d’Espanya de cros 1948, 1949, 1950, 1953, 1954 Participà amb la selecció estatal en el Cros de les Nacions 1949, 1950

Extrem esquerre, es formà a la Penya Saprissa, passà pel Club Esportiu Europa i ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol acabada la Guerra Civil fins la temporada 1941-42 A la Lliga disputà 50 partits i marcà 11 gols Fou l’autor del gol de la victòria de l’Espanyol en la final de Copa del 1940 contra el Real Madrid Guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1940 Després jugà al Granada 1942-52 Fou alineat quatre vegades amb la selecció catalana i marcà 2 gols

Ingressà en el Futbol Club Barcelona la temporada 1926-27 després d’haver jugat en el Futbol Club Palafrugell Lateral, romangué a l’equip blaugrana fins a mitjan temporada 1932-33 i disputà 161 partits, amb 3 gols marcats Guanyà una Lliga 1929, una Copa 1928 i cinc Campionats de Catalunya 1927, 1928, 1930-32 Al gener del 1933 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual jugà fins a la temporada 1934-35 Formà part de la selecció catalana en tres partits

S’especialitzà en la modalitat hípica del regnatge Aconseguí el títol estatal absolut en el primer campionat d’aquesta disciplina celebrat a Espanya 2009 Participà en els Jocs Eqüestres Mundials com a únic representant català després d’obtenir seixanta-vuit punts en dues competicions de regnatge 2010 Muntà Footworks Special Competí representant l’Hípica les Ombries de Mas de Barberans També disputà el Màster Mundial de regnatge organitzat per la Federació Eqüestre Internacional a Oklahoma 2009, amb el patrocini de la Reial Federació Hípica Espanyola

Extrem esquerre conegut amb el sobrenom de Rateta per la seva habilitat i rapidesa Fou jugador durant quatre temporades 1949-53 del Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual disputà 80 partits de Lliga a primera divisió i anotà 37 gols, 15 d’aquests en la campanya 1951-52 En deixar l’Espanyol actuà amb el Centre d’Esports Sabadell 1953-54, club en el qual ja havia jugat la temporada 1942-43 L’any 1950 disputà dos partits amb la selecció catalana

Científic i astrònom, estudià camps com l’automoció i l’aviació, entre d’altres El 1908 fundà, juntament amb Joan Sardà Ballester, l’Associació de Locomoció Aèria, primer club d’aviació de Catalunya Promogué el primer vol amb motor de l’Estat, efectuat per Lucien Mamet l’11 de febrer de 1910 a l’antic hipòdrom de Can Tunis A més, fou cofundador del Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, i disposà d’un dels primers cotxes amb motor d’explosió que circulà per Barcelona

Jugà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol i la temporada 1967-68 jugà en el primer equip Tot seguit fitxà pel Sant Andreu 1968-71, el Sabadell i l’Sporting de Gijón 1971-72, i de nou pel Sant Andreu 1972-78 Actuava de defensa i, amb 332 partits, és el jugador que més vegades ha jugat amb l’equip andreuenc Fou cinc vegades internacional amateur Com a tècnic ha dirigit el Sant Andreu, l’Europa i el Mollerussa, entre d’altres

Es formà al Reial Club Marítim de Barcelona i guanyà diversos Campionats de Catalunya i de nombroses regates internacionals Representà Espanya en quatre Campionats del Món 1965, 1967, 1969, 1971 Després feu d’entrenador de l’equip espanyol de vela en tres Mundials, en què la delegació espanyola obtingué un subcampionat Carles Pich, 1975 i dos campionats Abascal, 1975 Pedro Campos, 1976 Navegà en embarcacions de 6 m, FI, Dragó, Snipe, 470 i Vaurien El 1987 fou elegit vicepresident de la Vaurien International Association