Resultats de la cerca

Filla de Joan Llimona i Bruguera Es formà a Llotja i a l’Escola de Belles Arts Conreà la natura morta, la figura i, especialment, el paisatge, dins un estil naïf constructiu i postimpressionista, i destacaren sobretot les seves visions de Barcelona Fou presidenta del 9è i 10è Saló Femení de l’Art Actual Exercí també com a illustradora i exposà individualment i en diferents collectius, i obtingué diversos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi 2000 i la Medalla d’Or de Barcelona 2006 Té obra als museus d’art modern de Barcelona i Madrid, i d…

De família de pintors, escriptors —com el seu pare, Sergej Vladimirovič Mikhalkov — i cineastes —com el seu germà Andrej Mikhalkov-Končalovskij —, treballà inicialment com a actor, faceta que ha continuat conreant al llarg de la seva carrera interpretant, sovint, pellícules dirigides per ell mateix, entre d'altres, Raba l’ubvi ' ‘L’esclava de l’amor’, 1975, Mekhaničeskoje Pianino ‘La pianola mecànica’, 1977, P'at Večerov ‘Cinc vetllades’, 1978, Neskolko dnej iz Žizni Oblomova ‘Alguns dies en la vida d’Oblomov’, 1978-79, Occi Ciorni ‘Ulls negres’, 1987, Urga 1991,…

Director del museu de Pontevedra, del qual fou cofundador, així com del Seminario de Estudos Galegos 1923 Són importants els seus estudis sobre lírica galaicoportuguesa i literatura portuguesa del segle d’or Camões , 1954 Són obres seves Cancioneiriño 1932, Cancionero musical de Galicia 1942, El libro de Santiago 1948, La artesanía en Galicia 1953, la biografia El arzobispo Lago González 1967, Historias de Compostela 1970, Baldaquinos gallegos 1987, amb JRamón y Fernández-Oxea, i Fray Martín Sarmiento 1695-1772 1994 i els reculls d’assaigs sobre…

Novellà, amb una gran dosi de nostàlgia, els anys perduts en el panorama fosc d’una Argentina contradictòria i per a molts impossible Cal esmentar les novelles Aquí vivieron 1949, Misteriosa Buenos Aires 1951, Los ídolos 1953, La casa 1954, Los viajeros 1955, Invitados en el Paraíso 1957 i, sobretot, Bomarzo 1962, obra mestra, recreació esplèndida del Renaixement italià on l’autor broda el perfeccionisme verbal i una minuciosa capacitat d’observació sobre les persones i les coses una recreació semblant, si bé no tan reeixida, presenta El Unicornio 1965, sobre l’edat mitjana, i El laberinto…

Traslladat de jove a Arenys de Munt, fou tècnic tèxtil i funcionari de la Generalitat Entre el 1929 i el 1936 rebé diversos premis de poesia, entre els quals la viola d’or i argent dels Jocs Florals de Barcelona del 1932 El 1939 hagué d’exiliar-se i, després d’un temps d’internament al camp de Sant Cebrià de Rosselló, s’installà a Londres, on treballà, entre altres feines, com a traductor per a la BBC Fou guardonat amb tres premis ordinaris i proclamat mestre en gai saber als primers Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili…

Fill del també director Odón Alonso González, es formà al Conservatori de Madrid Inicià la seva carrera com a director del cor de cambra de Radio Nacional de España 1950 Posteriorment fou titular de l’Orquesta Solistas de Madrid 1953, director musical del Teatro de la Zarzuela 1957, director de les orquestres Filarmónica de Madrid 1960, Sinfónica y Coro de RTVE 1968-84, Sinfónica de Puerto Rico 1986-92 i Clásica de Madrid 1989 El 1993 creà el festival Otoño Musical Soriano, que dirigí fins la seva mort Tingué especial sensibilitat per a la música del segle XX i presentà a Espanya obres de…

El nom provenia d’una corrupció humorística del Walhalla wagnerià Llogat el 1901, fou punt de reunió d’artistes i universitaris, com Joaquim Borralleras, Jacint i Ramon Reventós, Dídac Ruiz, Eugeni d’Ors, JF Ràfols, P Ynglada, Nonell, F Laberta, JM Junoy, Feliu Elias, Manolo Hugué, D Carles, E Monegal, I Smith, I Pascual, Picasso, JM Folch i Torres, etc Fou en certa manera l’hereu d’Els Quatre Gats, tot i que, ací, ja no hi assistien els artistes de la generació pròpiament modernista Més endavant ~1908 passà a un altre local de…

Empresari, fou cofundador de Convergència Democràtica de Catalunya a Girona 1976 i delegat de Cultura de la Generalitat a Girona 1982-95 En aquest càrrec, impulsà el desplegament de la política de normalització lingüística Destacà també per la seva tasca de defensa i recuperació del patrimoni cultural gironí, tant des del vessant dels equipaments biblioteques, arxius i museus com de l’arquitectònic Rebé pòstumament la Medalla d’Or de la Diputació de Girona 1996 i el 2006 fou instituït el premi Joan Saqués i Roca de la Fundació Valvi, atorgat anualment a persones o entitats …

Ingressà a la Bristol Old Vic Theatre School el 1977 Dos anys més tard formà part del Library Theatre de Manchester Féu el seu debut teatral amb un muntatge de l’obra Moving , el 1981 A partir de la meitat dels anys vuitanta, compaginà el teatre amb el cinema, i debutà en aquest mitjà amb Dancer with a Stranger 1984, de MNewell Cal destacar-ne les interpretacions cinematogràfiques a Empire of the Sun 1987, de SSpielberg, Enchanted April 1991, de MNewell, The Crying Game 1992, de NJordan, Tom and Viv 1994, de BGilbert, The End of the Affair 1999, de NJordan, The Hours 2002, de SDaldry, Spider…

Doctorat en filologia catalana, ha conreat la investigació en les obres Repertori mètric de la poesia catalana medieval 1992, Diccionari de la mitologia grega i romana 1997, Diccionari de poètica 1998 i Ritmes clàssics 1999, entre d’altres En poesia ha publicat Compromís amb la forma 1981, Ègloga cants de Geòrgic 1983, Dotze cançons amb tornada 1987, Corona i cadena 1989, Personatge isòsceles 1990, Quadern del seny pretès 1992, Claustres i àgores 1994, Primer recull factici 1981-1997 1999, premi M Martí i Pol 1998 i A l’última ribera 2003 Ha traduït I Madach, Ch Péguy, GV Catul i…