Resultats de la cerca

Del 1689 al 1692 estudià teologia a les universitats de Viena i Praga Probablement en aquesta última aprengué música Ordenat de sacerdot a Cracòvia el 1692, poc després fou nomenat rector de la Congregatio Missionis a Chelmno Pomerània El 1698 fou nomenat director musical de la catedral de Wawel a Cracòvia, càrrec que ocupà fins a la seva mort Gorczycki és un compositor important de la música polonesa del Barroc tardà Compongué majoritàriament música litúrgica, encara que sembla que també s’aventurà en el terreny de la música profana instrumental Cultivà l’antic estil a cappella , però l’…

Fill d’un director d’orquestra i de cor, completà la seva educació musical a Bozen el 1794 L’any següent anà a Innsbruck, estudià filosofia i dret i participà en la guerra contra Napoleó Des del 1801 gaudí de la protecció del comte Firmian, i viatjà per Alemanya, on amplià els seus coneixements sobre música amb mestres com Georg Joseph Vogler i Johann Georg Albrechtsberger, entre d’altres Mantingué una gran amistat amb el seu condeixeble Carl Maria von Weber, amb el qual fundà una societat anomenada Harmonische Verein Unió Harmònica, dedicada a difondre la música romàntica El 1813 retornà a l…

Possiblement fou alumne de Francesco Corbetta El 1680 era músic de cambra de Lluís XIV i del 1694 al 1705 actuà regularment a la cort francesa i amenitzà les reunions vespertines de Madame de Maintenon El 1709 era cantant de cambra reial i el 1719 fou nomenat mestre de guitarra del rei Fou també tiorbista i violista i, juntament amb Corbetta, el compositor de guitarra més destacat del Barroc francès Visée publicà un total de dotze suites en els volums Livre de guittarre dédié au roy 1682 i Livre de pièces pour la guittarre 1686, a més d’algunes miscellànies amb peces per a tiorba i per a…

Estudià orgue amb el seu pare, Bénigne Balbastre, organista de Saint-Medard, a Dijon L’any 1750 es traslladà a París per estudiar-hi composició amb Claude Rameau, germà del famós compositor i teòric francès Jean-Philippe Rameau, i obtingué un gran èxit interpretant concerts per a orgue al Concert Spirituel L’any 1760 esdevingué organista de la catedral de Notre-Dame El 1776 fou nomenat organista del futur Lluís XVIII, càrrec que ocupà fins a la Revolució Francesa Les seves composicions per a orgue són de caràcter variat, i van des de les composicions primerenques, que contenen títols…

Estudià al Conservatori de Madrid, on l’any 1954 guanyà els primers premis de piano, estètica i història de la música i el 1958 el d’harmonia En aquest centre fou deixeble de J Cubiles, G Gombau i F Sopeña Posteriorment, amplià coneixements amb E Werba a Salzburg, E Mrazek a Viena i J Laforgue a París Acompanyà cantants tan famosos com T Berganza, P Lorengar, A Kraus, V dels Àngels, M Caballé, E Schwarzkopf, N Procter, T Stich-Randall, R Scotto i S Estes Així mateix, acompanyà instrumentistes com A Navarra, R Ricci, S Accardo, Ch Ferras i JP Rampal Oferí més de 1700 concerts…

Començà els estudis musicals a sis anys i els completà al Conservatori de València, on estudià harmonia, composició, formes musicals, història i estètica de la música, solfeig i violí Fou professor de clarinet en aquest conservatori i músic de la Banda Municipal de València Tocava també el flautí, el requint i el violí A divuit anys començà a dirigir bandes de música, tasca en la qual assolí un gran prestigi Entre d’altres, estigué al capdavant de les bandes de la Societat Musical Obrera de Torrent i de Pobla de Vallbona i Foios, de la Unió Musical de Cullera trenta-set anys, les d’Alaquàs,…

Inicià els estudis musicals al Collegi del Corpus Christi de València i després al conservatori de la mateixa ciutat amb S Giner El 1885 estrenà la seva primera sarsuela De Valencia al Grao i a partir de llavors es dedicà a aquest gènere, que cultivà juntament amb els de l’opereta, la revista i el sainet líric A partir del 1896 visqué a Madrid, on fou director d’orquestra al Teatro Romea i empresari en diversos teatres madrilenys, entre els quals el Teatro Eslava Fou en aquest darrer on estrenà la seva sarsuela opereta més cèlebre, La corte del Faraón 1910 També aconseguiren gran èxit La taza…

Vida Rebé la formació musical del seu pare, Francisco de Paula Villar i Modonés, que fou director de la collegiata de Sant Nicolau a Alacant Ernest Villar arribà a dirigir l’orquestra del Teatre Principal d’Alacant El 1890 fundà la Societat de Quartets Clàssics Des del 1896 hom li encomanà la direcció de la capella de música de Sant Nicolau, en substitució de F Senante És autor d’un centenar d’obres, per a orquestra, banda, piano, orgue, cor i conjunt de cambra Publicà diferents estudis musicogràfics, com ara Alicante Artístico-Musical 1893 Fou, a més, professor de l’Escuela…

Començà els estudis musicals a Lleida amb J Montagut i el 1976 fou alumne d’E Pujol en el curs internacional de guitarra, viola de mà i llaüt que aquest impartí a Cervera Posteriorment perfeccionà la seva tècnica amb J Tomás i A Ponce Ha estat guardonat amb el premi especial de guitarra del Concurs de l’Havana i el primer premi en el Concurs Internacional de Guitarra de Toronto 1987 L’any 1988 actuà a Itàlia i tocà per primer cop en el Festival de Torroella de Montgrí La seva carrera internacional es consolidà amb aparicions al Japó 1990, la Gran Bretanya 1992, Rússia 1992 i Àustria 1994 Ha…

Cursà estudis de piano i contrabaix amb els mestres J Zamacois, J Pich i Santasusana, J Caminals i F Sala al Conservatori de Música de Barcelona El 1958 fou contractat com a membre de l’Orquestra Municipal de Barcelona Acompanyant habitual del cantant Joan Manuel Serrat, actuà en totes les seves gires internacionals fins el 1976 Ha collaborat també amb altres cantants de la generació de la Nova Cançó, com Raimon, Lluís Llach o Marina Rossell Ha estat un destacat intèrpret en el terreny del jazz , músic habitual del Jamboree, component de la Big Band de Barcelona i del grup Nits…