Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
mercat hipotecari
Economia
Mercat de préstecs hipotecaris ja formalitzats i en el qual les entitats creditícies ofereixen llurs drets de creditors, abans de llur venciment, per aconseguir un refinançament, i els demandants inverteixen en aquests actius, que són garantits per les hipoteques.
Normalment, les entitats prestatàries emeten títols hipotecaris cèdules, bons, participacions, que són posats en circulació en el mercat i que poden ésser tramesos posteriorment i cotitzats en borsa Hi ha societats de crèdit hipotecari que fan les operacions actives i passives en aquest ram financer
àcid benzoic
Química
Àcid present en el benjuí (d’on fou obtingut ja al s XVII), que cristal·litza en forma de lamel·les o agulles blanques, solubles en etanol i en èter, molt poc en aigua, i que es fonen a 122,5°C.
Esterificat i en forma de sals és present en un gran nombre de productes naturals resines, bàlsams, etc, però hom l’obté per descarboxilació de l’àcid itàlic, en presència de catalitzadors, i per altres procediments L’àcid lliurei les seves sals sòdica, potàssica i càlcida s’empren com a additius alimentarisconservadors en begudes refrescants, alguns productes derivats de fruites, caramels, xiclets, conserves vegetals, greixos i altres aliments La seva activitat antimicrobiana es manifesta sobretot en el medi àcid Les sals i els èsters tenen molta aplicació en farmàcia, cosmètica i plàstics
pterofòrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters de morfologia força peculiar, ja que les ales solen ésser partides en dos, tres o quatre lòbuls allargassats, que semblen plomes, i que en repòs tenen l’aparença d’una T.
Són microlepidòpters nocturns, dels més evolucionats Les erugues viuen entre fulles que uneixen amb fils de seda o bé són minadores Del miler d’espècies existents, unes 200 habiten a Europa
Amfitrió
Personatge i tema literari originats, d’una llegenda tebana, a l’antiga Grècia —bé que la primera versió que ens n’ha pervingut pertany ja al llatí Plaute— i que han arribat fins als nostres dies en reelaboracions diverses.
Amfitrió marxa a la guerra per venjar la mort dels germans d’Alcmena, la seva muller Durant l’absència, Júpiter adopta l’aspecte d’aquell amb l’ajut de Mercuri i gaudeix així dels favors de la dona L’equívoc i la perplexitat creats amb el retorn d’Amfitrió es resolen quan Júpiter s’identifica amb la seva inapellable majestat El Renaixement redescobrí la peça de Plaute, i Camões 1540 i Joan de Timoneda 1559 la reelaboraren en sengles comèdies Molière en donà una versió d’estil lleuger i brillant 1668, i permeté que l’espectador pogués identificar Júpiter amb Lluís XIV Deixant de banda la peça…
la Sisquella
Detall de les restes conservades de la fortalesa de la Sisquella, al municipi de la Juncosa (Garrigues)
© Fototeca.cat
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi de Juncosa (Garrigues), al nord del terme, a la vall de la Sisquella
, que drena la riera de la Sisquella
, afluent, per l’esquerra, del riu Set a l’Albagés.
El 1197 Gibert d’Albagés, poc després de colonitzar l’Albagés, emprengué el poblament d’aquest lloc a la segona meitat del s XIV tenia 10 focs i era de la jurisdicció del monestir de Poblet Habitat encara el 1635, el 1708 era ja un terme rònec
Sant Nazari de la Vola
Santuari
Santuari del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona), situat a 961 m alt., dins la parròquia de la Vola, vers l’extrem oriental del terme, en una petita vall tributària del riu Fornès.
Existia ja el 1382 i tenia un ermità que captava per a ella Fou reedificada vers el 1721 i restaurada el 1921 Té un petit atri i cor rectangular És oberta al culte, malgrat que no s’hi celebra per raó del despoblament de la contrada
Sant Fruitós de Quadres
Capella
Capella rural situada dins la demarcació de l’antiga vil·la rural de Quadres (974), del municipi de Gurb (Osona), a la parròquia de Granollers de la Plana.
Existia ja el 948, i amb els masos veïns formà una quadra, fusionada amb Gurb el 1840 L’església és preromànica, amb l’afegitó d’una capçalera i un absis al començament del segle XI Fou restaurada el 1868 No té culte d’ençà del 1936
Sant Andreu del Far
Església de Sant Andreu del Far a Dosrius (el Maresme)
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Dosrius (Maresme), al N del terme, a la serra del Corredor, a la divisòria d’aigües entre el Maresme (hi neix la riera del Far, afluent de capçalera de la riera d’Argentona) i el Vallès Oriental (terme de Llinars del Vallès).
L’església parroquial Sant Andreu, que centra el poble juntament amb la masia de can Guinard, és del segle XVII El terme s’independitzà de Llinars el 1597 El castell del Far o de Llinars, 2,5 km a ponent, pertany ja al municipi de Llinars
el Pinetell
Restes de l'església de Sant Pere del Pinetell (Montblanc)
© Fototeca.cat
Disseminat
Disseminat del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), dins l’antic terme de Rojals, situat al SW del cap municipal, en un planell, a 607 m alt. a l’esquerra del riu Brugent.
Fins el 1841 constituí un municipi independent, però el 1849 ja era arruïnat només hi ha les restes de l’església romànica segle XIII Els templers adquiriren al segle XIII, de Pere de Granyera, part de les rendes del castell de Pinetell , que després passaren als hospitalers
baronia de Peralta
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Peralta (avui Peralta de la Sal), a Ribagorça, i que arribà a comprendre, a més, els llocs i castells de Gavasa, Casserres del Castell, Calassanç, Purroi, Montmagastre, Rocafort de Llitera, Pelegrinyó i Sant Esteve de Llitera.
Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d’ells als Pinós, als Cervelló barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli