Resultats de la cerca

Professor a les universitats de Palerm i de Roma La Sapienza, on es llicencià el 1956 i es jubilà l’any 2004 El seu ampli ventall d’interessos i de recerca dins dels estudis del llenguatge comprenia la lexicografia, la lingüística indoeuropea, la història de la llengua italiana, la semàntica, la lexicologia històrica i teòrica, la història de la lingüística, la filosofia del llenguatge, la pedagogia de la llengua i qüestions educatives Fou membre d’institucions públiques i de comitès assessors del govern dedicats a l’educació i a la cultura, i en 2000-01 fou ministre…

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987 i doctor en Llengües Modernes per la Universitat de Cambridge 1996 Ha estat professor de literatura i cultura catalanes i cap de la secció d’Estudis Hispànics al Queen Mary College de Londres 1993-2006, ciutat on creà i dirigí el Centre for Catalan Studies Des del 2007 és professor del grau de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Oberta de Catalunya UOC i director acadèmic del màster universitari d’Estudis Catalans Ha estat director de l’Àrea de Llengua i Universitats i de l’…

Vida i obra Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’Estat espanyol Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional 1970, en fou vicepresident 1974-78 i president 1978-82 El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto Del 1976 al 1987 fou professor de la Universitat de Barcelona Partint d’una crítica de la noció imprecisa de…

Els seus membres disposen d’un alt nivell formatiu i de professionalització en els seus respectius àmbits d’especialització i comparteixen uns trets culturals comuns ús intensiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, alt grau d’internacionalització i de cosmopolitisme en els usos lingüístics —amb l’anglès com a llengua comuna—, en les xarxes socials en què es mouen i es relacionen, i formes de consum i estil de vida derivats d’un alt poder adquisitiu

A Catalunya, l’esment als drets històrics es troba contingut a l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia del 2006, en el qual s’estableix que els drets històrics del poble català són fonament de l’autogovern de Catalunya Dels drets històrics, en deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat

Es presenta al palau de la Generalitat de Barcelona el servei Catalunya en línia, la versió informàtica que permet consultar la Gran Enciclopèdia Catalana a través d’Internet en canvi d’una quota anual El servei també dóna accés al Diccionari de la llengua catalana, i de manera progressiva anirà incorporant altres obres del grup, com la Gran Geografia Comarcal de Catalunya A part de The New Encyclopaedia Britannica, és l’única enciclopèdia que es pot visualitzar sencera a través de la xarxa

El Parlament valencià, on el PP té majoria absoluta des del 13 de juny, reelegeix el seu candidat, Eduardo Zaplana, com a president de la Generalitat En el discurs de presa de possessió, fet íntegrament en castellà, Zaplana anuncia per a la propera legislatura un interès especial en les polítiques socials i la voluntat de tancar, mitjançant consens, la reforma de l’Estatut d’Autonomia i la composició de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Zaplana presenta el seu govern el dia 22

El Consell de Ministres del Govern andorrà aprova el projecte de llei d’ordenació lingüística per a regular l’ús de la llengua oficial d’Andorra, el català El projecte, que preveu sancions de fins a 500000 pessetes en cas d’incompliment, començarà a ser tramitat pel Consell General andorrà la setmana vinent i es preveu que sigui aprovat de manera definitiva a la tardor La nova llei no canviarà el marc educatiu, i tampoc no preveu quotes de pantalla als cinemes

Agricultors primitius, conreen arròs i mill Practiquen el matrimoni exogàmic i normalment monogàmic Conserven una institució d’un gran interès antropològic, la dhūmkuria ‘dormitori dels nois’, on els joves passen dos o tres anys d’educació abans de contreure matrimoni L’estructura social es basa en el clan totèmic La llengua uràon, coneguda també per kurukh , parlada per un milió de persones, pertany al grup dravídic, bé que és molt influïda per les llengües munda i, sobretot, per l’indoari

Els lundes crearen, al s XVI, un important reialme de tipus feudal al curs alt del Kasai, que durà fins a mitjan s XIX, basat en el comerç d’ivori i d’esclaus La forma de vida tradicional de les comunitats es basa en poblats organitzats mitjançant sistemes de parentiu diferents segons la zona Practiquen l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Bé que tots ells parlen llengües bantús, només uns 310 000 parlen la llengua lunda anomenada també chilunda