Resultats de la cerca
Es mostren 40705 resultats
els Manxons
Barri
Barri de Callús (Bages) situat a la dreta del Cardener, al S del poble, centrat per la masia de can Mestret.
No resta cap de les setze cases que formaven l’antic barri dels Manxons, ni tan sols el pintoresc hostal de Can Mestret, o de les Xemeneies Aquest barri fou el primer nucli de població del municipi i era situat a la riba dreta del Cardener, a prop de la carretera que puja a Sant Mateu de Bages Les darreres cases foren enderrocades el 1992 per tal de fer-hi una zona industrial L’actual barri dels Manxons tenia 47 h el 2001
Uns tigres maten dos turistes al Safari Park del Verger
Una parella d’alemanys és morta per uns tigres al Safari Park del municipi del Verger Marina Alta Sense fer cas de les instruccions de la installació, la parella baixa del cotxe quan era al recinte dels tigres, presumptament per fer fotografies, i és atacada pels animals, que en causen la mort abans que els serveis de vigilància puguin intervenir-hi És el primer accident important que ha patit el Safari Park del Verger des que va entrar en funcionament, el 1977
Eina i els Angles denuncien el Tractat dels Pirineus
En un acte celebrat al consistori d’Eina, els alcaldes d’aquest municipi, Alà Bousquet, i el dels Angles, Christian Blanc, denuncien el Tractat dels Pirineus del 1659 per la marginació que viuen la majoria de municipis de la Catalunya del Nord A l’acte hi assisteixen el president del Pi, Àngel Colom, i el del Partit per Catalunya, Jordi Ventura Els dos alcaldes demanen a Colom que gestioni la incorporació dels municipis respectius a l’àrea gestionada per la Generalitat de Catalunya
Sant Salvador de Brics (Olius)
Art romànic
De l’antiga església de Sant Salvador de Brics no resta cap vestigi arquitectònic Coneixem per la documentació que al poble de Brics, antigament Trevixs , situat a l’extrem meridional del municipi d’Olius, hi havia una capella primitiva sota la mateixa advocació de l’actual església parroquial En el testament de Guillem Isarn, del 20 de desembre de 1092, consta que donà un quintar d’oli a “ Sanctum Salvatorem de Trevigs ”, i també que li deixà l’alou que tenia a Llobera
Sant Sebastià (Oliola)
Art romànic
L’església actual de Sant Sebastià, situada al llogaret del Gos, dit també Castellnou del Gos, és un edifici que respon a una obra construïda dins la tradició de les tipologies romàniques, però en una època i un llenguatge formal gòtic tardà Un cas semblant es pot veure en altres esglésies de la comarca, com a Sant Miquel del mas Pinós, del municipi de Tiurana, edificis que sovint han estat considerats i fins i tot publicats com a obres romàniques
Club Nàutic Llançà
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Llançà.
Fundat al juliol del 1966, inicià la construcció d’un pantalà l’any següent Amb el pas dels anys esdevingué el port esportiu i pesquer del municipi, inaugurat el 1991 Practica la vela lleugera, la vela de creuer i la vela llatina, i també la pesca esportiva i activitats subaquàtiques Organitza diverses regates, entre d’altres, la regata de vela lleugera Trofeu Festes Verge del Carme – Memorial Jordi Canal Participa en el Campionat de Catalunya de fotografia submarina en apnea
la Cabanassa
la Cabanassa (Alta Cerdanya)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, al pla de la Perxa, a la dreta de la Tet, que envolta, en gran part, el terme de Montlluís; el riu de Jardó, afluent de la Tet, separa el terme, al sud, del de Sant Pere dels Forcats; a l’oest del coll de la Perxa enclou, encara, un petit sector de la vall de Bolquera, dins la conca del Segre.
La part baixa del terme és regada per la séquia dels Molins La ramaderia bestiar boví i l’agricultura, d’alta muntanya cereals i hortalisses, formen la base econòmica del municipi l’Estat francès hi establí, a la fi del s XIX, un important assecador de llavor de pi per al repoblament La indústria làctia mantega, formatge ha adquirit importància el 1948 la cooperativa de la Cabanassa, a la qual es vincularen els municipis del Capcir i de l’alt Conflent, s’uní amb les d’Er Alta Cerdanya i Prada Conflent El poble 1 520 m alt, a l’esquerra del riu de Jardó les cases de la dreta del…
Benasc

Vista de Benasc
© Turismo de Aragón
Municipi
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent), a la zona axial pirinenca, a la frontera amb França.
El terme comprèn una part de l’alta vall de l’Éssera vall de Benasc amb la capçalera d’aquest riu, on s’aixeca el massís de la Maladeta, amb el pic més alt dels Pirineus l’Aneto 3404 m El rocam paleozoic proporciona els esquists metamòrfics negres llicorella emprats en la construcció dels llosats dels grans teulats voladissos L’abundància de bosc explica que la major part dels elements constructius siguin de fusta El 75% del terme, d’erms i de zones forestals avets i pins roigs i negres són propietat del municipi, amb els boscs de Cregüenya, Vallhiverna i Vaticelles, i…
Museros
Museros
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, estès al sector septentrional de la comarca, a la plana al·luvial regada per la séquia de Montcada; el territori s’eleva suaument a l’W.
El regadiu un 90% dels conreus ha estat incrementat amb la perforació de nous pous l’horta tradicional és dedicada al conreu intensiu d’hortalisses, amb alguns sectors de tarongers, però als regadius nous aquest predomina totalment, fins a constituir una veritable monocultura El secà, en regressió, és dedicat a garrofers, oliveres i ametllers La terra és molt repartida, i el 89% és conreada directament pels propietaris La ramaderia, estabulada, és formada per bestiar boví i porcí La indústria ha pres un gran dinamisme amb la construcció d’un polígon industrial entre el poble i la carretera de…
Asp
L’església parroquial d' Asp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la depressió que travessa perpendicularment el sistema prebètic valencià i comunica l’altiplà amb el litoral.
Tot el terme és situat entre 200 i 500 m d’altitud, excepte el solc estricte del Vinalopó i algun cim que tanca per l’oest la serra de l’Ofra, 582 m o s’encavalca diagonalment serra de la Forna, 510 m prop de la vila conflueixen les rambles de Tarafa i de Vinalopó Al final del s XVIII la població era de 4 400 h, la qual arribà a duplicar-se cap a l’any 1920, malgrat la considerable emigració a l’Argentina especialment entre els dos segles Hi ha fabricació de soles de cautxú, material elèctric i ceràmica de construcció La part no conreada del terme és d’unes 1 600 ha i la resta és…