Resultats de la cerca
Es mostren 4344 resultats
Romà Escalas i Llimona
Música
Flautista i musicòleg.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Estudià musicologia i organologia amb Higini Anglès, Josep Maria Lamaña i Josep Maria Llorens Es perfeccionà com a intèrpret amb Kees Otten, Frans Brüggen i Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Amplià coneixements al Conservatori de Colònia, a la Universitat de Columbia i als seminaris impartits per Moeck Velag, a Celle Alemanya Aquest procés formatiu el dugué a especialitzar-se en l’estudi, la recerca i la interpretació de la música antiga amb criteris històrics La seva activitat com a solista l’ha portat a participar en concerts…
,
Hans Werner Henze
Música
Compositor alemany.
Vida Inicià els seus estudis musicals a Bielefeldt, i a partir de setze anys els continuà a Brunsvic Fill d’un excombatent de la Primera Guerra Mundial que abraçà el nazisme i morí al front durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 hagué d’interrompre els estudis musicals quan fou mobilitzat en una companyia de tancs de l’exèrcit alemany Capturat pels britànics, en acabar la guerra fou alliberat i es guanyà la vida com a acompanyant musical en un teatre de Bielefeldt El 1946 reprengué els estudis a la Universitat de Heidelberg sota la direcció de Wolfgang Fortner, i al mateix temps aprengué de…
,
Hanns Eisler
Música
Compositor alemany.
Vida Fill del filòsof vienès, Rudolf Eisler, la seva família es traslladà a Viena Cursà estudis musicals al conservatori d’aquesta ciutat i més tard fou alumne d’A Schönberg i d’A Webern a la Musikakademie 1919-23 Durant aquests primers anys es feu càrrec de la direcció dels cors obrers Karl Liebknecht i Stahlklang So d’acer i entrà com a corrector de proves a l’editorial musical Universal Edition, on conegué el compositor txec Alois Hába La gran obra de joventut, la Sonata per a piano número 1 1923, és de plena adscripció atonal i fou estrenada el 1924 a Viena En un escrit d’aquells anys…
manegueta
Tecnologia
Tub estret de cautxú que hom empra per a connectar una manxa manual amb la vàlvula d’entrada d’una cambra d’aire d’un pneumàtic.
porxada
Cambra en la qual hom estén adequadament troques, peces de roba, etc, per tal que, per l’acció de l’aire, s’oxidin, s’eixuguin, etc.
caixa de vaporar
Tecnologia
Gran cambra per la qual circula vapor d’aigua i on es fixen els colors a les peces de roba estampades o la torsió als fils.
caixa de pols
Tecnologia
Cambra intercalada en el circuit de transport pneumàtic de l’obertura del cotó on se separen de les fibres la pols, els fragments de fulles, etc.
cabina

Cabina d’avió
Tecnologia
Cambra o espai aïllat de la resta d’una instal·lació, d’un vehicle o d’un aparell, des de la qual hom n’exerceix el comandament.
En són exemples la cabina de blocatge , destinada al comandament dels senyals i les agulles en els ferrocarrils o la cabina d’enregistrament o de projecció , emprada als estudis o a les sales cinematogràfiques Pel que fa a vehicles o aparells, hom parla de la cabina d’un camió, d’un avió, d’una astronau, d’un ascensor , etc
marquesat de Sant Josep
Història
Títol concedit el 1720 a Joan Milà d’Aragó i Macip, secretari de la cambra reial per la corona d’Aragó, fill dels barons d’Otos.
Ha passat als Pedro, als Moore i als Tamarit
Reform Acts
Història del dret
Conjunt de lleis aprovades pel parlament britànic, en el curs del s XIX, relatives a la reforma del sistema electoral per a la Cambra dels Comuns.
El Reform Act del 1832, amb el govern Grey, comportà una revisió i modernització d’un sistema que ja tenia tres segles el del 1867, amb Disraeli, concedí el dret de vot a la petita burgesia i als obrers especialitzats, alhora que rebaixà el cens exigit a la població rural el de 1884-85, amb Gladstone, concedí el vot als obrers industrials i als agricultors i afermà el principi revolucionari de la proporció numèrica