Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Simen
Altiplà
Altiplà de terreny abrupte, al N d’Etiòpia.
S'hi troba el Ras Dashen, el pic més alt del país 4 620 m
Pirin
Massís
Massís muntanyós al SW de Bulgària, que forma part del Ròdope, entre el riu Mesta i el curs superior del Struma.
El cim més alt és el Vihren 2 915 m Hi ha mines de ferro
Maya
Serralada
Cadena de muntanyes situada al migjorn del territori de Belize i que deriva cap a l’interior de Guatemala.
Hi destaquen els cims de Victoria 1 122 m alt i Cockscomb 1 000 m
White Mountains
Muntanyes dels Apalatxes, al NE de l’estat de Nou Hampshire, EUA.
De direcció SW-NE, tenen el punt més alt al mont Washington 1 912 m
la Ballestera
Caseria
Caseria del municipi del Campello (Alacantí), situada al nord del poble, a l’esquerra del barranc de Cabrafic.
La serra de la Ballestera 309 m alt separa aquesta caseria de la plana costanera
Vilaflor
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situat al S del parc nacional de Las Cañadas.
És el nucli més alt de l’illa 1 500 m Aigües minerals i agricultura
programa generador de llistats
Electrònica i informàtica
Llenguatge d’usuari per a la generació de llistats, introduït per IBM el 1964.
Ha donat lloc al l’RPG III, llenguatge de programació no procedimental d’alt nivell
Organització Internacional dels Refugiats
Organisme de l’ONU creat el 1946 per oferir assistència als refugiats de guerra europeus i asiàtics.
El 1951 fou reemplaçat per l' Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats
valls de Pego
Subcomarca de la Marina Alta, que ocupa les conques dels rius de Gallinera, Girona i de l’alt riu de Gorgos, que discorren entre les serres de la Safor, Segàrria, Laguar i Bèrnia.
Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya A la part NW s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcellacions residencials Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al N i la d’Alcalà al S, i constituïa una senyoria d’al-…
Sant Esteve de Llitera
Sant Esteve de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, estès en gran part a la dreta de la Sosa, en part límit septentrional del terme, accidentat per la serra de la Gessa (529 m alt), que marca la separació entre la baixa i l’alta Llitera, i regat en el seu sector meridional per les aigües del canal d’Aragó i Catalunya.
La part muntanyosa és en part coberta de pinedes i carrascar Es conreen 5012 ha, de les quals 2757 són de regadiu el 55% i 2 555 de secà Els conreus principals són els cereals l’ordi 1846 ha i el blat 1746 hi ha a més, 22 ha de civada i 2 de sègol L’alfals ocupa 267 ha i d’altres farratges 196 Hi ha 185 ha d’ametllers, 138 d’oliveres, 63 de pomeres, 42 de presseguers, 77 d’hortalisses, 28 de llegums, 34 de patates, i 24 de pereres, 18 de vinya i 9 de gira-sol La ramaderia és important 2500 caps de porcí, 3000 d’oví i més de mil de boví Hi ha també avicultura 4000 caps d’aviram i…