Resultats de la cerca

Un dia després que el Tribunal Suprem espanyol confirmi la condemna a presó del vicepresident destituït Oriol Junqueras, dictada per la Junta Electoral Central el 3 de gener, el Parlament Europeu deixa de considerar-lo eurodiputat La mateixa cambra l’havia reconegut el dia 6, després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que li reconeixia immunitat El mateix dia 10, la Comissió Europea recorda a Espanya que les sentències del TJUE són "vinculants"

Sis mesos després que el Tribunal Constitucional invalidés part de la llei del Parlament Balear que prohibia la mort de l’animal en les corridas  de toros, torna a celebrar-se’n una després de dos anys a Palma, amb motiu del 90è aniversari de la plaça de la ciutat, el Coliseu balear Segons Podem, durant l’espectacle ha sonat el Cara al sol , l’himne falangista, cosa que vulnera també la llei de memòria del Parlament Balear

L’advocada turca Ebru Timtik mor després d’una vaga de fam de 238 dies El març del 2019 un tribunal la va condemnar a tretze anys i sis mesos de presó per "ser membre d’una organització terrorista" després d’un judici en què la defensa no va tenir accés a les proves i en el qual s’acceptaven testimonis anònims Timtik és el quart pres polític que mor en vaga de fam des del juny de 2020

Neix al vessant septentrional dels Beskidy occidentals, prop de la frontera txeca, travessa Polònia i desguassa al golf de Gdańsk, a la mar Bàltica, on forma un delta Després de passar per Cracòvia, es converteix en un riu de plana i rep les aigües del San i del Pilica, i poc després de passar per Varsòvia, les del Bug Té un cabal mitjà anual de 1 000 m 3 /s Constitueix una important via de navegació

La grandesa d’Espanya fou atorgada, el 1626, a Antonio Ximénez de Urrea i Manrique de Lara, cinquè comte d’Aranda el títol passà als Fernández de Heredia, que adoptaren el cognom Ximénez de Urrea després als Abarca de Bolea, i el personatge més rellevant fou el desè comte, Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza El títol passà als Silva, ducs d’Híxar, i després als Fitz James-Stuart, ducs d’Alba

Inicià la seva carrera amb melodrames, com Michel Pauper 1870, i comèdies còmiques, com L’enfant prodigue 1868, que no tingueren gaire èxit Féu de crític teatral, i després, cenyint-se a un realisme estricte, estrenà les seves millors peces Les corbeaux 1882, teatre naturalista que després d’ell no arrelà, i La parisienne 1885, escèptica comèdia de costums burgesos Ja a l’època fou representat en francès a Barcelona i pogué influir damunt Àngel Guimerà

El 1914 posà de moda el vestit femení de gènere de punt El 1916 obrí casa a París, des d’on imposà un vestit que combinava elegància, simplicitat i comoditat Creà bijuteria amb valor artístic i també perfums Inactiva entre el 1939 i el 1954, continuà després la creació de vestits simples, entre ells els sastres que porten el seu nom i que han estat imitats arreu Després de la seva mort, la casa continua el seu estil

Net d’Albert de Quintana i Combis Molt amic de Pere Coromines, del qual fou passant, s’afilià a la UFNR i collaborà en El Poble Català El 1912 s’uní momentàniament al reformisme de Melquíades Álvarez Després fou diputat provincial per Girona el 1918 i el 1921, com a membre del Partit Republicà Català Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, per l’abril del 1931 fou governador civil de Girona i poc després diputat a corts

Pioner del cinema del seu país i capdavanter de la seva avantguarda amb Kurutta Ippeiji ‘Una pàgina de bogeria’, 1926, estudià més tard a Europa, on cultivà el realisme cap als anys trenta Després de la Segona Guerra Mundial utilitzà el color a Jigoku-mon ‘La porta de l’infern’, 1953, que li valgué un premi a Canes, i continuà en actiu fins els anys seixanta, després d’haver dirigit més d’un centenar de films

Organitzada per la mestra Estrella Cortichs , la primera colònia s’installà a l’Estartit i després, el 1938, a Canet de Mar Acollia infants abandonats o orfes, principalment del nord de l’Estat espanyol, de Madrid i d’Aragó, i els retornava als parents que legalment poguessin fer-se’n càrrec El gener del 1939 l’AIR quedà incomunicada de Barcelona i nombrosos nens foren portats a l’URSS, bé que alguns tornaren a Barcelona pocs dies després