Resultats de la cerca
Es mostren 6013 resultats
saludador | saludadora
Etnografia
Home o dona a qui hom atribueix el do màgic de poder guarir certs mals amb contactes, amb l’alè o amb paraules especials.
Tipus especial de curandero, segons la tradició, les circumstàncies principals que li confereixen la qualitat de saludador són haver nascut a les dotze de la nit de Nadal, tenir una creu, a vegades doble, sota la llengua i ésser el setè fill d’un mateix sexe tingut d’un mateix matrimoni Personatge conegut sobretot en ambients rurals, n'hi havia d’especialitzats per a guarir cremades, altres per a guarir mossegades de gos rabiós xuclant les ferides, altres per a extingir incendis, etc
Jaume Magre i Servet
Política
Professor, polític i activista cultural.
L’any 1939 s’exilià a Montpeller En tornar dirigí, sota el mestratge de Pierre Deffontaines, una secció de l’Institut Francès de Barcelona a Cervera Des del 1955 fins al 1980 dirigí l’Alliance Française de Lleida Interessat per l’art contemporani, creà la Petite Galerie 1968-76 Intervingué en la majoria d’iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes Fou regidor de cultura de l’ajuntament de Lleida durant els anys 1979-91, pel PSC
Josep Anton Chauvell i Larrégola
Literatura catalana
Escriptor.
Agricultor d’ofici, alcalde del Campell i conseller de cultura de la Llitera, és un dels escriptors importants en llengua catalana a la Franja de Ponent Narrador, sobretot, és autor, també de l’obra de teatre Hereus de la casa cremada 1997 i, entre les seves novelles i reculls de contes, destaquen L’home de França 1986, Bo per a contar 1988, Guardeu-vos de la nit del cel encès 1991, La flor del ram 1995, Terra Verge 2000 i Estimàvem Celentano 2003
,
Josep Maria Pous i Arxer
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Fou comerciant pelleter És autor d’una gran quantitat de petites peces còmiques, entre les quals El patró Aranya 1883, Un músic de regiment 1884, molt representada, amb música de Josep Ainé, Ignocents 1885, Tot per les dones 1886 i Un dinar a Miramar 1890 També escriví les lletres de diverses sarsueles, en llengua castellana Un marido a línea corta , La perla de Getafe i El gorro de Fermín , amb música, respectivament, de Ricard Giménez, Conrad Fontova i Francesc Pérez i Cabrero
,
Andrèu Pic
Literatura
Poeta occità.
Donà a conèixer els seus poemes i articles de crítica a les revistes Oc i Reclams Bé que visqué sempre en un gran aïllament, la seva poesia, escrita en una llengua molt pura, és una confrontació de l’experiència de l’autor amb els mites angulars de la humanitat i el consagra com a autèntic creador literari, el més important de la literatura gascona entre les dues guerres El 1961 hom aplegà una selecció dels seus escrits a Omatge a Andrèu Pic
Antolín López Peláez
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill d’un guàrdia civil Estudià al seminari d’Astorga Canonge de Lugo i de Burgos, fou nomenat bisbe de Jaca 1904 i senador 1907-18 En les seves intervencions parlamentàries criticà sovint el govern Nomenat arquebisbe metropolità de Tarragona 1913, parlà tot seguit català i s’integrà en els problemes del país instituí al seminari una càtedra de llengua, història i dret catalans Fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas
Peter Newmark
Lingüística i sociolingüística
Traductor i teòric de la traducció.
Catedràtic del Centre for Translation Studies, a la Universitat de Surrey, Anglaterra La seva recerca se centrà en la teoria de la traducció i l’estudi de la llengua anglesa Entre les seves publicacions sobre la teoria i el procés de traducció destaca el llibre de referència en la matèria A Textbook of Translation 1988, traduït al gallec, l’eslovè, el grec i l’espanyol També escriví Paragraphs on Translation 1989, About Translation 1991 i More Paragraphs on Translation 1998
Ronald W. Langaker
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà.
Doctor en lingüística cognitiva Proposa una gramàtica cognitiva, anomenada gramàtica de l’espai Es tracta d’una metàfora que li permet afirmar que sempre existeix una imatge subjacent a una determinada forma gramatical i és aquesta imatge la que imposa la forma gramatical escollida en tots els nivells de la llengua En aquest sentit, les seves publicacions més destacades són Concept, Image and Symbol the Cognitive Basis of Grammar 1990, Foundations of Cognitive Grammar 1999 i Grammar and Conceptualization 1999
saxó
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de parles pertanyents al germànic occidental i originàriament en ús a les vores de l’Elba, des d’on es difongueren per l’Alemanya nord-occidental.
La branca que emigrà fins a la riba del Tàmesi donà lloc a l'anglosaxó Amb el nom de saxó antic hom designa la forma més arcaica coneguda del baix alemany, caracteritzat pel fet de no haver participat de la “segona mutació consonàntica”, produïda vers el segle VII, i per un vocalisme progressiu monoftongant És en aquesta llengua que, al primer terç del segle IX, fou escrit el monument literari més antic i important que hom en coneix, Heliand ‘Salvador’
Gabriel Busa
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Lexicògraf.
Frare augustinià, fou llatinista i ensenyava a Barcelona seguint les Introductiones de Nebrija És autor i editor en costejà l’edició de l’adaptació catalana del Dictionarium latinum-hispanum et hispanum-latinum de Nebrija, que publicà a Barcelona amb el títol Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis 1507, amb un doble propòsit perquè els catalans poguessin treure profit de l’obra i perquè els hispans no catalans coneguessin la llengua catalana Collaboraren Busa, Joan Garganter i Martí Ivarra, que publicaren versos llatins als preliminars
,