Resultats de la cerca
Es mostren 3639 resultats
David Jou i Mirabent

David Jou i Mirabent
@ Vic Mansfield
Literatura catalana
Físic i poeta.
Llicenciat en ciències físiques, és catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona És membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans 1989, de la qual fou secretari els anys 1992-98, de la Reial Acadèmia de Doctors 1996, de la Real Academia de Ciencias i de l’Accademia Peloritana de Messina La seva especialitat de recerca és la termodinàmica dels processos irreversibles i la mecànica estadística dels sistemes de no-equilibri Ha publicat uns 250 articles en revistes científiques i els llibres Extended Irreversible…
,
Fongs i biodeterioració del patrimoni artístic
Dirina massiliensis vista al microscopi estereoscòpic Josep Girbal L’acció beneficiosa dels fongs en el procés de biodegradació de materials, com la descomposició de fullaraca i virosta dels boscos, és prou coneguda No obstant això, aquests organismes tenen efectes perjudicials quan creixen en materials d’interès patrimonial, com ara documents, talles i retaules de fusta, monuments i altres elements arquitectònics Quan es tracta de substrats orgànics, com ara fusta, roba, cellulosa, cuir o, fins i tot, alguna mena de material plàstic, els fongs se’n nodreixen les conseqüències negatives que…
Arquitectura 2016
Arquitectura
Àsia La ciutat xinesa de Taichung va inaugurar el nou Teatre Nacional, dissenyat pel japonès Toyo Ito Amb una superfície de 34067 m 2 , l’equipament s’articula mitjançant una singular estructura espacial que emula una successió de grutes naturals dins les quals s’allotgen les tres sales principals el Grand Theater, la Playhouse i la Black Box Aquest sistema de cavitats, que Ito anomena "caverna sonora", es desenvolupa seguint la lògica de les fractals per a crear continuïtat espacial i dissoldre els límits entre artistes i públic, entre espais de representació i connexió i, especialment,…
apuntador làser
Electrònica i informàtica
Dispositiu que aprofita la gran direccionalitat del làser per a enfocar un punt de llum sobre allò que es vol assenyalar i que generalment s’utilitza en substitució dels apuntadors convencionals en les presentacions o a la docència.
Cal anar amb compte especialment de no apuntar als ulls pel risc de produir danys irreversibles a la retina No obstant això, si l’ull és apuntat accidentalment pel làser durant un curt espai de temps els efectes generalment es limiten a problemes o pèrdua de visió temporals Els apuntadors làser també es fan servir en posicionaments i mesures de precisió, com és el cas de determinat armament que els usa per a apuntar l’objectiu
ceratosi actínica
Patologia humana
Lesió berrugosa, amb hipertròfia de la capa còrnia epidèrmica, que es presenta a partir dels 40-50 anys d’edat en zones exposades excessivament a la llum solar, especialment a la cara i el dors de les mans.
Consisteix en una placa de 2 a 10 mm de diàmetre, d’aspecte escatós o crostós, color groguenc i superfície aspra i rugosa La lesió és considerada precancerosa, ja que, si hom no l’extirpa, aproximadament en una quarta part dels casos es transforma en un carcinoma espinocellular També és anomenada ceratosi solar o senil
ranera
Patologia humana
Soroll anormal que produeix el pas de l’aire per les vies respiratòries baixes (bronquis i alvèols), a causa d’una alteració de llur paret o de llur llum o per la presència de líquids o secrecions patològics.
La seva auscultació és un element diagnòstic important, car subministra dades sobre l’estat dels bronquis i dels pulmons Hom distingeix les raneres seques roncs i sons sibilants, originats en els bronquis de les humides crepitants i subcrepitants, provocades per la presència de líquid en els alvèols o en els bronquis
batipelàgic | batipelàgica
Geografia
Dit de la zona del domini pelàgic situada entre els 500-600 m i els 2 000-2 500 m de profunditat; la llum solar no hi arriba, i moltes característiques corresponen a les de la regió abissal.
instrument de reflexió
Transports
Denominació genèrica de tot instrument que, basant-se en les lleis de la reflexió de la llum sobre miralls plans, és emprat a bord de les naus per tal de mesurar certs angles, especialment les altures dels astres.
Els instruments de reflexió són l' octant , el sextant , el quintant , el quadrant i el cercle sencer
Càncer d’esòfag
Patologia humana
Definició És anomenat càncer d’esòfag el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries d’aquesta estructura, que formen una massa de teixit o tumor que es compon de cèllules atípiques capaces de reproduir-se molt activament Si no rep un tractament adequat el tumor creix de manera accelerada i desordenada, i envaeix i comprimeix els teixits i les estructures anatòmiques properes Igualment, les cèllules canceroses tendeixen a desprendre’s de la massa primitiva i a introduir-se en els vasos limfàtics o els sanguinis, cosa que origina el desenvolupament de tumors secundaris o…
Els zigomicets: floridures i afins
Les floridures s’installen fàcilment sobre qualsevol substrat ric en sucres solubles En el capítol que comença estudiarem les que, com aquest Rhizopus que envaeix les ferides d’un tomàquet madur, tenen un miceli sense septes, i pertanyen al grup dels zigomicets Ultra el miceli immers al substrat, i per això, no visible, hi ha moltes hifes aèries, les més robustes de les quals són els esporangiòfors, que sostenen esporangis, amb aspecte de petites boletes En els zigomicets no hi ha mai cèllules flagellades, i les espores estan adaptades sobretot a la dispersió per l’aire Antoni Agelet En…