Resultats de la cerca
Es mostren 4159 resultats
pòdcast
Electrònica i informàtica
Emissió d’àudio o audiovisual emmagatzemada a internet com a arxiu digital, sovint formant part d’una sèrie, que l’usuari es pot descarregar a l’ordinador o en un dispositiu mòbil i reproduir-la quan vulgui.
la Pedrera
Façana de la Pedrera o casa Milà, obra d’Antoni Gaudí (1906-10)
© Arxiu Fototeca.cat
Nom amb què és conegut popularment el conjunt de dues cases de veïns d’Antoni Gaudí construïdes per a Pere Milà i Camps a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona (1906-10).
Centrada per dos patis —un a cada casa—, la planta dels pisos és absolutament lliure, de manera que cap habitació no és igual a les altres, i la recta, en teoria, hi és pràcticament absent L’exterior, de pedra, representa una evolució en l’estil de l’autor pel seu despullament gairebé total de decoració —llevat dels treballs de forja de portes i baranes—, substituïda per la constant ondulació de la superfície, que recorda conformacions rocalloses erosionades Els fets de la Setmana Tràgica desaconsellaren al propietari d’incloure signes religiosos a la façana de la casa, motiu pel…
castell de Montoliu
Aspecte que ofereixen avui dia els murs més ben conservats d’aquest castell
© Arxiu Fototeca.cat
Castell
Antic castell del terme de la Riera de Gaià (Tarragonès), esmentat ja el 1118 com a límit oriental, amb el de Tamarit, del terme de Tarragona, que correspon probablement a les ruïnes del castell dit posteriorment de Santa Margarida
.
Pertangué als Claramunt o Montoliu i passà a la mitra Donà nom a la quadra de Montoliu
intercanviador
Intercanviador de l'estació de la Sagrera, que uneix metro i Rodalies
@ Arxiu Fotogràfic TMB
Transports
Node de la xarxa de transport públic, destinat a facilitar l’intercanvi de passatgers entre dos o més nodes de transport, que redueix el temps empleat en els transbordaments.
El sistema d’intercanviadors impulsat pel departament de territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya té com a objectiu augmentar l’ús del transport públic amb la integració en xarxa de les diferents línies i amb la captació d’usuaris del transport privat, mitjançant l’augment de les alternatives de viatge Com a conseqüència de tot això, es pretén aconseguir la descongestió de les vies principals, sobretot en els accessos de les zones urbanes, i la reducció del consum energètic i de la contaminació atmosfèrica i acústica
Estavar
Estavar, a la vall baixa del riu d’Angost, a l’Alta Cerdanya
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat al límit amb l’enclavament de Llívia, estès entre els contraforts meridionals del Carlit, al nord, i la vall del Segre, riu que travessa el terme, al sud; és drenat, a més, pels rius d’Èguet i d’Angost.
Les principals fonts econòmiques són la ramaderia 300 caps de bestiar boví i 850 d’oví i l’agricultura, sobretot al sector meridional, on el canal de Callastre amb aigua del riu d’Eina rega una extensa àrea Les 197 ha que hi ha són ocupades per prats i farratge 173 ha, cereals 19 ha i hortalisses 3 ha Hi ha mines de lignit, que tingueren una certa importància al tombant del s XIX El poble 220 h agl i 61 h diss 1982 1 215 m alt és a l’W del puig de Llívia, a la dreta del riu d’Angost, vora la seva confluència amb el Segre L’església de Sant Julià és romànica s XII conserva restes de pintures…
Mas Baleta
Dolmen de Mas Baleta I, amb quatre lloses clavades i dues per coberta
© Arxiu Fototeca.cat
Masia
Mas del municipi de Cantallops (Alt Empordà).
Vora el mas es troben els dòlmens del Mas Baleta
canal de la Infanta
El canal de la Infanta, el 1906, publicat a 'Barcelona a la vista'.
© Arxiu Fototeca.cat
Canal construït del 1817 al 1819 pels propietaris del pla esquerre del Llobregat, entre Molins de Rei i Can Tunis (17 km).
Amb un volum mitjà de 3000 l/s, regava 3000 ha dels termes de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Sants El projectà Tomàs Soler i Ferrer i l’inaugurà el 1819 Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies, infanta d’Espanya, de la qual prengué el nom A més de l’ús agrícola, en els seus salts d’aigua s’installaren fins a 16 petites indústries molins fariners, serradores i un molí paperer, la majoria de les quals a l’Hospitalet L’aprofitament industrial es féu marginal a partir del 1880 per la introducció de les…
parc Güell
Detall de l’escalinata i la font de l’entrada del parc Güell
© Arxiu Fototeca.cat
Jardí realitzat per Antoni Gaudí i Cornet, a Gràcia (Barcelona), al vessant S del turó del Carmel (1900-14), per encàrrec d’Eusebi Güell i Bacigalupi.
Primera experiència de ciutat jardí al país, fracassà econòmicament com a tal Disposa de tota una sèrie d’edificis i construccions, entre les quals sobresurt la gran plaça sostinguda per una gran columnata d’inspiració dòrica i coronada per la gran barana banc serpentejant, recoberta de trencadís de rajoles de diferents colors A més de satisfer les necessitats d’una urbanització privada, té un alt nivell de qualitat que el fa una obra d’importància universal i, segons Casanelles, la millor expressió de la cosmologia de Gaudí Actualment és parc públic…
Gaspar de Portolà i de Rovira
Monument dedicat a l’explorador i militar Gaspar de Portolà, fill de Balaguer
© Arxiu Fototeca.cat
Geografia
Història
Militar
Explorador i militar.
Fill cabaler de Francesc de Subirà, baró, des del segle XVII, de Castellnou de Montsec El llinatge dels Portolà tenia possessions a Ànger, Balaguer i Arties Vall d’Aran Integrat a l’exèrcit, el 1734 fou nomenat alferes de dragons del regiment de Villaviciosa Durant la guerra de successió d’Àustria, prengué part en les campanyes d’Itàlia 1744 -48 i després fou traslladat al regiment de Numància, on fou tinent de dragons i granaders Lluità a la guerra dels Set Anys 1756-63 en l’exèrcit de Carles III d’Espanya També participà en la campanya militar de Portugal 1762 -63 El 1764 fou ascendit a…
cibercafè
Exterior d'un cibercafè, bar equipat amb sistemes informàtics amb accés a Internet
© Arxiu Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Bar equipat amb sistemes informàtics amb accés a internet.
De fet, en molts d’aquests establiments la funció de bar o cafeteria ha quedat relegada a un segon pla, o reduïda a la simple presència de màquines expenedores L’activitat principal dels cibercafès és el lloguer de l’ús dels sistemes informàtics i de la connexió a internet, però sovint també realitzen cursos d’informàtica o disposen de personal especialitzat per a ajudar els usuaris