Resultats de la cerca

Formà part com a amateur del Club Ciclista Palamós i del Grup Deportiu Escuredo L’any 1986 obrí una botiga de ciclisme a Palamós i el 1989 fundà el Club Ciclista Esteve Creà un equip de carretera i posteriorment, l’any 1995, un grup que s’incorporà als circuits de bicicleta tot terreny, amb especialistes com Martí Gispert, Janet Puiggrós i Marc Trayter

Consta que la posseïren Jaume II, Pere el Cerimoniós, Martí I i Ferran I, el qual segurament la regalà al seu nebot Joan II de Castella, i per aquesta raó apareix a l’inventari dels béns d’Isabel I de Castella, i és possible que la seva fulla sigui una de les avui conservades a la Real Armería de Madrid

Fou mestre de capella de Sant Martí de València El 1717 passà a Madrid com a organista del convent de les Señoras Descalzas Més tard fou mestre de capella de la seu de Palma Mallorca Compongué, entre altres obres, un Domine ad adjuvandum meum per a dotze veus amb acompanyament instrumental i l’oratori La conversión de un pecador 1719

Dirigí l’escola lulliana d’Alcoi fundada per privilegi de Pere III el 1369, privilegi renovat a favor d’ell el 1393 i el 1399 per Joan I i Martí I respectivament L’inquisidor Eimeric el considerà el màxim cap dels lullistes valencians Li ha estat atribuïda l’obra Super BRaymundi Lulli scriptis commentaria , de la qual no ha quedat rastre

Deixeble de Llotja i de Ramon Martí i Alsina Participà en exposicions de belles arts de Barcelona, Madrid, Saragossa i Lleida Fou professor de dibuix de l’Institut de Lleida, i després de la Llotja barcelonina des del 1867 Conreà el paisatge, la marina, el retrat i la pintura costumista Publicà el llibre Relación de las Bellas Artes con la Industria 1856

S'installà a Mallorca el 1697 i introduí l’esperit romà al barroc mallorquí del primer quart del s XVIII Són obres seves, a Palma, la portalada de l’església de Sant Francesc, la capella de Sant Nicolau Tolentí del Secors, el retaule de Sant Antoni de Pàdua 1714, el de Sant Martí 1722 i el de Sant Sebastià, de la seu 1754

El seu estil inicià el retorn de l’escultura austríaca a les formes clàssiques És autor de la decoració de l’escala del castell de Mirabell Salzburg, 1725, de Sant Martí i el pobre catedral de Bratislava i, a Viena, de l' Apoteosi de Carles VI 1734, de Perseu i Andròmeda ajuntament i de les escultures de la font del mercat nou 1739

Vinculat al cercle erasmista barceloní de Miquel Mai, presentà, amb versos llatins, l’edició del 1502 de Galathea et Zaphira de FlorusA Nàpols 1507 estigué relacionat amb Joan Boscà i Lucio Marineo el darrer l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Amb Martí Ivarra, revisà l’edició anterior del Vocabularium de Nebrija de Gabriel Busa per a una nova publicació 1522

Mestre Internacional, fou campió de Catalunya 1996 També guanyà el Torneig Clàssic Internacional de Sant Martí 2012 i aconseguí tres subcampionats de l’Obert Internacional Actiu de Vallfogona de Balaguer 1995, 1999, 2013 A més de ser jugador durant molts anys de la Unió d’Escacs Montcada, també en fou directiu i organitzador de l’Obert Internacional Ciutat de Montcada

Es declarava portaveu dels clubs de barri i tractava especialment del futbol practicat als clubs esportius de Sant Martí, Horta i Sant Andreu D’ideologia higienista, defensava la pràctica de la cultura física i la modernitat del futbol Firmen els articles Ignis, Ramon Larruy, Cortacans i J Riera, entre d’altres De periodicitat setmanal, amb illustracions, tingué una vida efímera