Resultats de la cerca

Pilot del Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, sorgí de les activitats de promoció per a joves pilots Fou corredor de l’escuderia Osona S’adjudicà el Trofeu Volant RACC i el Trofeu FAE 1985 i es convertí en el pilot revelació de la temporada Fou campió de Catalunya de Rallis 1986, amb Pilar Comte de copilot Quedà primer en el Grup N del Campionat d’Espanya de rallis 1989 Es convertí en pilot oficial de Ford 1990 Aconseguí el Campionat d’Espanya de rallis 1993 i quedà tercer l’any següent A partir del 1995 continuà competint en els rallis espanyols amb l’equip Seat

Pertany al Club Ciclista Vila-seca Des del 2003 ha estat 27 cops campiona d’Espanya, onze de les quals ho ha estat en categoria absoluta Té els rècords d’Espanya de 200 m i 500 m Fou medalla de bronze al Campionat d’Europa 2008 Ha participat en quatre Mundials 2007, 2009, 2010, 2011 i tres europeus 2008, 2009, 2010 Ha pres part amb el Catalunya Team en proves internacionals com ara la Copa del Món, que disputa des del 2007 Participà en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 en les proves de keirin, de velocitat i de velocitat per equips, en què aconseguí diploma olímpic

Estudià amb André Bloch, Victor Staub, Emil Sauer, Marcel Dupré, Paul Dukas, Philippe Gaubert i Bruno Walter A més, rebé consells d’Yves Nat, Sergej Rakhmaninov, Manuel Infante i Maurice Ravel El 1933 aconseguí el primer premi de piano al Conservatori de París, i el 1937, el de direcció d’orquestra Debutà l’any 1935, i el 1939 guanyà el Premi Louis Diémer A partir de l’any 1969 impartí classes de piano a l’esmentat centre Desenvolupà la carrera professional dintre del repertori més convencional Un cop retirat de la docència i de la vida concertística, fou nomenat professor…

Es formà als Centres de Tecnificació de la Federació Catalana de Tennis i és membre del Reial Club de Tennis Barcelona Guanyadora de l’Orange Bowl 1991, s’imposà en cinc ocasions al campionat de Catalunya individual 1994, 1995, 1998, 2000, 2001 i una en dobles 1995 Aconseguí diversos títols de la Women’s Tennis Association WTA Challenger i tres títols de la WTA Tour Estoril 2001, Bol 2001 i Oporto 2002 El 1994 guanyà la Fed Cup amb l’equip espanyol El 2002 assolí la vint-i-dosena posició en el rànquing individual de la WTA En dobles quedà cent catorzena el 1997

S’inicià el 1965 participant en diversos torneigs provincials La seva primera competició rellevant fou el Gran Premi Interprovincial d’Espanya, on aconseguí la tercera posició de segona categoria i guanyà la copa d’argent de la federació espanyola per equips El 1973 pujà a primera categoria internacional, on es mantingué fins als anys vuitanta, i el 1982 ascendí a categoria especial Al principi de la dècada de 1980 fou president provincial de la Federació Catalana de Tir Des del 1978 és àrbitre de tir al plat Ha arbitrat un Campionat d’Europa 1980 i un Gran Premi d’Europa Rebé la…

Fou campió de Catalunya de relleus amb el Club Alpí Núria 1948 i amb el Club d’Esquí Alp 1950-51, 1953-58, 1960-61, en què compartí equip la major part de les vegades amb el seu germà Pere i amb esquiadors com Joan Deulofeu, Josep Junoy i Joan Basaganya També fou campió de Catalunya de fons 1956 Es proclamà campió d’Espanya de relleus amb la selecció catalana en diverses ocasions 1949, 1952, 1953, 1955, 1957, 1958 i aconseguí també diversos subcampionats estatals Fou monitor de l’escola d’esquí de La Molina i fundà la primera escola d’esquí de Masella

Cinturó negre segon dan S’inicià a vint-i-tres anys d’amagat per les prohibicions existents en l’època, seguint la tradició familiar iniciada pel seu pare, Vicente del Olmo Sánchez Fou pionera del karate femení a l’Estat espanyol i la primera dona que aconseguí el cinturó negre Guanyà una medalla de bronze als Campionats d’Europa per equips També es proclamà campiona d’Europa en categoria individual Compaginà la competició amb la seva feina com a professora d’aquest esport al Gimnàs Guinardó de Barcelona, propietat del seu pare Exercí de delegada de karate femení de la Federació…

Es formà al CB Sant Adrià i l’any 1946 s’incorporà al Joventut de Badalona, on jugà fins el 1953 i fou campió de Catalunya 1952, 1953 i d’Espanya 1948, 1953 La temporada 1953-54 fitxà pel Carol de Sabadell, futur CB Orillo Verde, amb el qual, la temporada 1954-55, assolí l’ascens a la primera categoria del campionat català i disputà les dues primeres Lligues estatals 1957, 1958 Jugà 35 partits amb la selecció espanyola, amb la qual aconseguí la medalla de plata en els primers Jocs Mediterranis 1951 i la d’or en la mateixa competició celebrada a Barcelona 1955

Sorgida de l’Escola Joviat de Manresa, jugà al Sant Fruitós fins a la seva incorporació al júnior del Santa Rosa de Lima de Barcelona 2000, on jugà fins a la temporada 2003-04, ja en la Lliga femenina 2 Fitxà pel Sedis Cadí de la Seu d’Urgell, on jugà dues temporades i aconseguí, en la primera, l’ascens a la màxima categoria del bàsquet estatal Després de dues temporades en el Club Bàsquet Puig d’en Valls eivissenc, tornà al Sedis, on disputà dues temporades La temporada 2010-11 fitxà pel Club Bàsquet Olesa i la següent retornà al Santa Rosa de Lima, que disputava la Copa…

Començà a jugar al Rapid Navas, però gran part de la seva carrera la passà al Foment Martinenc, amb el qual disputà la Lliga de divisió d’honor Fou campió de Catalunya infantil i juvenil, i cinquè en un Mundial infantil Aconseguí el títol de Gran Mestre 2003 Guanyà el Campionat de Catalunya de clubs amb el Montcada, i l’individual 2011 En el seu palmarès també hi figuren els oberts de Sants 2006, Barberà 2006 i Vallfogona de Balaguer 2011 El 2006 disputà l’Olimpíada amb l’equip estatal Fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs 1997