Resultats de la cerca
Es mostren 26072 resultats
coma de Setúria
Alta vall del riu d’Aós (o riu de Setúria
), que té la seva capçalera (vessants meridionals del cap de l’Ovella, el pic Negre i el pic alt de la Capa) dins la parròquia andorrana de la Maçana i que continua dins el municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), formant la vall d’Aós.
El pic de Setúria 2 692 m alt és termenal dels termes de la Maçana Andorra i d’Alins Pallars Sobirà
Sant Cebrià de Saorra
Església
Església del poble de Saorra (Conflent), dins el nucli urbà, que fa funcions parroquials en substitució de la de Sant Esteve de Saorra, que és als afores del poble. Sant Cebrià té els seus origens en una església anterior, que consta esmentada en una acta del 869 com a pertinença de l'abadia de Santa Maria d'Arles.
La Venta de la Encina
Poble
Poble del municipi de Villena (Alt Vinalopó), al NW del terme, a 320 km de la ciutat, sorgit damunt un hostal al costat de la important estació de ferrocarril on es bifurca la línia de Madrid a Alacant amb la de Madrid a València (i per on té lloc l’única comunicació entre València i Alacant per ferrocarril).
La major part de la població és formada per ferroviaris i llurs famílies L’església Sant Joan és annexada a la parròquia de Villena
canal de l’esquerra de l’Ebre

El canal de l'Esquerra de l’Ebre al seu pas per Deltebre (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Canal de regadiu que arrenca de l’assut de Xerta, a l’extrem nord del terme de Tivenys, segueix paral·lel al riu, travessa Tortosa per un túnel que endogala els 19 m 3
/s que té assignats, i s’escola, després d’uns 50 km de recorregut, als Muntells de Tramuntana, davant l’illa de Buda.
Construït en 1907-11, rega unes 12000 ha entre la ribera de Dalt i la de Baix delta De la xarxa de séquies i desguassos, es destaquen el canal de Camarles, que desguassa a la bassa de les Olles, la séquia Sanitària, de davant Amposta fins al riu Fondo, el canal de Montanyana, d’aigua amunt de l’illa de Gràcia fins al riu Fondo, i el riell de la Saida És previst de revestir-lo per tal de millorar-ne l’aprofitament
vall de Lillet
La Pobla de Lillet, a la vall de Lillet, comarca del Berguedà
© B. Llebaria
Vall de l’alt Berguedà, paral·lela al plegament prepirinenc, que té els cursos de l’Arija i el Llobregat de sentit E-W, entre el puig de Merolla i els rasos de Tubau (E) i la serra de la Tossa i el puig dels Banyadors, que separen la vall de les del Bastareny i la riera de Cerdanyola.
Comprèn els materials eocènics corresponents als municipis de la Pobla de Lillet i Guardiola de Berguedà entre la primera costa estructural del sector prepirinenc adossat als Pirineus hercinians i l’escarpament tectònic que clou pel N el sinclinori dels Prepirineus Aigües avall de la Pobla de Lillet, única vila de la vall, s’inicien les terrasses del Llobregat, amb argiles i margues d’on parteixen els glacis d’erosió que davallen de les costes calcàries La vall del Bastareny o de Bagà, coneguda històricament com a vall de Brocà, de característiques morfològiques similars, també ha estat…
tórtora turca

Tórtora turca
Tony Morris (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 30 cm, que és de color castany pàl·lid a les parts superiors, amb la cua i les puntes de les ales fosques i rosat vinós clar al cap i a les parts inferiors, i té mig collar negre a la part posterior del coll.
Habita prop de les poblacions, originàriament al SE d’Europa i el NE d’Àfrica, però s’ha anat estenent i actualment és comú a tota l’Europa oriental i central, fins al N d’Itàlia i el S de França La primera citació als Països Catalans data del 1970, que fou observada al Pirineu central
resistència de materials
Tecnologia
Branca de la tècnica mecànica que té per objecte la determinació de les dimensions que han de tenir les peces o els elements de les màquines o de les construccions, d’acord amb llur forma, els materials dels quals són fets, els esforços que han de suportar, les condicions de treball, etc, per tal d’ob.
ir el màxim aprofitament dels materials i un grau de seguretat suficient Totes les peces i els elements d’una construcció mecànica, arquitectònica, etc, són sotmesos a esforços que els deformen i provoquen fenòmens de fatiga en establir el projecte de la construcció cal que cada peça sigui dissenyada de manera que la fatiga admissible, per la seva forma i les dimensions, sigui molt superior dues vegades més gran o més que la fatiga real màxima resultant dels esforços als quals serà sotmesa en la construcció La resistència de la peça o de l’element també varia segons el punt, la superfície,…
recursiu | recursiva
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, dit de la regla que pot fer-se servir un nombre teòricament infinit de vegades per a la produ cció de la mateixa frase: el gat i el gos i la rata i el bou...; el carrer estret, brut, fosc, gris...; aquella dona que té una filla que treballa a la fàbrica que....
La presència d’aquestes regles en la gramàtica de les llengües explica la capacitat del parlant per a poder generar i comprendre frases noves
pedrer
Anatomia animal
Estómac muscular dels ocells, o segon estómac, caracteritzat per la manca de glàndules digestives i la presència d’un revestiment interior corni. Té la funció de triturar l’aliment ingerit, ajudat per les pedretes que l’ocell degluteix, i per això és més desenvolupat en els granívors i herbívors que no pas en els insectívors i piscívors..
porc marí

Porc marí
Fausto Tinti, Universitat de Bolonya (CC BY-NC-SA-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 2 m de llargada i és d’aspecte inflat, bé que el cos sigui de secció triangular, té la boca petita, els ulls i els espiracles grossos, cadascuna de les dues aletes dorsals proveïda d’una espina i la pell és aspra i negrenca.
Habita damunt els fons sorrencs, a profunditats superiors als 500 m