Resultats de la cerca
Es mostren 5887 resultats
Obres e trobes
Literatura catalana
Títol factici del volum que recull els poemes presentats en el certamen marià celebrat a València el 1474 i potser imprès aquell mateix any, considerat el primer incunable dels Països Catalans.
L’únic exemplar conegut es conserva a la Biblioteca Universitària de València Manca de data i de nom d’impressor Té 58 fulls impresos Conté obres, entre d’altres, de J Fenollar, J Moreno, Francesc de Castellví, Joan Verdanxa, Roís de Corella, Lluís Alcanyís, Miquel Peres, Narcís Vinyoles , J Gassull, Lluís Garcia, Jeroni Motsó, Jaume Roig, Joan Llançol, Bernardí Vallmanya i Pere Bell, amb un total de 40 poetes i 45 poesies 40 en català, 4 en castellà i 1 en toscà Posteriorment, ha estat editat el 1894 amb transcripció de Manuel Rúbio i Borràs i introducció de F Martí i Grajales,…
,
Vladimir Sergejevič Solov’ov
Vladimir Sergejevič Solov'ov
© Fototeca.cat
Filosofia
Religions orientals
Filòsof i teòleg rus.
Professor de filosofia a Moscou 1875, entrà en el ministeri de l’educació de Peterburg 1877-81 Íntim amic de F Dostojevskij, influí considerablement en les seves idees — segons alguns, li inspirà la figura d’Alexis Karamàzov — Partidari de l’ eslavofilisme i crític del racionalisme occidental, concebé un ecumenisme en el qual Rússia feia de pont d’unió entre Orient i Occident El 1889, amb la publicació de La Russie et l’Église universelle , proclamà el seu ideal catòlic, que li valgué la censura del Sant Sínode Filosòficament influït per l’ idealisme alemany , sobretot per Hegel…
Casa forta de Collell (Tortellà)
Art romànic
A la parròquia de Sant Martí del Clot, a la vall de Bianya, hi havia la casa forta de Collell, documentada d’ençà de l’any 1076 “ stacionem de Colello ” Segons Francesc Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàgs 28 i 67, els senyors d’aquesta “estació” eren els Roca Aquest historiador trobà documentats els següents Arnau de Roca abans del 1076, Bernat 1076, Ramon, casat amb Estefania de Balbs 1175, Estefania, casada amb Pere de Balbs 1183, i Berenguer, casat amb Berenguera Els fills d’aquest darrer matrimoni foren Ramon, l’hereu, i Pere, cavaller, que es casà amb Sibilla…
Josep Maria Fulquet i Vidal
Literatura
Escriptor i traductor.
Estudià filosofia i lletres i es doctorà en filologia romànica per la Universitat de Barcelona Fou coeditor de la revista Tarotdequinze 1972-75 i collabora habitualment a la premsa diària Avui i en publicacions literàries Tripodos , Ars Brevis Professor a la Universitat Ramon Llull, s’ha dedicat a la traducció de l’anglès, el francès i l’italià al català Destaquen les seves versions de Robert Lowell Morts per la Unió , 1988, de Ted Hughes Cartes d’aniversari , 1999, en collaboració amb Pauline Ernest, premi Crítica Serra d’Or de traducció 2000, de HG Wells La guerra dels mons , 1998 i…
,
Josefina Huguet i Salat

Josefina Huguet i Salat
Música
Soprano.
Estudià amb F Bonet i debutà a disset anys al Gran Teatre del Liceu com a Micaela Carmen poc abans de cantar amb J Gayarre La favorita , on intervingué amb un petit paper Després d’actuar a Màlaga la temporada 1891-92, debutà al Teatro Colón de Buenos Aires el 1892 i es presentà al Teatro Real de Madrid la temporada 1893-94 El 1896 actuà al Teatro alla Scala de Milà amb Hamlet , moment a partir del qual fou considerada la fundadora de l’escola de coloratura hispànica El mateix any es presentà a Nova York i entre el 1897 i el 1898 tingué un gran èxit a Rússia En 1899-1900 feu una gira per…
,
Felícia Fusté i Viladecans
Literatura catalana
Artista, poeta, narradora i traductora.
Vida i obra La publicació del seu primer recull, Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils 1984, a seixanta-tres anys, fou una revelació L’any 1987 publicà dos reculls, Aquelles cordes del vent i I encara premi Vicent Andrés Estellés, que continuaven en la línia del llibre anterior fins a formar-ne un trilogia, basada en una mateixa tècnica de monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, d’imatgeria molt original, de filiació avantguardista Versió original 1996 és una llarga i profunda meditació lírica sobre la guerra dels Balcans, mentre que Sorra de temps absent 1998 trenca amb la…
Ramon Pinyol i Torrents
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
En el camp docent, que exercí en l’ensenyament secundari i a la Universitat de Vic, publicà als anys vuitanta amb G Casals, N Cot, M Llanas i L Soldevila manuals de llengua Nexe i literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba i d’edicions de textos amb finalitat didàctica, que tingueren una àmplia difusió Codirector de diferents colleccions editorials, “El Garbelli, “Textuale, com a investigador s’ha centrat en la literatura dels segles XIX i XX Es doctorà amb una edició crítica del volum Pàtria , de Verdaguer publicada el 2002, autor a qui ha dedicat nombrosos estudis,…
vocalise
Música
Exercici de tècnica de cant o peça de concert per a ser cantada exclusivament amb sons vocàlics.
La idea del vocalise com a exercici tècnic té el seu origen en les diverses publicacions de solfeggi i esercizi per a cantants amb acompanyament de piano D Corri, M García, H Panofka que començaren a aparèixer al principi del segle XIX amb la idea que fins i tot els exercicis tècnics més mecànics poguessin ser executats d’una manera artística D’altra banda, ja des del segle XVIII es poden trobar reculls de composicions d’autors coneguts com JB Lully i JPh Rameau JB Bérard L’art du chant , 1755, per a ser cantades sense paraules com a exercicis vocals Aquestes peces, com les contingudes en la…
microtonalitat
Música
Sistema d’organització musical que empra microtons, és a dir, distàncies intervàl·liques menors del semitò.
Els microtons han estat objecte d’estudi i d’utilització des de l’antiguitat, tant en la música occidental com en la d’altres cultures En la música occidental, de fet, ja fou utilitzada en la Grècia antiga, on almenys el tetracord enharmònic de la teoria musical grega contenia dos intervals microtonals Teories sobre la divisió de l’octava en dinou parts iguals ja foren avançades, al final del Renaixement, per G Costeley i J Titelouze, així com en plena època tonal vers el 1660 per Ch Huygens, que presentà la divisió de l’octava en trenta-una parts iguals Al segle XIX, F Halévy emprà microtons…
punta
Música
Des del punt de vista morfològic, al llarg de l’evolució de la construcció d’arcs ha sofert enormes variacions tant en la forma com en el pes, fet que ha influït notablement en l’equilibri de l’arc fins a la seva fixació, pràcticament definitiva, per part de F Tourte al final del segle XVIII Des del punt de vista de la praxis instrumental, se sol considerar la part dèbil de l’arc, en contrast amb la forta, el taló, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació dinàmica i tímbrica Els termes italians punta o alla punta prescriuen en una partitura l’ús d’aquesta…