Resultats de la cerca
Es mostren 2946 resultats
boia sonora
Transports
Boia cilíndrica que, llançada a la mar des d’un avió, facilita la localització d’un submarí.
En caure a la mar, de la part inferior, on hi ha un llast, se'n desprèn un micròfon que resta submergit a una profunditat determinada per una antena situada a la part superior transmet a l’avió el senyal que indica la proximitat del submarí radiolocalització, hidròfon
àlef

Comparació del cardinal dels naturals, ℵ0, amb els cardinals estrictament més grans: ℵ1, cardinal del continu, i ℵ2, cardinal de les corbes del pla
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Símbol ℵ que designa el cardinal dels conjunts infinits ben ordenats.
Acompanyat pel subíndex zero indica la classe dels conjunts infinits numerables, que permeten d’establir una correspondència biunívoca amb els nombres naturals, 1, 2, 3, Per exemple, el conjunt dels nombres parells té cardinal, ja que a cada nombre parell 2n hom pot fer correspondre la seva meitat n
magistrat | magistrada
Dret
Funcionari de l’administració de justícia de l’Estat espanyol.
Essent part integrant del poder judicial, administra justícia a l’audiència nacional, als tribunals superiors de justícia, a les audiències territorials i provincials o en els jutjats de primera instància i instrucció, del contenciós administratiu, del social, de menors i de vigilància penitenciària tal com ho indica la llei
ad libitum
Música
Indicació que significa ’al gust de l’intèrpret'.
En el títol d’una obra i referint-se a un instrument o part, indica, per oposició a obbligato , que aquell instrument o part pot ometre’s En la partitura dona llibertat a l’intèrpret per a improvisar, ornamentar i també per a desviar-se d’un metre i tempo estrictes
recapitulació
Bíblia
Terme (en grec άνακεφαλα ίωσις) usat en l’Epísto la als Efesis per a indicar el misteri de Crist com a cap de tot, on s’apleguen de nou totes les coses del cel i de la terra.
Elaborat pels Pares, sobretot per Ireneu de Lió, el concepte indicà no sols la restauració de la comunió de l’home amb Déu per l’obediència a Crist, sinó el resum, en l’encarnació, de totes les revelacions anteriors de Déu i la visió cosmològica de tot l’univers centrat en Crist
proscripció
Dret processal
Dret romà
Entre els romans, anunci públic de la subhasta dels béns d’un deutor.
Més tard, per illació, indicà també la pena d’exili —commutació normal de la pena de mort— amb confiscació dels béns A l’edat mitjana significà l’exili forçós per causes polítiques o la pena capital sense judici previ i l’acte de posar algú fora de la llei o mort civil
col·lecta
Cristianisme
En el ritu romà, la primera oració de la missa, que clou la processó d’entrada.
Hom ja troba aquest nom al s III, i indica que hom veu en aquesta primera oració comunitària un recull de la pregària de tots els presents Introduïda per una invitació “preguem”, era seguida, en l’antiga litúrgia, d’una motivació, tal com hom fa actualment en la pregària universal o del fidels
candela
Oficis manuals
Cilindre afuat de qualsevol matèria cèria, de vegades tenyida de colors, que envolta una metxa de cotó lleugerament torçada i que fa una flama lluminosa quan hom l’encén.
La seva forma prové del sistema de fabricació, consistent a submergir repetidament el ble en la cera fosa fins que adquireix el gruix o el pes desitjat La seva mida és determinada per una xifra que indica el nombre de candeles iguals que calen per a arribar a una unça de pes
diagrama de Feynman
Física
Gràfica que mostra l’intercanvi de forces entre partícules subatòmiques.
Les forces s’indiquen amb línies que surten d’uns punts anomenats vèrtexs , en què s’han de complir les lleis de conservació Hom marca el camí que segueixen les partícules amb una línia i una fletxa les antipartícules porten la fletxa invertida L’intercanvi de partícules virtuals s’indica amb una sinusoide
Tessali de Tral·les
Metge d’origen grec, establert a Roma.
Addicte a la nova escola metòdica de Temisó de Laodicea , n'acceptà la doctrina sobre els communia , però no els entengué com una concepció dogmàtica, sinó com a indicatius del canvi visible de la malaltia en el pacient, i indicà la necessitat d’alterar l’estat existent en un altre d’oposat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina