Resultats de la cerca
Es mostren 1021 resultats
coral
Música
Composició musical, especialment religiosa, destinada a ésser cantada en cor.
Fou usat sobretot per les esglésies reformades alemanyes en llurs oficis litúrgics, i per això és conegut també amb el nom de coral luterà N’eren les fonts melòdiques el cant pla, els cants populars medievals i les cançons profanes de l’època Seguint la tradició polifònica alemanya, ben aviat foren harmonitzats a quatre veus, amb la melodia confiada al soprano Molts compositors alemanys, en especial JS Bach, introduïren corals en obres seves de majors dimensions
William Sterndale Bennett
Música
Compositor i pianista anglès.
A deu anys fou admès a la Royal Academy of Music, de Londres, de la qual arribà a ésser director el 1866 El 1849 fundà la Bach Society, de Londres, amb la qual organitzà el 1854 la primera audició a Anglaterra de la Passió segons sant Mateu Fou catedràtic de música a Cambridge 1856 Compongué una simfonia, música per a piano, de cambra i coral És considerat un dels més importants exponents de l’escola romàntica anglesa
cor
Música
Composició musical destinada a ésser cantada per un cor i, més en particular, aquella que forma part d’una obra més àmplia.
En aquest darrer sentit, no és fins al final del Renaixement, amb algunes formes precursores de l’òpera o la cantata, que es pot parlar pròpiament de cors Les grans formes vocals barroques -oratori, cantata, òpera-, basades en la successió contrastada de fragments relativament breus -àries, recitatius, corals, cors-, acabaren de fixar les característiques del gènere Els grans cors dels oratoris de GF Händel o de les cantates o les passions de JS Bach en són exemples paradigmàtics
Hans-Georg Gadamer
Filosofia
Filòsof alemany.
Pensador de l’hermenèutica filosòfica, estudià els mètodes de les ciències humanes —sobretot l’estètica— i cercà d’harmonitzar veritat i història A més de monografies sobre Plató 1931 i 1934, Herder 1942, Bach 1946 i Goethe 1947, és autor, entre d’altres, de Wahrheit und Methode ‘Veritat i mètode’, 1960, resumit a Le problème de la conscience historique 1963, Ästhetik und Poetik ‘Estètica i poètica’, 1993, que figuren entre els títols més rellevants de les seva obra
diàleg
Música
En la música vocal dels segles XVI al XVIII, versió musical d’un text dialogat que, amb acompanyament instrumental o no, era cantat per dos o més solistes, solista i cor o, fins i tot, dos o més cors.
Emprada ja en la frottola i el madrigal, la tècnica del diàleg trobà en el recitatiu d’òpera un terreny especialment fèrtil Parallelament es desenvolupà el diàleg amb text religiós, molt utilitzat en la cantata i l’oratori, sobretot pels compositors alemanys JH Schein, S Scheidt, H Schütz i JS Bach Per extensió, el terme s’aplica també fent referència a l’alternança en una composició entre dos instruments o bé entre un instrument i l’orquestra
BWV
Música
Sigles de Bach Werke Verzeichnis ('Catàleg de les obres de Bach'), que fou compilat i editat per Wolfgang Schmieder el 1950 i que s’utilitza habitualment per a identificar les obres del compositor alemany en lloc de l’habitual opus utilitzat en catàlegs d’altres compositors.
sonata en trio
Música
Denominació usada, amb diverses variants -trio sonata, sonata trio o, simplement, trio-, per a designar un dels tipus de sonata més importants de la música instrumental barroca, caracteritzat per la textura en tres parts, dues de melòdiques, de tessitura relativament aguda, i un baix continu.
La instrumentació més habitual d’aquest tipus de sonata fou de dos violins també, moltes altres combinacions d’instruments melòdics i baix continu Els seus moviments poden estar distribuïts de maneres diferents, normalment seguint el patró de la sonata da camera o la sonata da chiesa Protagonista destacada en la música barroca, és present també en la música de períodes posteriors Es caracteritza per l’oposició entre dues veus agudes, que comparteixen el material melòdic principal amb imitacions entre elles, respostes mútues, joc motívic i també moviment parallel en terceres o…
Capella Clàssica Polifònica del FAD
Música
Formació coral fundada a Barcelona l’any 1940 i acollida pel Foment de les Arts Decoratives.
Els seus orígens es remunten a la formació coral creada l’any 1935 per un grup d’estudiants de l’Escola de Música de Barcelona interessats per l’obra coral de Bach Després de la Guerra Civil alguns d’aquests estudiants es tornaren a unir i, sota la direcció del mestre Enric Ribó, crearen un cor que tenia per objectiu aprofundir en la subtilesa de la interpretació coral, fet que aconseguí gràcies al treball rigorós i a la gran tasca de recerca que el mestre realitzà en l’estudi de la polifonia Des de la seva primera actuació l’any 1941, el grup realitzà nombroses gires i concerts…
Moren 21 persones que practicaven barranquisme a Suïssa
21 persones perden la vida per la crescuda sobtada del riu mentre feien el descens del barranc de Saxet-Bach, prop de la ciutat suïssa d’Interlaken De les 52 persones que formaven el grup, 21 entre els quals hi ha dos dels vuit monitors són arrossegades per l’aigua i localitzades els dies següents al llac de Brienz La majoria de les víctimes són turistes anglosaxons que havien contractat l’estada en un càmping d’Interlaken des de Londres
diàleg
Música
Composició vocal dels s. XVI-XVII, el text de la qual procedeix per alternança de dues veus, que poden prendre la forma de diàleg.
Hom solia emprar aquest terme com a títol, especialment en les primeres formes d’oratori, algunes cantates a dues veus, madrigals i altres composicions de caràcter tant sagrat com profà Alguns compositors aplicaren aquesta tècnica a obres corals, la més coneguda de les quals és la introducció a la Passió segons Sant Mateu , de JS Bach Hom ha emprat també aquest terme fent referència a l’alternança en una composició entre dos instruments o bé entre un instrument i l’orquestra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina