Resultats de la cerca

Exiliat amb la seva família a Suïssa i a Colòmbia, es llicencià en dret a Bogotà 1947 Obtingué el títol de Master of Arts in Economics per la Chicago University el 1950, any que tornà a Barcelona, on exercí com a advocat Catedràtic d’economia política i hisenda pública a la Facultat de Dret de València 1962-66 i, des del 1969, a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona, fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1968 Secció de Filosofia i Ciències Socials Fou cap dels serveis d’estudis del Banco Urquijo 1965 Publicà, entre altres obres, La indústria catalana en els…

Creada a la dècada de 1940 per a l’esbarjo dels treballadors i el foment de l’esport de base, es dedicà principalment al foment del basquetbol i s’adherí a Educación y Descanso per a competir en campionats locals i regionals Aportà diversos jugadors al Club de Futbol Badalona

Germà de Joaquim Trias i Pujol Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1914 i es doctorà el 1917, amb premi extraordinari Treballà a l’Hospital Clínic, fou professor auxiliar 1919 a la facultat de Barcelona, i l’any 1920 guanyà les oposicions a catedràtic de patologia quirúrgica de Salamanca El 1927 es traslladà a Barcelona com a catedràtic de la mateixa assignatura Organitzà el servei de l’Hospital Clínic amb criteris moderns i prestà una gran atenció a l’anestèsia amb Josep Miquel, la cirurgia toràcica amb Sayé i Caralps, la neurocirurgia amb A Ley i l’angiocirurgia amb A…

Adoptà aquest nom el 1992 després que el 1989 fos fundat com a FC TUBSAL per treballadors de l’empresa TUBSAL En la temporada 1995-96 es proclamà campió de primera catalana i ascendí a tercera divisió, categoria en què romangué sis temporades El 1999 guanyà el Torneig d’Històrics davant del Club de Futbol Badalona, club amb el qual es fusionà el 2002 Jugava al camp municipal d’esports

Organitzat per la Federació Catalana de Basquetbol FCBQ la temporada 1953-54, les quatre primeres edicions tenien el nom de Lliga Barcelona en pista – Trofeu Juan Antonio Samaranch Tenia lloc a la Sala Price de Barcelona i es desenvolupava en les categories sènior i juvenil La desaparició del Campionat de Catalunya de primera categoria, a causa de la creació de la Lliga estatal, i les diferents reformes de la competició van fer que derivés en una nova denominació Des del 1960 fou conegut com Lliga Catalana i la FCBQ el va considerar com a Campionat de Catalunya per als equips professionals L’…

Fundat l’any 1957 per l’empresa Ultraesteatita de Badalona, que cedí i condicionà uns terrenys contigus per a la pràctica del futbol, prengué el seu nom El primer equip començà com a amateur La temporada 1964-65 ascendí a primera divisió regional El 1966, per motius de canvi en la direcció de l’empresa, es quedaren sense terreny de joc Vestia de blanc i tenia un equip en categoria juvenil

Biografia Fill d’un dramaturg represaliat pel franquisme, es llicencià en història per la Universitat de Barcelona, i arran dels fets del Paranimf hagué d’exiliar-se a París, on es llicencià en història contemporània No retornà a Catalunya fins a mitjan anys setanta, i durant els anys que visqué a la capital francesa s’inicià com a actor, al temps que s’involucrava estretament en moviments d’esquerra participà activament en els fets del maig del 68 i vers el 1970 fou un dels fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària als Estat espanyol i francès De retorn a Barcelona, fundà la …

Vida i obra D’una família d’acusades inclinacions culturals, era germà dels escriptors Manuel  i Josep Maria Folch i Torres , dels quals illustrà diversos llibres Es formà a Llotja 1905-10 i als Estudis Universitaris Catalans, a Barcelona, on fou deixeble de Josep Puig i Cadafalch Assistí també a un taller de forja El 1907 s’incorporà a La Veu de Catalunya  a requeriment de Raimon Casellas, i el succeí en la direcció de la pàgina artística del diari 1910-20, des d’on, sota el pseudònim  Flama , divulgà aspectes de l’art català i defensà en certa manera l’estètica del Noucentisme , el programa…

Vida Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excellí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà 1897, estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor 1905, triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà 1906 i en la composició principal d’ El cardenal de C M Parker Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica 1908-10, al costat d’Emília Baró Participà activament en la represa…

Competí pel Futbol Club Barcelona i es proclamà campió de Catalunya de 100 m 1927, 1929 i de 200 m llisos 1925, 1927, 1929 Amb la selecció catalana, establí el rècord d’Espanya de 4 × 100 m 1930 i el de Catalunya de 4 × 400 m 1931