Resultats de la cerca

En articles d’opinió, divulgació i crítica bibliogràfica ha emprat l’acròstic Ogima Selga Autodidacte format sota les directrius dels noucentistes reusencs Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna —amb els quals és coautor de la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena 1960—, practicà l’excursionisme i participà en activitats de redreçament cultural Ha presidit l’Associació Excursionista de Reus, el Centre de Lectura de Reus i l’Associació d’Estudis Reusencs i, a més, ha estat vicepresident i un dels fundadors de la Societat d’Onomàstica Ha rebut el Premi…

Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor titular de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili, centra la seva recerca en la literatura dels segles XIX i XX i en l’estudi de la mitologia i la simbologia nacionals En el primer camp s’ha especialitzat en l’estudi de l’obra d’escriptors del Camp de Tarragona, amb una especial atenció pel grup modernista de Reus Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus , 1984 el capítol “La literatura”, dins Història general de Reus , 2003 Modernistes i contemporanis…

S’inicià al CN Reus Ploms com a nedador, però la temporada 1943-44 s’integrà en el primer equip d’hoquei sobre patins que formà l’entitat, que s’estrenà guanyant el Campionat de Catalunya de segona divisió Fins la temporada 1949-50 jugà al Reus Ploms, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 1946, i la següent fitxà pel RCD Espanyol, amb el qual conquerí dos Campionats de Catalunya 1951, 1953 i un d’Espanya 1953 També jugà al Turó i al Creu Roja, equip en el qual es retirà el 1955 Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món 1949 Ja retirat, entrenà una temporada el Noia i es…

Publicà unes glosses Evocacions , 1921 Moments , 1923 i obres de teatre Camp perdut , 1915 La gran passió , 1917 La bruixa , 1918 L’heroïna , 1918 Entre les novelles es destaquen El príncep captiu 1921 i Perot i l’estel 1934, que segueix la tradició costumista Dirigí la revista “Meridià” 1938

Vida i obra Llicenciat en dret, exercí a Tarragona Collaborà a la Ilustració Catalana de Barcelona , al Semanario Católico de Reus i a La Cruz i a Lo Camp de Tarragona De tendència conservadora, fou en diverses ocasions diputat a corts i president de la diputació provincial de Tarragona 1903-10 Presidí també l’Associació Arqueològica de Tarragona 1901-12 Casat amb l’única filla del comte de Rius, que fou la seva primera muller, restaurà l’anomenada casa Bofarull de Reus, del segle XVII, que heretà de la seva mare Escriví novelles en català, on volgué reflectir la realitat del…

Membre del Club Natació Reus Ploms des del 1947, treballà de massatgista, entrenador i delegat de natació, d’hoquei i d’atletisme L’any 1962 donà suport a la creació de la Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme, i fou pioner en la creació de grups de salvament al Camp de Tarragona Fou delegat d’equips catalans, collaborador tècnic i organitzador de diverses proves a Catalunya i arreu d’Espanya

Protector de l’ensenyament popular, organitzà a El Puerto de Santa María Andalusia unes classes d’arts i oficis És autor d’un projecte d’escola primària i escriví diverses poesies El 1781 exercia de major, al temps de la rendició de la plaça de Pensacola Florida Durant la Guerra Gran 1794 comandà el cos franc anomenat Segon Lleuger de Catalunya Ascendit a mariscal de camp 1802, morí en una missió a les Balears

S’inicià a la Penya Ciclista Mont-roig i competí com a amateur amb el PC Baix Ebre 1997, Mozia 1998, AC Alcanar 1999 i UC L’Hospitalet 2000 A partir del 2001 s’especialitzà en la modalitat paralímpica de ciclisme en tàndem, exercint de guia del discapacitat visual Cristian Venge Amb ell guanyà la prova de contrarellotge en carretera dels Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i Londres 2012, tres Campionats del Món persecució en pista, 2006 contrarellotge en carretera, 2007 i 2008, tres Campionats d’Europa persecució en pista, 2003 contrarellotge en carretera, 2003 i 2005, i divuit…

Es llicencià a Barcelona 1913 i es doctorà el 1917 amb la tesi Electrólisis con corriente alterna Amplià estudis a Alemanya i a Suïssa, i en tornar-ne fou catedràtic de l’escola de perits industrials de Saragossa i de la de Madrid 1930 Collaborà amb Joan Abelló i Pascual en el camp de la indústria farmacèutica El 1940 esdevingué catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Madrid Realitzà tasques de recerca al CSIC El 1944 publicà La corrosión como fenómeno electroquímico

S’inicià en el ciclisme al Club Ciclista Vila-seca Posteriorment formà part dels clubs de Camp Clar Tarragona i de Salou, i de l’equip ciclista sub-23 del Futbol Club Barcelona 2005-06 Pujà al podi dels Campionats d’Espanya d’aquell any, i també participà en el Campionat d’Europa de pista L’any 2007 fou campió d’Espanya sub-23 de puntuació i campió de Catalunya de contrarellotge Des del 2009 forma part de l’equip continental Andorra-Grandvalira