Resultats de la cerca

Hi destaca la ramaderia bestiar boví i la producció alimentària Indústria metallúrgica i de materials per a la construcció

La Comissió Europea reclama al FC Barcelona, l’Osasuna, el Real Madrid i l’Athletic Club de Bilbao retornar els impostos evitats des dels anys noranta per no haver-se convertit en societats anònimes uns 5 milions d’euros cadascun Brusselles també exigeix al Real Madrid 18,4 milions d’euros per haver rebut ajuts públics illegals i 20,4 al València, i també altres quantitats a clubs que, amb suport públic, van infringir les normes de la competència

Es formà al planter de la Real Sociedad i fou suplent d’Arconada durant la seva etapa en el primer equip donostiarra 1982-84 Posteriorment, fitxà per l’Osasuna 1984-86, l’Athletic de Bilbao 1986-90 i el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1990-93, equip amb el qual disputà 81 partits Finalitzà la seva carrera novament a la Real 1993-95 Jugà un total de 296 partits a primera divisió Fou internacional en cinc ocasions

Després de proclamar-se subcampió d’Europa júnior 1974 amb la selecció espanyola, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1974-77 procedent de l’SD Kas de Bilbao Amb el Barça disputà la final de la Copa Korac 1975 Posteriorment jugà en diferents equips, com el Granollers 1977-82, el Club Bàsquet l’Hospitalet 1983-84, el Reial Club Deportiu Espanyol 1984-87, el Valvi Girona 1987-90 i el Club Bàsquet Mollet 1992-93, on es retirà

Format al planter de l’Athletic Club de Bilbao, el 2002 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Durant dues campanyes 2002-04 defensà la porteria de l’Espanyol B, i a continuació jugà cedit a l’Eibar La temporada 2005-06 passà al primer equip, on s’estigué dues campanyes Disputà 23 partits de Lliga, fou campió de la Copa del Rei 2006, de la Copa Catalunya 2006 i finalista de la Copa de la UEFA 2007

Estudià filosofia i teologia, i fou ordenat sacerdot el 1967 Doctor en Teologia per la Universitat Pontifícia de Roma 1972 i expert en eclesiologia, fins el 1988 fou professor de la Universitat Pontifícia de Salamanca, de la qual fou degà en 1986-88 i gran canceller de l’any 2000 al 2005 El 1992 fou designat bisbe de Palència, i el 1995, bisbe de Bilbao Rebut amb reticències pels sectors nacionalistes, es guanyà la confiança de la societat basca gràcies a la seva capacitat de diàleg i als gestos de concòrdia entre els sectors basquistes i espanyolistes Del 1993 al 2002 presidí la…

Vida Fou un dels iniciadors del lloguer de films a Espanya Treballà com a ajudant d’operador en diversos cines de Barcelona, i ja com a operador, al Palacio de la Ilusión, local inaugurat el 1901 a la Gran Via de les Corts Catalanes El 1903 s’ocupà de les projeccions de La Maravilla, i dels " intermedios cinematográficos " del teatre Lírico Home d’una gran activitat, arribà a tenir disset locals a Catalunya, Aragó, València, Madrid i les Illes Balears El 1910 s’associà amb Segundo de Chomón, i muntaren la productora i galeria de filmació Chomón i Fuster, en la qual Chomón realitzà una vintena…

Vida Estudià disseny industrial i d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona 1968 i després dissenyà roba durant tres anys Posteriorment entrà a treballar a l’estudi de disseny Gris, de Josep Joan Bigas Luna, el seu futur company sentimental, i Carles Riart Acompanyà Bigas Luna en el seu pas al cinema com a dissenyadora de vestuari, directora de càsting i actriu de repartiment de les cintes d’aquest director Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho ,1976 "Bilbao" Bilbao , 1977-78 i Caniche 1978-79, a més de Mater amatíssima 1980, Josep Anton Salgot també…

Obtingué els diplomes de piano i composició als conservatoris de Bilbao i Sant Sebastià El 1968 se n'anà a París, on fou deixeble de MDeutsch, HDutilleux i MOhana i on participà en les activitats del Groupe de Recherches Musicales En la seva música són visibles les influències de MOhana i de FGuerrero, sobretot pel que fa a la seva intrínseca expressivitat i el seu rigor Algunes obres seves són Aitaren Etxea 1971, Brisas 1980, Abyssal 1982, Erys 1984-85, Irritz 1986, etc

Estudià a València i es traslladà a Madrid, on publicà 1687 una Carta filosófica médico-chímica que provocà grans polèmiques pel seu caràcter innovador, puix que refutava l’autoritat dels metges clàssics, com Galè, i propugnava un criteri basat en l’experiència S'inclinà per la iatroquímica i proposà la creació d’acadèmies i laboratoris en què treballessin científics estrangers Fou soci fundador de la Regia Sociedad de Medicina y Otras Ciencias, de Sevilla 1700 El 1714 exercia a Bilbao