Resultats de la cerca

Regnat de Joana I i Felip I de Castella Mort Felip I, davant dels símptomes de bogeria de Joana I, el cardenal Cisneros crida Ferran II d’Aragó com a regent

Personatge de vida desconeguda que residí a la cort d’Avinyó, escriví una obra, De laudibus Benedicti XIII Hom diu que per aquesta causa el papa Benet XIII el féu cardenal

Protegit pel cardenal Richelieu, fou actor d’una nombrosa producció dramàtica, de la qual cal esmentar les tragèdies Bélisaire 1643, Saint-Genest 1646, Cosroès 1649 i la tragi-comèdia Venceslas 1647

El 1585 entrà com a membre del cor al servei de la cort de Lluís II de Lorena, cardenal de Guisa, i hi serví fins el 1588, any en què el cardenal fou assassinat Aleshores Guédron passà a servir a la capella reial, on ascendí progressivament i ocupà diversos càrrecs, el primer dels quals com a maître des chanteurs de la chambre El 1601 succeí a Claude Le Jeune com a compositeur de la chambre du Roi , i dos anys després fou nomenat valet de chambre i maître des enfants de la musique El 1613 cedí aquests càrrecs al seu gendre, Antoine Boësset, i fou nomenat intendent…

De família humil, fou ordenat de sacerdot 1858 i exercí els oficis de vicari i rector Designat bisbe de Màntua 1884, patriarca de Venècia i cardenal 1894, fou elegit papa després que Àustria posà el veto al cardenal Rampolla, considerat francòfil Tingué com a secretari d’Estat Rafael Merry del Val Dedicà preferentment els seus esforços a l’interior de l’Església decrets sobre la música sagrada 1903, sobre la comunió freqüent 1905 i la dels nens 1910, reforma dels llibres litúrgics 1911, reorganització de la cúria 1908, creació de l' Acta Sanctae Sedis , òrgan…

Fou un dels artífexs de l’anomenat estil Cisneros i protegit pel cardenal homònim Corregidor d’Alcalá de Henares, construí en aquesta ciutat l’església magistral i la capella de la universitat

Cardenal i legat en diversos països 1155-78, arribà a canceller de Roma, on imposà un cursus especial d’escriptura dit stilus gregorianus Morí 57 dies després d’haver estat elegit papa

Deixeble de Bonaventura, fou general de l’orde franciscà 1287 i cardenal 1288 Desenvolupà, sense gaire èxit, missions diplomàtiques És autor de Commentarii in Sententias, Breviloquium de Sanctissima Trinitate, Quodlibeta i Sermones

Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de Catalunya-…

Fou bisbe de Calahorra 1761 i de Jaén, i arquebisbe de València entre el 1877 i el 1892 El 1884 fou designat cardenal, i el 1892 arquebisbe de Toledo Escriví diverses obres religioses