Resultats de la cerca

La distinció entre funcions de conjunció i funcions de disjunció és bàsica Els functius d’un sistema tenen una funció de disjunció, i els d’un procés, una funció de conjunció a gat hi ha conjunció g -a -t , però entre gat i got hi ha disjunció Les principals escoles de lingüística funcional són les de Praga Trubeckoj, Jakobson, etc i Copenhaguen Hjelmslev

Catedràtic de microbiologia a Salamanca 1958 i Barcelona 1962, fou president de la Societat Catalana de Microbiologia i Higiene, i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Amplià estudis al Karolinska Institutet d’Estocolm, a Copenhaguen i a l’Institut Pasteur de París Treballà principalment en l’estudi de les leptospirosis, els enterobacteris i la virologia respiratòria, i creà escola en el seu departament universitari

Estudià amb JPE Hartmann a Copenhaguen i mantingué sempre importants relacions amb músics danesos, com ara N Gade Entre el 1864 i el 1898 fou organista de la catedral d’Altona i entre el 1879 i el 1887, professor del Conservatori d’Hamburg Les seves composicions inclouen òperes, obres orquestrals i de cambra, oratoris i altra música coral, peces per a piano i lieder

A París fou deixeble de JCoustou Premi de Roma el 1738, habità uns quants anys a Itàlia 1740-48 De retorn a París, el 1751 ingressà a l’Académie Royal de pintura i escultura El 1753 anà a Copenhaguen, on féu l’estàtua eqüestre de Frederic V, a la plaça d’Amalienburg, i dirigí i reorganitzà l’Acadèmia de pintura i escultura El 1774 tornà a França

Formà part del regne danès des dels seus orígens, i la seva capital, Lund, esdevingué ~1103 seu arquebisbal Per la seva riquesa cerealística i la seva estratègica situació fou tradicionalment cobejada pels suecs, però fins al tractat de Roskilde 1658 Suècia no n'aconseguí la incorporació, ratificada per les paus de Copenhaguen 1660 i Lund 1679 La Universitat de Lund, fundada el 1668, contribuí a difondre la cultura sueca a Escània

Començà a pintar tard, el 1947, animada pel seu fill, el pintor Antoni Clavé Des del 1949 exposà aiguades, olis i ceràmiques a París, Niça, Ais de Provença, Londres, Ginebra, Estocolm, Copenhaguen, Roma i Barcelona, i participà als salons de París La Guilde de la Gravure de Lausana li edità litografies Pintà —especialment flors— dins un estil naïf que pels seus colors vius i plans recorda sovint l’art de Matisse

Estudià a les universitats de Cornell i Harvard Després d’una estada a Copenhaguen 1958-60, on feu recerques sobre física teòrica, tornà als EUA, on ha continuat treballant al California Institute of Technology i a les universitats de Stanford, Berkeley i Harvard sobre el model del camp electrofeble, que donà a conèixer el 1960 El 1979 compartí amb Steven Weinberg i Abdus Salam el premi Nobel de física

Estudià a Copenhaguen 1904-05 i amb HMatisse a París 1909-10 En aquests moments incorporà al seu treball alguns elements de la pintura moderna francesa i de l’expressionisme alemany Representa, amb la seva aguda expressivitat, els colors contrastats i les formes anguloses aplicades als seus paisatges, composicions religioses i retrats, una tendència romàntica dins la tradició noruega Produí nombroses pintures monumentals per a edificis públics, com les de l’Ajuntament d’Oslo

Fou proposat pels detractors de la interpretació de Copenhaguen de la mecànica quàntica, i marca la controvèrsia entre aquesta escola “oficial” i els primers Bàsicament, afirma la incompatibilitat del principi de completitud amb el d’acció local, és a dir, mostra la incompatibilitat de les dues proposicions següents en primer lloc, la funció d’ona proporciona una descripció completa d’un sistema individual i, en segon lloc, les condicions físiques reals de subsistemes aïllats, separats espacialment, són independents

L’endemà de l’obertura de la delegació de la Generalitat de Catalunya a Portugal Lisboa, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, anuncia la creació de quatre noves delegacions a Copenhaguen Dinamarca, Ginebra Suïssa, Varsòvia Polònia i Zagreb Croàcia, que s’afegeixen a les vuit ja existents Romeva justifica les delegacions com a mandat legal que emana de l’Estatut, i les presenta com una "necessitat econòmica i sociopolítica" i com una "oportunitat" per al Govern espanyol