Resultats de la cerca

D’estil molt personal, s’aproxima per la seva factura a l’obra de Jaume Cascalls i mestre Ramon Realitzà una imatge en cera de Pere el Cerimoniós 1357, contractà el 1364 un retaule per a Santa Coloma de Queralt, que no es conserva, i el 1368 començà el sepulcre de la família de Dalmau de Queralt, avui al convent mercedari de Bell-lloc, i que acabà Pere Aguilar

La família Mata tenia la seva casa forta on ara hi ha el mas d’aquest nom L’any 1316 trobem documentada Elisenda de Mata, vídua de Bernat de Mata Matha , juntament amb el seu fill Dalmau, encara menor d’edat Els Mata posseïen, a més de la casa forta, diversos masos i el molí de Mirapeu, juntament amb d’altres drets tinguts a mitges amb els Romagueres

El puntal, tant en texts com en caricatures, fou Valentí Castanys , i hi collaboraren també, entre altres, Alfons Roure i Antoni Rué i Dalmau, en la part de text, i els ninotaires Benigani, Opisso, Bofarull, Moreno, Roca, Alloza, Xirinius, Salvador Mestres, etc Fou la capdavantera en el seu gènere Aparegué fins el juliol del 1936, i a la postguerra tingué una llarga continuadora en la revista en castellà El Once

Taula del naixement de la Mare de Déu, del retaule major de la Catedral Vieja, a Salamanca, realitzat en gran part per Dello Delli, pintor florentí que visqué a Barcelona i que influí en l’estil de Bernat Martorell ECSA – Ampudia Fotografía El període del segon internacional s’inicia i acaba sota el regnat d’Alfons el Magnànim, coronat el 1416 Alfons el Magnànim 1396-1458 fou un dels monarques més brillants de la seva època i va saber adequar les circumstàncies més diverses als seus interessos Primer gaudí d’una infantesa i una primera joventut privilegiades a Castella com a fill primogènit…

A la seva mort sense fills 1689 passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Ponts havia passat als Queralt per successió dels Codina, que l’havien adquirit al s XVI

Les obres que li són atribuïdes amb més seguretat —el tríptic de l' Encarnació Museo del Prado, Madrid i el Calvari de l’antiga collecció Bauzà Madrid— es caracteritzen per la verticalitat de la construcció i una tècnica minuciosa Del seu fill Jordi Alimbroot documentat des del 1463 fins al 1474, també pintor, no resta cap obra d’atribució segura

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica Antonio Chavarrías, Barcelona, Nisa Emilio Oviedo REFERENT LITERARI Basat en la novel la homònima de Ferran Torrent GUIÓ SMonleón, FTorrent, Teresa de Pelegrí, Dominic Harari FOTOGRAFIA Andreu Rebés color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rafael Jannone MUNTATGE Joaquín Ojeda, Marisol Nievas i Albert Manera so MÚSICA Pascal Comelade, José Manuel Pagán SO Daniel Fontrodona, Pablo Sanz INTERPRETACIÓ Pere Ponce Lluís Dalmau, Cristina Plazas Feli, Feodor Atkine Patrice El Belga , Juli Mira dr Ferrús, Roger Casamajor Rafael…

Té l’origen en l’equip de bàsquet creat el 1931 per l’entitat Biblioteca Popular que guanyà la competició oficial de l’Agrupació de Basquetbol de Catalunya 1933, 1935 Després de la Guerra Civil es convertí en la Unión Deportiva Montgat, i ascendí a la màxima categoria catalana la temporada 1943-44, amb un equip en què destacava Joan Dalmau La temporada 1944-45 guanyà la Copa Barcelona Trofeu General Orgaz i la següent disputà la final de la Copa d’Espanya després d’eliminar el Real Madrid L’equip estava format per Dalmau, Baró, Diego, Justes, Paguen, Pujol, Ràmia, Reguill, Solé i…

Es formà a l’acadèmia de Joaquim Torres i Canosa Membre del Cercle de Sant Lluc El 1907 presentà una caricatura aquarellada a l’Exposició Internacional de Barcelona, i l’any següent féu a les Galeries Dalmau una exposició de dibuixos caricaturescs que foren detectats amb interès per Eugeni d’Ors El 1910 i el 1911 collaborà a Papitu , amb dibuixos abarrocats, de traç finíssim i expressiu decadentisme, signats amb una complexa rúbrica sense lletres El 1917 participà en l’exposició d’artistes francòfils de can Dalmau, on el 1920 i el 1925 féu importants exposicions…

El lloc de Gramuntell és conegut des de l’any 1054, que el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis van cedir el puig d’Agremont a un grup de dotze matrimonis perquè el repoblessin Les primeres notícies sobre l’església de Gramuntell són del segle XII El 1133 Guillem Dalmau de Cervera, senyor del castell de Gramuntell, li féu un llegat testamentari de vint morabatins El 1192 apareix com una església vinculada a Sant Andreu de Vilagrasseta, amb la qual compartia el rector, circumstància que s’ha mantingut fins a l’actualitat Ramon de Cervera féu donació a Sant Andreu de…