Situació
Torre mestra del castell d'Hortal, de planta circular, erigida vora l’angle nord-occidental del recinte fortificat. Possiblement, es tracta d’una construcció del segle XIII.
F. Tur
Les restes d’aquest castell són situades a poc més d’1 km a ponent de la vila de Llers, prop del mas de l’Estela, al cim d’un petit planell no gaire prominent, però voltat d’espadats, d’una manera especial als costats de tramuntana i de llevant, sobre el curs d’un torrent.
Mapa: 258M781. Situació: 31TDG915835.
Per anar-hi des de Llers, cal agafar la carretera de Terrades. Després de la creu de terme, que hom deixa a mà esquerra, a la meitat d’una recta, prop d’una alzina mitjanament grossa, surt a mà dreta un camí carreter. A la primera bifurcació, cal agafar el camí de l’esquerra fins a arribar a la font d’Hortal, des d’on ja es veuen les restes del castell. Hom pot pujar amb dificultat al cim del castell només des de la banda dels horts. (JBM)
Història
El castell d’Hortal (o d’Ordal, tal com l’anomenen alguns dels documents més vells), al segle XI, depenia dels senyors de Quermançó, que sembla que també eren senyors de Peralada. De fet, mentre que Hortal era situat al comtat de Besalú, Quermançó era al comtat de Peralada. Aquesta situació i l’intent que feu, al final del segle XI, la casa comtal besaluenca de recuperar el poder al seu territori permeten de comprendre els dos documents que s’han conservat de l’any 1099, amb relació a aquest castell. El castell d’Hortal sembla que, arran d’una convinença o pacte feudal, passà d’ésser de fet alodial dels Quermançó a ésser infeudat pel comte de Besalú a aquests senyors empordanesos. De fet, aquest pacte s’establí a causa de certs enfrontaments (querelis) que hi havia hagut entre els vescomtes de Besalú i els Quermançó i anà lligat al préstec, del comte, de 100 unces d’or.
Segons el primer dels documents, l’any 1099, el castell d’Hortal fou lliurat per Dalmau Berenguer de Quermançó al comte Bernat II de Besalú. Aquest castell, segons l’escriptura, era situat al comtat de Besalú i a la parròquia de Sant Julià de Llers. És interessant de remarcar que en aquest document s’esmenta l’existència, pel que fa al castell (castrum), d’una torre (ipsa turri), d’una petita sala (curtilio) i d’altres edificis que hi havia o que més endavant s’hi poguessin construir, com també d’uns valls (vallis) interiors i exteriors i dels termes i límits que en depenien.
Com hem dit, en un segon document, fet el mateix dia, s’esdevingué l’encomanació del comte d’aquest castell a Dalmau Berenguer de Quermançó, juntament amb tot allò que el pare de Dalmau Berenguer —Berenguer de Quermançó— ja havia tingut pel comte. Sembla, segons llegim a Els castells catalans (vol. II. pàgs. 454 i 550), que aquest Dalmau Berenguer era nét de Ponç I d’Empúries o fill segon de Berenguer, vescomte de Peralada i senyor de Rocabertí i de Quermançó, almenys d’ençà l’any 1078.
Al segle següent, el castell d’Hortal fou pres pel comte Ponç Hug I d’Empúries a Berenguer Renard, fill de Dalmau Berenguer, arran de la invasió d’aquest comte d’Empúries de les fronteres orientals del comtat de Besalú. Sembla, d’altra banda, que aquest Berenguer Renard degué ésser vescomte de Peralada i, per tant, parent de Ponç Hug I d’Empúries. Finalment, l’any 1128, Berenguer Renard fou restituït pel comte barceloní, que aleshores ja era també comte de Besalú. En aquest document de restitució, s’establí que el comte d’Empúries es comprometia a respectar els convenis que havia signat amb el pare de Berenguer Renard.
Normalment, no devien ésser pas aquests vescomtes els que devien viure en aquest castell proper a Llers, ans un cavaller o un castlà. Així, en documents del segle XIII, ja hi ha documentats uns Hortal, que segurament eren els senyors del lloc. L’any 1215, Beatriu d’Hortal i el seu marit renunciaven a uns drets. En un document de l’any 1216 torna a aparèixer aquesta Beatriu d’Hortal.
Així mateix, encara es conserva un sepulcre a la galeria de tramuntana del claustre del convent del Carme de Peralada on podem llegir els noms del cavaller Galceran d’Hortal i de Pere d’Hortal i de la seva muller na Gueralda. Aquest Pere d’Hortal sembla que morí l’any 1404. (JBM)
Castell
El castell d’Hortal era format per una torre situada a l’interior d’un recinte murat, que tenia una planta rectangular molt imperfecta, perquè s’adaptava a les irregularitats del terreny.
La torre de planta circular no es dreça al centre del clos, sinó vora el seu angle nord-oest. Actualment, aquesta construcció té una alçada d’uns 7 m i un diàmetre exterior d’aproximadament uns 6 m. Aquesta torre té la part superior malmesa i no conserva cap volta. Als murs hom pot veure nombrosos encaixos on s’apuntalaven les bastides.
Els seus carreus són més aviat petits (de 15 cm d’alt per 30 de llarg o encara més menuts), no gaire escairats i formen filades seguides. El morter que els uneix és gras, fet amb calç i molta sorra.
De la muralla s’han conservat alguns fragments. El més llarg té una longitud d’uns 12 m i una alçada d’uns 5 m. Aquests llenços de la muralla que han arribat fins a nosaltres són fets amb pedres sense treballar. A l’interior del recinte, a la banda de llevant i prop de la torre, hom veu restes de murs de les estances que s’adossaven, a l’interior, al tram oriental de la muralla.
La torre i aquestes muralles sembla que pertanyen a moments constructius diferents. Mentre que la torre mestra pot ésser que fos feta vers el segle XIII, els murs de les muralles poden correspondre a una reforma més tardana. (JBM-JBH)
Bibliografia
Bibliografia sobre la història
- Liber Feudorum Maior, II, Edició a cura de Francesc Miquel i Rosell, Barcelona 1947, Pàgs. 28, 29, 30, 36, 398 i 536.
- Pere Català i Roca, Miquel Oliva i Prat, Miquel Brasó i Vaqués i Armand de Fluvià i Escorsa: Els castells catalans, vol. II, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1969, pàg. 449.
Bibliografia sobre el castell
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-A (Alt Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 245-246.