Resultats de la cerca

Fou professor de la Musikakademie de Viena 1912-20 i des del 1920 dirigí la Hochmusikschule de Berlín, fins que els nazis el feren dimitir Compongué òperes de to expressionista i vigorós, entre les quals Der ferne Klang ‘El so llunyà’, 1912 Altres òperes seves són Das Spielwerk und die Prinzessin ‘La joguina i la princesa’, 1913, Der Schatzgräber ‘El cercador de tresors’, 1920 i Christophorus 1924, recentment revalorades Escriví també música de cambra i una cinquantena de cançons

Professor, des del 1919, a Göttingen, desenvolupà el pensament de Jacob Friedrich Fries , centrant-se principalment en la qüestió gnoseològica, la qual, segons ell, depassa els aspectes metafísics i incideix en principis de natura ètica, jurídica i política És autor d' Über das sogenannte Erkenntnisproblem ‘Sobre l’anomenat problema del coneixement’, 1908, Die neue Reformation ‘La nova reforma’, 1908, System der philosophischen Rechtslehre ‘Sistema de la doctrina jurídica filosòfica’, 1920 i Demokratie und Führerschaft ‘Democràcia i cabdillisme’, 1920

La flauta màgica , de WA Mozart amb llibret d’E Schikaneder, 1791, és l’obra emblemàtica d’aquest subgènere operístic, que també inclou títols de P Hafner Megära, die fürchterliche Hexe , ’Mègara, la terrible Fúria', del 1764 o P Vranický Oberon, König der Elfen , ’Oberon, rei dels verns', 1789, a més de Das Donauweibchen 'La donzella del Danubi', de F Kauer, representada entre el 1798 i el 1838 i que marca l’inici del final d’un gènere que derivà en l’opereta

Durant la seva joventut recollí llegendes i cançons populars Escriví poesies que reflecteixen la seva vida interior i la seva religiositat, i alhora el paisatge i la vida de Westfàlia Entre el 1841 i el 1842 escriví Gedichte ‘Poemes’, obra dividida en dos grups Fels, Wald und See ‘Roca, bosc i llac’ i Heidebilder ‘Quadres de la landa’ Publicà Das geistliche Jahr ‘L’any litúrgic’, 1861 i Die Judenbuche ‘El faig jueu’, 1842, narració costumista on barreja elements de misteri i de llegenda

Adscrit al moviment del Cinema Novo , per al qual redactà el manifest teòric A estética da fame El seu inconformisme el portà a produir un cinema original, basat en l’estètica de la violència i que reflecteix la problemàtica del seu país L’any 1969 fou premiat en el festival de Canes per Antonio das Mortes 1968 D’altres films seus són Barravento 1962, Terra em transe 1966, Cabezas cortadas 1970, Historia do Brasil 1973 i A idade da terra 1980

Autor de nombrosos curtmetratges, es revelà com un exponent destacat del nou cinema alemany amb Jagdszenen aus Niederbayern ‘Escenes de caça a la Baixa Baviera’, 1969 D’un nivell inferior foren Das Unheil ‘La calamitat’, 1972, Dorothea 1973 i Die Hamburger Krankheit ‘La malaltia d’Hamburg’, 1979 Posteriorment dirigí  Frevel ‘Sacrilegi’, 1983, Es ist nicht leicht, ein Gott zu sein ‘No és fàcil ésser un déu’, 1989, en coproducció amb Rússia, i el documental Deutschland, Deutschland 1991, sobre la unificació alemanya

Professor a Zuric i Princeton EUA és autor d’un gran nombre d’obres, entre les quals Das Gebot und die Ordnungen ‘El manament i els preceptes’, 1932, Der Mittler ‘El mitjancer’, 1934, Der Mensch in Widerspruch ‘L’home en contradicció’, 1937 i Dogmatik 1946-60 Partidari primer de la teologia dialèctica per influència de Søren Kierkegaard i de Karl Barth, fonamentà més tard la teologia en la constitució dialogal de l’existència humana en la línia de Martin Heidegger i de Martin Buber

D’origen jueu, emigrà en produir-se la invasió hitleriana 1939 Amic de Franz Kafka, fou qui, a la seva mort, en publicà les obres, i adaptà al teatre les novelles Das Schloss ‘El castell’, 1953 i Amerika 1957 La seva producció, expressionista, reflecteix la simbiosi entre el món germànic i el jueu Reübeni, Fürst der Juden ‘Reübeni, príncep dels jueus’, 1925, Galilei in Gefangenschaft ‘Galilei a la presó’, 1948, etc Exercí la crítica musical i compongué melodies i música de cambra i per a orquestra

Tipògraf i posteriorment periodista, fou un dels primers membres a l’Estat espanyol de la Primera Internacional Com a director de “La Emancipación” el 1872 publicà per primera vegada a l’Estat espanyol el Manifest del Partit Comunista Abandonà el bakuninisme i, amb Pablo Iglesias i els germans Mora, fundà la Nueva Federación Madrileña Exiliat a Londres 1874, es relacionà amb Engels i Marx, del qual traduí al castellà 1891 Das Elend der Philosophie ‘Misèria de la filosofia’, 1847 Fou amic de Lafargue i de Jules Guesde