Resultats de la cerca
Es mostren 7435 resultats
batalla de Pavia
Història
Militar
Combat entre els exèrcits de Carles V i de Francesc I de França a Pavia (Llombardia) la nit del 23 al 24 de febrer de 1525 durant la guerra pel predomini europeu.
L’exèrcit de Francesc I, format per uns 20 000 infants i uns 1 500 cavallers, assetjà per l’octubre del 1524 la ciutat, defensada per una guarnició imperial comandada per Antonio de Leiva mentrestant l’exèrcit imperial comandat pel marquès de Pescara i per Charles de Lannoy s’uní amb els lanquenets del conestable de Borbó i inicià l’atac el 24 de febrer Malgrat la inicial feblesa de la cavalleria del marquès de Pescara, la situació fou salvada pels arcabussers —primera vegada que les armes de foc prenien un paper predominant en una batalla— i després per la irrupció dels homes de…
Hussein I de Jordània

Hussein I de Jordània (1997)
Història
Rei haiximita de Jordània.
Fill i successor de Ṭalāl I des del 1953, impulsà una política de desenvolupament econòmic i rebé el suport d’Occident especialment de la Gran Bretanya i els EUA Tanmateix, l’establiment d’un gran nombre de palestins a Jordània, que acabaren constituint la majoria de la població enfront de la minoria autòctona dels beduïns, i les pressions dels estats àrabs més antioccidentals l’obligaren sovint a adoptar posicions d’un difícil equilibri Així, el 1956 feu dimitir el britànic John Baggot Glubb com a cap de les forces armades jordanes i, després d’un efímer intent d’unió amb l’Iraq febrer…
Fèlix Escalas i Chamení

Fèlix Escalas i Chamení
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Literatura catalana
Dret marítim
Periodisme
Polític, home de finances i escriptor.
Es llicencià en dret a Barcelona 1902 i fou passant d’Ildefons Sunyol S’afilià a la Lliga Regionalista i tingué una intensa activitat política Nomenat vicesecretari de la Cambra de Comerç de Barcelona 1905-19, en fou president del gener del 1934 al juliol del 1936 Des del 1919 dirigí el Banc Urquijo Català, que fou un model bancari de suport a la indústria i intervingué en grans empreses catalanes com La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Hidroelèctrica de Catalunya Del 1919 al 1923 fou elegit diputat provincial, en representació de la Lliga Regionalista Més endavant fou…
,
Catalònia-Partit Polític Català
Partit polític
Constituït a Barcelona al febrer de 1977, com a resultat de la transformació en partit de la societat d’estudis Club Catalònia (Joan Anton Maragall, president; Pau Roig, Ramon Guardans, Josep A. Linati, Joan Alegre Marcet, Ferran Giménez Artigues i Carles Sentís).
Fou partidari de l’evolució del règim franquista vers la democràcia, defensà la monarquia, es definí liberal i regionalista-autonomista, però s’oposà al restabliment de l’Estatutde 1932 Pretengué crear un gran partit de dreta, similar a Lliga Catalana Per talde concórrer a les eleccions legislatives de 1977 assajà una fallida coalició Concòrdia Catalana, amb el Partit Conservador de Catalunya i el Partido Social Regionalista, i a la fi optà pel retraïment, tot i que alguns membres, com Sentís, ingressaren en la Unión de Centro Democrático El partit restà inactiu fins a desaparèixer legalment…
Discovery

Darrer enlairament del Discovery, efectuat el 27 de febrer de 2011 des del Launch Pad 39A del Kennedy Space Center de Florida
Nasa
Astronàutica
Tercera llançadora espacial
nord-americana, que s’enlairà en el primer vol el 30 d’agost de 1984 i aterrà en el darrer el 9 de març de 2011.
Anomenada també OV-103, fins a la seva clausura la Discovery fou la llançadora que més missions reeixides completà, en un total de 39 viatges a l’espai al llarg de 27 anys, 365 dies en òrbita i 238 milions de quilòmetres recorreguts Entre d’altres hom la utilitzà per al desplegament del telescopi espacial Hubble i per a la posada en òrbita de la sonda Ulysses Després de l’aturada de missions de les llançadores a causa de l’accident de la nau Columbia al gener del 2003, la Discovery fou designada per a realitzar el primer vol de la nova etapa Aquest vol es realitzà al juliol del 2005 i portà…
Manuel Viusà i Camps
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador i polític.
Es formà a l’Escola de Belles Arts i amb Xavier Nogués Després de la guerra civil de 1936-39 s’establí a Terrassa, on amb la seva dona, l’escultora Gertrudis Galí i Mallofré Terrassa, Vallès Occidental, 27 de desembre de 1912 - París, 11 de febrer de 1998, aconseguí anomenada en l’ambient artístic de la ciutat Feu la primera exposició individual a Barcelona 1943, presentat per Adrià Gual Exiliat el 1948, el 1952 s’establí a París, on exposà individualment 1960, 1961, 1963 També exhibí la seva obra a Barcelona 1964, 1972 i 1976, en diversos indrets de França, a Londres 1971 i als…
Josep Piqué i Camps

Josep Piqué i Camps
© Comissió Europea
Economia
Polític, economista i empresari.
Doctor en ciències econòmiques i empresarials i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on fou professor de teoria econòmica Director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya 1986-88, ocupà càrrecs directius al grup Ercros SA 1988-93 Fou president del Cercle d’Economia del 1995 al 1996, any que fou nomenat ministre d’Indústria del govern de José María Aznar López , com a independent Exercí el càrrec fins el 1998, any que passà a ocupar la cartera de portaveu del govern i ingressà al Partido Popular En la seva gestió destacaren les privatitzacions de diversos monopolis…
Milo Djukanović
Política
Polític montenegrí.
Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Montenegro, fou membre de l’oficialista Partit Socialista i proper a Slobodan Milošević En les antigues República Federativa Socialista de Iugoslàvia fins el 1993 i República Federativa de Iugoslàvia fins el 2003, ocupà ininterrompudament el càrrec de primer ministre de la República de Montenegro des del 1991 fins al 1997 Un any abans, arran de la severa derrota dels socialistes en les eleccions municipals de Sèrbia i dels avalots que la seguiren, es distancià de Milošević, les crítiques al qual reiterà en ocasió de l’operació de neteja ètnica…
Miquel Simon i Bruguera
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, educador.
Biografia Fou alumne de l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró Començà el noviciat a Moià el 9 de setembre de 1888 i allí mateix professà el 17 d’agost de 1890 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació de sacerdot a Vic el 24 de setembre de 1898 Es dedicà a l’ensenyament de matèries comercials i d’idiomes al collegi Calassanci i al de Sarrià, tots dos a Barcelona, i a Vilanova i la Geltrú i Sabadell El 1904 fou enviat a Cuba i el 1909 fou nomenat rector del collegi de San Rafael de l’Havana, un càrrec que no anava amb el seu…
guerra del Golf Pèrsic
Història
Militar
Conflicte bèl·lic que es produí del 17 de gener al 28 de febrer de 1991, entre l’Iraq i una coalició militar de 29 estats encapçalada pels EUA i agrupada sota la bandera de l’ONU.
L’esclat del conflicte fou precedit per una crisi que s’inicià arran de l’ocupació de Kuwait per part de l’Iraq, el 2 d’agost de 1990 Les causes de la contesa provingueren, d’una banda, de les reivindicacions territorials de l’Iraq damunt Kuwait i, de l’altra, del fet que l’Iraq no havia pogut imposar als països productors de petroli, l’alça dels preus del cru, que necessitava per a afrontar la crisi econòmica produïda per la llarga guerra contra l’Iran 1980-88 Arran de l’ocupació de Kuwait, l’ONU votà primer una resolució d’embargament econòmic absolut contra l’Iraq i, posteriorment, una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina