Resultats de la cerca

Religiós dels Sagrats Cors, entrà en la congregació el 1925, professà el 1927 i fou ordenat sacerdot el 1934 Durant vint-i-set anys fou professor de ciències naturals a Sóller, en una escola de la congregació De formació autodidàctica, és autor d’una Flora de Mallorca 1977-81 en quatre volums Traductor de Verdaguer al castellà i poeta, publicà  Vols d’orenetes 1982, i com recopilador de cultura popular mallorquina redactà el Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia 1989 Fou guardonat amb els premis Ciutat de Palma de les ciències i l’…

La flora fòssil del Miocè respon, en part, a les condicions climàtiques càlides i estables que es donaven en el període anterior, l’Oligocè Els precursors de les nogueres actuals, com Juglans acuminata que veiem a la fotografia × 1,5, ja formaven part dels boscos dels vessants de les muntanyes i d’altituds mitjanes Jordi Vidal / MIPS Són nombrosos els jaciments de vegetals fòssils que s’han trobat en estrats pertanyents al període miocè, i entre ells destaquen els que s’han trobat en capes dels nivells que corresponen al Vallesià de la conca de la Cerdanya, que poden considerar-…

Aplegà una nombrosa collecció d’insectes i un important herbari dels Països Catalans, que llegà per a l’ensenyament Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural 1899 Publicà, entre altres treballs científics i de divulgació, Flora de Calella 1882, Les quatre estacions de l’any segons llurs plantes i insectes més característics 1886, Catálogo de lepidópteros de Cataluña 1874, i, en collaboració amb Manuel Martorell i Penya, Catálogo de los coleópteros observados en Cataluña 1876 Foren dedicades al seu…

Amic personal d’Andreas Vesal, fou un dels introductors als reialmes hispànics de l’anatomia vesaliana i un dels primers defensors de la circulació pulmonar Fou metge dels hospitals de Guadalupe, on tingué com a collaborador el vigatà Francesc Micó, amb qui herboritzà per Extremadura, Castella i Andalusia Dirigí la primera expedició científica destinada a conèixer la flora i la fauna d’Amèrica, enviada per Felip II el 1570 a Nova Espanya, on romangué fins el 1577, recollint materials i escrivint una Història Natural de Nueva España que no arribà a veure mai publicada, els…

Format a Llotja Exposà per primer cop a Barcelona 1944 Vinculat a l’antiga vila de Gràcia, el 1948, a la seva botiga d’herbolari, fundà la penya La Flora Graciense, integrada, entre altres, per Enric Borràs, Nogueras i Oller, Joaquim Ciervo, Ricard Suñé, Josep Mde Sucre, S Perarnau, etc Concorregué a diverses exposicions, i es centrà en retrats, especialment d’artistes i intellectuals Yagocésar , 1945 J Barrillon , 1946 Enric Borràs , 1951 Ricard Opisso , 1973 etc Té obres al Museu Fortuny de Reus, al Museu del Teatre de Barcelona, etc Formà un vast i heterogeni arxiu sobre la…

Durant el Neogen la configuració de les mars i els continents, així com la distribució de les muntanyes, s’aproximà a l’actual El clima anà refredant-se progressivament, la qual cosa determinà nombroses migracions en les faunes continentals i la progressiva desaparició de la flora tropical d’Europa Tingué lloc una important regressió marina, que provocà la desaparició de l’estret de Bering, per la qual cosa Euràsia restà unida a l’Amèrica del Nord També probablement l’estret de Gibraltar es convertí en istme Durant el primer període del Neogen la comunicació entre les dues…

Participà com els seus germans Francesc de Paula , també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Josep , eclesiàstic i escriptor en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Deixeble d’Antoni Cebrià Costa i Cuixart, aplegà un notable herbari de la plana de Vic i publicà Recuerdos botánicos de Vich 1877 Metge militar, fou destinat a les Canàries i les Filipines, cosa que li permeté escriure Recuerdos botánicos de Tenerife 1880, Catálogo razonado de la flora de Tenerife 1882, El jardín botánico de Orotava 1882 i altres…

Mata d’ Atropa baetica en el seu hàbitat Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre Les localitats d’ Atropa baetica al massís del Port, única referència fins ara als Països Catalans, representen la presència més septentrional i oriental d’un tàxon propi de les muntanyes Bètiques i Subbètiques i de l’Aties mitjà i el Rift, al Marroc El fet de trobar-se a l’extrem de la seva àrea de distribució i molt allunyada d’on es concentren la major part de les poblacions si es deixen de banda algunes localitats no sempre prou ben aclarides del sud-oest del Sistema Ibèric confereix a aquesta planta un…

La solució del sòl presenta aquestes condicions en zones litorals amb influència d’aigua salada i, també, en depressions tancades de territoris endorreics de zones àrides Totes les plantes necessiten un mínim de sals en l’aigua del sòl si l’aigua és molt pura, les plantes n'han de captar molta per a aconseguir una concentració de sals, que sempre serà molt baixa i, com a conseqüència, la flora molt pobra Totes les plantes, doncs, s’adapten bé a sòls amb una certa concentració de sals Les plantes halòfites, però, són les que s’adapten a sòls amb concentracions de sals superiors a…