Resultats de la cerca
Es mostren 408 resultats
la Baixa Ribagorça
Capçalera de l’Isàvena (Baixa Ribargorça)
© Fototeca.cat
Subcomarca de la Ribagorça, situada a les terres de la Franja de Ponent, al límit occidental del Principat de Catalunya.
La geografia Formada per onze municipis Benavarri, Beranui, Estopanyà, Lasquarri, Monesma i Queixigar, Isàvena, Tolba, Tor-la-ribera, la Vall de Lierp, Castigaleu i Viacamp i els nuclis de Güel i Torres del Bisbe i Jusseu annexats a Graus, i Llaguarres annexat a Capella, té Benavarri com a centre La part més ampla de la Baixa Ribagorça forma part del sinclinori anomenat Depressió Mitjana, entre les serres interiors al nord i les exteriors al sud dels Prepirineus però aquest nom és enganyador, car la Baixa Ribagorça és un conjunt de terres altes Benavarri, que pot representar una mitjana, és a…
Benasc

Vista de Benasc
© Turismo de Aragón
Municipi
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent), a la zona axial pirinenca, a la frontera amb França.
El terme comprèn una part de l’alta vall de l’Éssera vall de Benasc amb la capçalera d’aquest riu, on s’aixeca el massís de la Maladeta, amb el pic més alt dels Pirineus l’Aneto 3404 m El rocam paleozoic proporciona els esquists metamòrfics negres llicorella emprats en la construcció dels llosats dels grans teulats voladissos L’abundància de bosc explica que la major part dels elements constructius siguin de fusta El 75% del terme, d’erms i de zones forestals avets i pins roigs i negres són propietat del municipi, amb els boscs de Cregüenya, Vallhiverna i Vaticelles, i pasturatges estiuencs d…
Ramon Sistac i Vicén
Literatura catalana
Lingüista i assagista.
Doctor en filologia catalana, professor de dialectologia catalana a la UdL i membre de l’IEC Ha publicat diversos estudis sobre el català occidental i ha collaborat en diferents mitjans de comunicació amb articles, sovint a propòsit de les actituds socials dels parlants davant la llengua, plens d’ironia, alguns dels quals foren aplegats en De la llengua a les dents 2004 Collabora habitualment com a articulista a la revista Temps deFranja i com a narrador ha publicat diversos contes, d’ambient pirinenc…
Antoni Garcia i Lamolla
Pintura
Pintor, que signava habitualment com a Antoni G. Lamolla.
Format a Tarragona i Lleida, on residí des del 1924, fou molt influït per la revista Art 1933, introductora de l’avantguardisme a Catalunya El 1934, adherit a Amics de l’Art Nou , reorientà la seva obra vers el surrealisme i s’aproximà a l’avantguarda barcelonina, dins la qual s’integrà en el Grup Logicofobista Aquest any feu la primera exposició individual a la Galeria Syra de Barcelona i posteriorment, promogudes per l’ADLAN, a Madrid, a Santa Cruz de Tenerife i a París, a l’ Exposición de Artistas Ibéricos El maig del 1936…
Aragó reconeix la cooficialitat del català
Les Corts d’Aragó aproven, amb els vots favorables de PSOE, IU i Chunta Aragonesista, la Llei de patrimoni cultural, que entre altres coses reconeix la cooficialitat de la llengua catalana en els territoris de la FranjadePonent La llei proposa l’elaboració d’una llei de llengües que doni un marc jurídic específic per a regular la cooficialitat del català i l’aragonès
Falles dels Pirineus
Folklore
Celebració popular i tradicional de les festes del foc, coincidint amb el solstici d'estiu, a diverses localitats de les comarques dels Pirineus.
La celebració té un origen ancestral, íntimament lligat als cicles agraris i solars Es relaciona amb els ritus primitius de regeneració de la vida natural, de fecunditat i d’agraïment als déus per l’èxit de les collites i l'arribada del bon temps Arrencar el foc símbol del sol de la muntanya i baixar-lo cap al poble servia per a purificar els camps i els boscos i per a protegir la població, perquè la preservava dels mals esperits El ritual de córrer o baixar falles s'inicia dies abans amb la construcció de les falles, torxes d’uns dos metres que poden ser fetes amb teies de pi unides amb…
Artur Quintana i Font
Literatura catalana
Filòleg i traductor.
Ha estudiat romanística i germanística a les universitats de Barcelona i de Colònia, i ha estat professor a la universitat de Heildelberg Ha publicat nombroses obres, estudis i treballs amb una dedicació preferencial a la llengua i la cultura catalanes de la FranjadePonent, entre els quals es poden destacar La nostra llengua Gramàtica de llengua catalana 1984, El català a l’Aragó 1989, Lo Molinar Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa 1 Narrativa i teatre 1995, Bllat…
Raluy

Carpa del Circ Raluy
© JoMV
Circ
Nissaga circense iniciada pel saltimbanqui Francesc Raluy Castán (Fonts, Franja de Ponent, 1878 ‒ Sant Adrià de Besòs, 1951).
Un dels vuit fills, Lluís Raluy Iglesias Carcassona, 11 de febrer de 1911 ‒ l’Aldea, Baix Ebre, 1984, destacà com a barrista i treballà en dues formacions catalanes de gran projecció internacional entre les dues guerres mundials Els Oliveras i Els Keystone En esclatar la Guerra Civil Espanyola, tornà al domicili familiar de Sant Adrià de Besòs i treballà en diversos circs Feijoo, Royal, Romero i Maravillas, entre d’altres Tingué quatre fills Lluís Raluy i Tomàs Sant Adrià de Besòs, 25 de febrer del…
Josep Anton Chauvell i Larrégola
Literatura catalana
Escriptor.
Agricultor d’ofici, alcalde del Campell i conseller de cultura de la Llitera, és un dels escriptors importants en llengua catalana a la FranjadePonent Narrador, sobretot, és autor, també de l’obra de teatre Hereus de la casa cremada 1997 i, entre les seves novelles i reculls de contes, destaquen L’home de França 1986, Bo per a contar 1988, Guardeu-vos de la nit del cel encès 1991, La flor del ram 1995, Terra Verge 2000 i Estimàvem Celentano 2003
,
l’Aiguabarreig

L’aiguabarreig de l’Ebre amb el riu Siurana, davant la vila de Garcia (Ribera d’Ebre)
© Fototeca.cat
Zona humida situada a la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre.
De gran interès biològic, ocupa parcialment els municipis de Seròs, Massalcoreig, la Granja d’Escarp i Almatret Segrià, de la Pobla de Massaluca Terra Alta, de Vilella de Cinca, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa BaixCinca, i de Faió Matarranya El sector situat a la comunitat autònoma de Catalunya està inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, mentre que el situat a la Franja de Ponent fou declarat, el 2001, Zona d’Especial Protecció de les Aus pel govern aragonès amb el nom de ZEPA Matarranya-Aiguabarreig Paisatgísticament,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
