Resultats de la cerca
Es mostren 672 resultats
Isabel de Portugal
Història
Emperadriu romanogermànica, reina de Catalunya-Aragó i de Castella, lloctinent de Catalunya, filla del rei ManuelI i de Maria d’Aragó i neta dels Reis Catòlics.
Es casà a Sevilla 1526 amb el seu cosí germà l’emperador Carles V, rei de Catalunya-Aragó i de Castella Durant les absències del seu marit exercí la governació dels regnes 1529, 1530-34 i 1535-38 Morí de sobrepart, i fou soterrada de primer a Granada, en presència de Francesc de Borja i d'Aragó , duc de Gandia, i després a El Escorial
Pere Bessó González
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Publicà els seus dos primers poemaris en castellà i, a partir d’ Herbolari de silencis 1978, adoptà el català com a llengua de creació Després publicà Mediterrània 1979, premi Vila de Catarroja, Pagaràs els ous de cugul 1988, premi Ausiàs Marc de Gandia i Narcís de la memòria 2000, premi Vicent Andrés Estellés Ha traduït obres de Ronsard, Bonnefoy, Rustebues i Déguy, entre d’altres
Benicanena
Despoblat
Despoblat del municipi de Gandia (Safor), entre els antics termes de Gandia i Beniopa (el 1535 fou agregat a la parròquia d’aquest darrer lloc).
Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per onze famílies
Vicent Moles i Garcia
Metge.
Nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina Vidu de la filla de l’escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la collegiata de Gandia Arribà a ésser metge de Felip IV de Castella Autor de Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi Anvers, 1639 i de Pathologia de morbis in sacris litteris Madrid, 1642
Francesc Oliver
Literatura catalana
Poeta.
Fill de Bernat Oliver, doctor en medicina És autor de dues dècimes, en català, una d’elogiosa de l’actitud combativa antiagermanada dels ducs de Gandia i de Sogorb, Joan de Borja i Alfons d’Aragó, i l’altra a la “fidelitat” de Bocairent durant la guerra de les Germanies Elogiat per Gil Polo, les dècimes foren publicades per Cerdà i Rico en les seves notes al Canto del Turia
Jesús Huguet i Pascual
Literatura catalana
Poeta i editor.
Promotor de diverses empreses editorials, realitzà l’antologia Els darrers generació del 70 1972 Com a poeta ha publicat La processó de Kirk o no te n’ixques de la fila 1973, premi Ausiàs Marc de Gandia, i Els llibres d’Alb-Sebelaci 1983 Amb posterioritat s’ha decantat per la prosa biogràfica Matilde Salvador , 2000 i assagística Els pelegrins de Portell Portell-Sant Pere de Castellfort , 2002
Llorenç Campins i Ballester
Medicina
Metge.
Estudià medicina a Palma i a Gandia, on es doctorà 1756 Exercí a Cadis, des d’on passà a Veneçuela 1762 Hi regentà la primera càtedra de medicina que existí a la Universitat de Caracas 1763, en la qual fou confirmat per Carles III 1777 amb el títol de protometge de la província de Veneçuela El 1971 li fou retut homenatge a la Universitat de Caracas com a iniciador dels estudis mèdics en aquell país
Joan Esteve Fenoll
Filosofia
Filòsof tomista.
Jesuïta, ensenyà gramàtica a Girona, filosofia a l’estudi de Gandia i teologia a Saragossa, on fou mestre de Baltasar Gracián Fou rector dels collegis de jesuïtes de Perpinyà, de Girona, de Tarragona i de Barcelona Durant el Corpus de Sang 1640, collaborà amb les autoritats, i a la guerra dels Segadors defensà incondicionalment la causa de la generalitat El 1653 fou elegit procurador a Roma de la congregació provincial d’Aragó
Aina Conca Ruzafa

Aina Conca Ruzafa
Club Natació Sant Andreu
Natació
Nedadora.
Fou campiona absoluta d’Espanya d’estiu de 200 m estil individual 2004 amb el CNE Gandia Després nedà per al CN Sant Andreu, amb el qual renovà aquest títol el 2005 i en conquerí de nous el de 200 m estil individual 2008 i els d’hivern de 200 m 2006 i de 400 m 2005, 2006 Participà en els Jocs Mediterranis 2005 i arribà a fer cinquanta-dues actuacions internacionals
Pere de Villena i d’Arenós
Història
Segon marquès de Villena.
Fill segon d' Alfons de Gandia i de Foix , el seu pare li cedí el marquesat de Villena i el casà amb una filla illegítima —Joana de Castella— del seu amic el rei Enric II De jove 1367 havia estat custodiat, amb el seu germà gran Alfons, en garantia pel rescat del pare Visqué a Castella, i morí al camp de batalla El seu fill fou Enric de Villena i de Castella
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina