Resultats de la cerca

La primera notícia coneguda de l’activitat musical de Joan Verdalet correspon a la seva activitat com a organista de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, datada el 1650 el 26 d’agost de 1652 fou nomenat organista de la seu de Girona, on succeí Joan Molina en el càrrec Demanà la jubilació el 27 de febrer de 1683, la qual cosa li fou concedida, i fou succeït pel seu fill Joan, tot i que, el 17 de juliol de l’esmentat any, Joan Verdalet pare exercia encara com a organista de la seu gironina Es conserva una interessant composició nadalenca de Verdalet titulada Quid vidistis, heu, pastores , a set…

Ensenyà filosofia i teologia a Barcelona, i posteriorment fou rector del Collegi de Sant Bernat de Cervera i president de la Congregació de Seculars a Barcelona Se li coneixen dues obres, totes dues sobre el seu orde Apostólicos afanes de la Compañía de Jesús 1754 i Vida de S Ignacio de Loyola, fundador de la Compañía de Jesús 1753, 2 vol En comptes de seguir la història més clàssica de Pedro de Ribadeneyra sobre sant Ignasi, Fluvià preferí la de l’autor siscentista Francisco García La seva intenció, segons reconeix en el pròleg, és imitar el que havia fet el jesuïta italià Antonio Francesco…

Inicià els seus estudis musicals i de cant a la Schola Cantorum del seu collegi de Girona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori del Liceu —amb G Price— i al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg amb A Augér, P Schilhawsky i A Dermota Entre els anys 1972 i 1975 guanyà diversos premis a Barcelona i Salzburg Guanyador del primer del concurs de cant Francesc Viñas 1972, la temporada 1972-73 debutà al Gran Teatre del Liceu i el 1977 hi interpretà Parisina d’Este , de Donizetti, amb Montserrat Caballé Posteriorment hi ha…

Començà a jugar al Club Hoquei Olot i, a vint-i-un anys, fitxà per l’Hoquei Club Salt, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 2003 i on es retirà a vint-i-set anys Amb la selecció espanyola conquerí la medalla de bronze en el Campionat del Món 2002

Format al Club Natació Olot, el 2003 anà al Club Natació Barcelona, amb el qual aconseguí la categoria internacional Posteriorment, jugà en el Mladost de Zagreb 2011-12, i el 2012 marxà a l’Olimpiakós de Grècia Amb el CN Barcelona fou dues vegades campió de la Lliga 2004, 2005, aconseguí una Copa del Rei 2011 i una LEN Trophy 2004 Amb l’equip croat guanyà una Copa de Croàcia 2011 i amb l’Olimpiakós guanyà quatre vegades la Lliga grega 2013-16 i la Copa de Grècia 2013-16 La temporada 2016-17 fitxà pel Club Natació Atlètic-Barceloneta, amb el qual guanyà la Supercopa…

Formada al Club Natació Olot, el 1992 passà al Club Natació Sabadell i es proclamà campiona de Catalunya dels 400 m estil individual

Guanyà 1984 i quedà segon 1985 en la Volta Internacional a la Província de Lleida Fou professional amb els equips Kelme 1987-88, Helios CR 1989, Tulip Computers 1990 i Artiach 1991-92 Destaquen les victòries en el Critèrium de Manlleu 1990, 1991, el segon lloc en l’Escalada a Montjuïc i el tercer en la Setmana Catalana de Ciclisme

L’any 1976 debutà amb l’equip sènior del CB Olot L’any 1979 fitxà per l’AD Figueres, que es convertí posteriorment en l’ADEPAF, amb el qual jugà a la primera divisió estatal diverses temporades durant els anys vuitanta

Se’l coneixia amb el nom de Quique Jugà a la Unió Esportiva Figueres Actuà com a defensa i migcampista i al juny del 1995 fou alineat amb la selecció catalana Posteriorment milità en el Jaén i el Granada, entre d’altres Fou entrenador després de retirar-se

Fundà el Club de Tir Berga 1959, que presidí durant trenta-quatre anys Disputà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya de tir de precisió, exercí d’àrbitre en l’àmbit estatal i fou directiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic També fou ciclista de l’equip Berkel Participà en la fundació del Comitè d’Amics del Ciclisme del Berguedà i el Club Ciclista Berga 1982 Fundà el Club Atlètic Berga 1960, on feu d’entrenador