Resultats de la cerca

Cursà els seus estudis al Conservatori de València i després els amplià a Barcelona Fou catedràtic de contrapunt i fuga al conservatori de la seva ciutat natal i dirigí el Cor del Centre Catòlic de Santa Madrona a Barcelona Portà a terme la seva activitat com a crític musical en el diari "La Voz de Valencia", el "Diario de Valencia y Levante" i la "Revista Musical Catalana" Compongué obres per a orquestra Concert en si menor per a piano i orquestra , Tres paisatges de Llevant i Tres peces per a orquestra de corda , lieder per a veu i piano, algunes obres de caràcter religiós i, sobretot,…

Estudià filosofia i teologia a Toledo, i composició, piano i orgue al Reial Conservatori de Música de Madrid Posteriorment, seguí els estudis de musicologia amb Thr Georgiades i Th Göllner a la Universitat de Munic, on es doctorà el 1974 Fill adoptiu de la ciutat de Saragossa, fou acadèmic numerari de la Real Academia de San Luis d’aquesta ciutat i acadèmic corresponent de la Real Academia de Ciencias Históricas de Toledo Entre les seves activitats cal destacar la tasca com a director del departament de musicologia del CSIC a Barcelona 1988-99, la direcció de la revista Anuario Musical del…

Vida Comentarista cinematogràfic en "Cinema" i "Nuevo Cinema" 1938, s’exilià a Mèxic després de la guerra civil Allí escriví arguments per a la pantalla o n’adaptà al costat del realitzador toledà José Díaz Morales, mexicà d’adopció Junts adequaren el text per al melodrama Por un amor 1944 i Amar es vivir 1945, de Juan J Ortega Amb aquest adaptà La Gioconda , de Gabriele D’Annunzio, protagonitzat per la catalana Emília Guiu, que obtingué un gran èxit El 1941 s’inicià com a argumentista de la comèdia Cinco minutos de amor Alfonso Patiño Tornà a treballar amb Díaz Morales, que dirigí, escriví i…

Competí representant el Club Deportivo Fran Martin del Prat de Llobregat i el Gimnàs TDK de Sant Boi de Llobregat Obtingué la medalla de plata en els Campionats d’Europa júnior 2001 En categoria absoluta, es proclamà campiona de Catalunya i d’Espanya

Membre del Diagonal Bowling Club, amb el qual guanyà dues Lligues Catalanes 2011, 2012 i es proclamà doble campiona de Catalunya 2011 Formà part de la selecció de Colòmbia 1992-2010 i conquerí tres medalles en els Campionats del Món un bronze individual 1995, una plata individual 1999 i un bronze per equips 2003 Com a entrenadora, dirigí equips colombians de diverses categories i fou selec-cionadora catalana 2010-12, participant en la Copa del Món Qubica-AMF 2011 i classificant l’equip femení per a disputar el Mundial del 2013

Davanter, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1974-83 procedent del Real Madrid Durant moltes temporades fou el capità de l’equip blanc-i-blau, amb el qual disputà 262 partits de Lliga i marcà 111 gols, xifra que en la història del club només la supera Tamudo En el conjunt de competicions oficials, tanmateix, és el màxim golejador espanyolista amb 144 gols Acabà la seva trajectòria al Centre d’Esports Sabadell 1983-85, amb el qual ascendí a segona divisió la temporada 1983-84 Fou quatre vegades internacional i anà convocat a la Copa del Món 1978 Després exercí de tècnic i durant un temps…

S’inicià a l’equip de rem de la Universitat Politècnica de Catalunya, però poc després passà al Reial Club Marítim de Barcelona Fou campió d’Espanya en quatre amb timoner en tres ocasions 2000, 2001, 2002 i en una en dos amb timoner 2001 En l’àmbit internacional, aconseguí un tercer lloc a la Copa del Món 2002 en dos amb timoner

Fou jugador del CE Laietà, el RCD Espanyol 1953, el FC Barcelona 1954 i el Real Madrid 1957 Tornà a Catalunya per jugar una temporada al Picadero JC 1958-59 Després fitxà pel Sémolas Espona de Terrassa, de la segona divisió 1962-63 Fou catorze vegades internacional per Espanya i compaginà el bàsquet amb els seus estudis Fou traumatòleg de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on fou pioner en tècniques d’osteosíntesi per a les fractures El 1972 s’incorporà com a traumatòleg del FC Barcelona, on treballà fins el 1991, especialitzant-se en cirurgia del genoll i essent dels primers cirurgians…

Fou cofundador i tècnic del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona Es feu càrrec del primer equip el 1984, any que es constituí l’equip sènior masculí Pujà l’equip fins a la primera divisió estatal –segona màxima categoria de l’època–, i aleshores passà a ser el segon entrenador de Vladimir Bogoevski, amb el qual assoliren l’ascens a la divisió d’honor 1994-95 Guanyà dues Lligues Catalanes 1995, 1996 i el títol de la primera divisió 1995 La temporada 1994-95 es feu càrrec de l’equip juvenil masculí, amb el qual es proclamà campió d’Espanya per primera vegada 1997 i aconseguí l’ascens…

Membre del Centre Atlètic Laietània, ha estat campiona de Catalunya de 800 m quatre vegades a l’aire lliure 2008-11 i dues en pista coberta 2009, 2012 Als Campionats d’Espanya guanyà tres medalles de bronze en proves de mig fons