Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera artística en cafès teatre i després al Centro Dramático Nacional En la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Colomo — Tigres de papel 1977, Qué hace una chica como tú en un sitio como éste 1978 i La mano negra 1980— i en l’etapa inicial de P Almodóvar L’èxit de Mujeres al borde de un ataque de nervios 1987 —Premio Nacional de cinematografia, i premi Europeu de Cinematografia 1988 a la millor actriu — li obrí les portes del mercat internacional i rebé el premi a la millor actriu del cinema europeu, guardó que repetí amb Ay, Carmela 1990, premi…

Diplomat al Collegi de Teatre de Barcelona 2001-04, el 2001 cofundà la companyia El Nacional No Ens Vol, en tots els muntatges de la qual participà, i des del 2014 és membre fundador de La Kompanyia Lliure, adscrita al Teatre Lliure Ha actuat, entre moltes altres obres, a La síndrome de Bucay 2009, de Joan Gallart  La doble vida d’en John 2010, de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer  La revolució no serà tuitejada 2013, escrita i dirigida per Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró  Frank V opereta d’una banca privada 2015, de Friedrich Dürrenmatt, sota la direcció de Josep Maria Mestres…

Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid 1966, amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya 1967 a la Universitat de Santiago de Compostella i d’institucions econòmiques 1968 a la Complutense Fou president del patronat del Museo del Prado 1987-90, vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia  1980, en fou successivament reelegit president des del 1998 La publicació d’un dels…

Fou deixeble d’Antoni Caba a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on en un certamen el 1906 guanyà un dels dos premis concedits El 1906 anà a l’esposori d’Alfons XIII comissionat per aquest centre Retornaria aviat a Madrid per a ésser alumne d’Eduardo Chicharro Al Prado, Velázquez i Goya ocuparen el seu interès les còpies que en féu i altres teles que pintà dins un estil clàssic constitueixen una primera època de la seva obra, que no és la que el caracteritza ni el defineix Quan Sorolla arribà el 1917 a Eivissa, Puget, que duia bastants anys a l’illa allunyat de tot ambient…

El 1984 emigrà als Estats Units amb els seus pares, on manté, no obstant això, la doble nacionalitat Tot i que feu alguns papers durant l’adolescència Léon , 1994, de Luc Besson Beautiful Girls , 1996, de Ted Demme Anywhere but Here, 1999, de Wayne Wang, estudià psicologia a Harvard, on l’any 2003 es graduà Després d’una incursió en el teatre 2001 i algunes actuacions com a secundària, especialment en episodis de Star Wars , l’any 2004 rellançà la seva carrera com a actriu amb el film  Garden State , de Zach Braff, al qual seguiren Closer 2004, Globus d’Or a la millor actriu secundària 2005…

Fill d’actors, treballà molts anys en sèries televisives i en teatre Destacà en el film d’Alberto Lecchi Perdido por perdido 1993 i, posteriorment, interpretà pellícules com ara El faro 1998, d’Eduardo Mignogna El mismo amor, la misma lluvia 1999, de Juan José Campanella Nueve reinas 2000, premi Sant Jordi al millor actor estranger, de Fabián Bielinsky, i La fuga 2001, premi Sant Jordi, d’E Mignogna Obtingué una gran popularitat amb El hijo de la novia 2001, que li valgué el tercer premi Sant Jordi, de JJ Campanella Posteriorment intervingué a Samy y yo 2002, d’Eduardo Milewicz…

Finalitzats els estudis artístics i d’escenografia a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència, amplià l’aprenentatge de la tècnica gestual iniciant una recerca amb l’objectiu de fondre la paraula, el gest i el cant en un mateix moment teatral Desenvolupà la seva carrera artística entre Florència i Barcelona, des del 1971 Treballà amb directors tan diversos com F Zeffirelli, R de Simone, S Zimmermann, E Moshinsky i E Poliakov, i en espectacles com De poble en poble Grec’96, de PHandke, i Así que pasen cinco años Grec’98, de Lorca, ambdós dirigits per Joan Ollé A la vegada, collaborà amb el…

Debutà al cinema el 1991 com a dissenyador de producció de Todo por la pasta , d’Enrique Urbizu, i com a realitzador d’un curtmetratge esdevingut títol de culte, Mirindas asesinas El 1993 Pedro Almodóvar li produí el primer llargmetratge, la comèdia de ciència-ficció Acción mutante Influït pel còmic i el cinema fantàstic nord-americà, les seves pellícules es caracteritzen per l’humor negre, l’ús irònic de la violència i els homenatges a la cultura popular, trets ben palesos en títols com El día de la bestia 1995, premi Goya al millor director, Perdita Durango 1997, Muertos de…

Fou creat per acord municipal el 1894, encara que se'n coneixen precedents des del 1889 L’any 1915 el consistori adquirí l’immoble de Can Serra per a destinar-lo a biblioteca i a museu, i és la seu actual del Museu de Mataró Durant la Guerra Civil Espanyola l’edifici fou magatzem de les obres d’art i del patrimoni del Maresme que la Generalitat republicana salvaguardà No fou fins després de la contesa que s’enllestiren les obres de rehabilitació El nou museu, anomenat Museu Municipal de Mataró, s’inaugurà definitivament l’any 1942 Al llarg dels anys, les colleccions s’anaren ampliant amb…

Filla de l'actor valencià Rafael Rivelles i Guillén i de l'actriu María Fernanda Ladrón de Guevara, debutà a Barcelona amb només tretze anys amb la companyia de la seva mare, amb la comèdia Siete Hermanas , de Leandro Navarro Dos anys més tard, el 1941, féu la primera aparició en el cinema amb Mari Juana Amb el nom artístic d’Amparito Rivelles, féu una carrera espectacular, vinculada habitualment a l’empresa Cifesa, amb els films Malvaloca 1942, El clavo 1944, Espronceda 1945, Eugenia de Montijo 1945, Angustias 1947, Sabela de Cambados 1949 amb la seva mare i Alba de América 1950 En aquests…