Resultats de la cerca
Es mostren 1185 resultats
Pere Roís
Científic.
Sacerdot, doctor en teologia, moralista Deixeble de Jeroni Munyós Fou canonge de València Catedràtic de matemàtiques Escriví un enginyós tractat sobre la manera de fabricar rellotges de sol Libro de relojes solares 1575
Jaume Alfons
Arquitectura
Arquitecte, documentat des del 1467, ciutadà de Barcelona.
Amb el mestre d’obres Pere Basset, fou l’autor dels claustres gòtics del monestir de Sant Jeroni de la Murtra Barcelonès 1469-78 i del monestir de Montserrat contractat l’any 1476
Règim preautonòmic a les Balears
S’estableix a les Balears un règim preautonòmic i es crea per tal de gestionar-lo el Consell General Interinsular, presidit per Jeroni Albertí, i tres consells insulars provisionals Mallorca, Menorca i Eivissa i Formentera
per cola et commata
Escriptura i paleografia
Dit d’una forma d’escriptura ajustada a unitats mètriques en poetes grecs i llatins, ja des del segle I, o en incisos de sentit complet, en els manuscrits bíblics, àdhuc en prosa, per tal de facilitar la lectura pública a lectors inexperts.
Jeroni és el primer llatí cristià que s’hi refereix a “nova forma d’escriure” La indicació d’unitats mètriques emprà després els punts alts, a fi d’estalviar espai, fins als segles XII-XIII
Domènec Feliu de Móra i d’Areny
Història
Segon marquès de Llo, fill de Josep Francesc de Móra i Catà.
Regidor perpetu de Barcelona, el 1752 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que dirigí, i en tres ocasions hi llegí composicions catalanes Catalogà els manuscrits del monestir de Sant Jeroni de la Murtra
Giovanni Colombini
Cristianisme
Religiós.
Convertit el 1355, fundà deu anys més tard la congregació dels clergues apostòlics de Sant Jeroni jesuat , aprovada el 1367 per Urbà V Beatificat per Gregori XIII, la seva festa se celebra el 31 de juliol
marquesat d’Argençola
Història
Títol concedit el 1702 a Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, senyor d’Argençola (Anoia).
Passà als Pinelli, als Pignatelli i, recentment, als Sarriera
La Unión Republicana
Periodisme
Diari republicà que aparegué a Palma, Mallorca, (des de l’1 d’agost de 1896 fins al 1904).
Malgrat que el director nominal fou Joan Rotger, la direcció efectiva correspongué, successivament, a Jeroni Pou, Francesc Garcia i Orell i Lluís Martí Substituí, de fet, Las Baleares , i fou l’òrgan del Partit d’Unió Republicana
Arnau de Santjoan
Gramàtica
Professor de gramàtica a l’estudi general de Barcelona, fill del també professor Joan de Santjoan.
Regentà la càtedra des del 1626 i de forma collegiada amb Martí Ivarra i Jeroni Ardèvol el curs 1532-33 Fervent admirador d’Erasme, edità el 1529 els Catonis praecepta moralia comentats per aquest, amb finalitat pedagògica
Bonaparte
Família noble d’origen llombard (Buonaparte) estesa per diferents llocs d’Itàlia (Florència, Treviso, Verona i Pàdua).
Una branca florentina s’establí a Sarzana Gènova i al començament del swgle XVI passà a Còrsega amb Francesco Buonaparte mort el 1529 Historiadors i genealogistes catalans, però, diuen que l’ascendència de Napoleó cal cercar-la a Mallorca, on a mitjan segle XIV hi havia una família Bonapart, a la qual pertanyia el jurista Hug Bonapart, nomenat el 1409 regent de Còrsega Sembla que abans d’aquesta data hom no troba cap Bonaparte a Còrsega Dels uns o dels altres descendí l’advocat Carlo Maria Buonaparte 1746-85, el qual es casà amb Maria Letizia Ramolino 1750-1836, a qui el seu fill, l’emperador…