Resultats de la cerca
Es mostren 3681 resultats
otídids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, de 35 a 135 cm, que tenen el bec curt i lleugerament rom a la punta, els tarsos alts i forts, els peus amb tres dits dirigits endavant, units en la base per una curta membrana i amb les ungles aplanades en l’extrem, i els manca la glàndula uropigial.
Presenten un lleuger dimorfisme sexual, són nidífugs, habiten en zones descobertes i àrides i s’alimenten de fulles, llavors, tubercles, insectes i petits vertebrats Es reparteixen en una vintena d’espècies, que pertanyen als gèneres Otis, Ardeotis, Lissotis, Houbara, Eupodotis i Choriotis Són propis d’Àfrica, Àsia, Europa i Austràlia
trencapinyes

Trencapinyes
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
, de la família dels fringíl·lids, de 16’5 cm, que té el bec robust amb l’extrem de les mandíbules llarg, corbat i entrecreuat, el mascle és de color vermell amb la cua i les ales més fosques, i la femella és de color verd groguenc amb les parts superiors brunenques.
Habita als boscs de coníferes, sobretot d’avets, i bàsicament s’alimenta de llurs llavors És estès per gairebé tot Europa, pel NE d’Àfrica, l’Àsia septentrional i l’Amèrica del Nord És comú a les pinedes de tots els Països Catalans, i a les Balears forma la subespècie Lcbalearica
Mireia Casas Albiach
Vela
Regatista.
Formada a l’escola de vela del Club Nàutic Arenys de Mar, fou pionera del surf de vela, llavors practicat per poques dones Es proclamà campiona d’Espanya 1987 i disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en la classe Lecher A-390, i d’Atlanta 1996, en la classe Mistral
Mostra de Cinema del Mediterrani
Cinematografia
Festival anual de cinema especialitzat, organitzat per la Fundació Municipal de Cine, organisme dependent de la regidoria de Cultura de l’ajuntament de València.
La seva primera edició tingué lloc el 1980, i des de llavors l’han visitat grans directors de cinema, actors i actrius nacionals i internacionals El festival vol apropar al públic les produccions més recents de l’Arc Mediterrani i es concep com a lloc de trobada de les cultures mediterrànies
Crop Science
Agronomia
Publicació bimensual de la Societat Americana de Recerca de Conreus (fundada l’any 1954), que aparegué per primera vegada el gener del 1961.
Revista especialitzada en recerca agrícola de conreus, tracta temes sobre millora de conreus, creació de noves espècies, fisiologia i metabolisme dels cultivars, genètica de conreus i producció de llavors Hom hi troba també una llista d’enregistrament de cultivars nous És una de les publicacions més llegides en llengua anglesa
barrella punxosa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’uns 10 a 60 cm d’alçària, molt ramificada des de la base, amb fulles suculentes i punxants i flors en espigues compactes.
Planta halòfila i nitròfila, viu a les platges i a les terres salobroses de l’interior un cop seca, pren una forma arrodonida que facilita que el vent la faci rodolar, disseminant així les llavors planta estepicursora Hom l’empra com a combustible en llocs secs i desforestats Catalunya occidental, Aragó Central, etc
alucita
Fitopatologia
Entomologia
Petita papallona del grup de les arnes de la família dels gelèquids, amb les ales de color gris o groc i les antenes rogenques, molt perjudicial per als cereals.
La femella diposita els ous damunt els grans i les larves hi penetren i els devoren Les erugues són transportades als graners ensems amb els grans, on acaben llur desenvolupament i apareixen les papallones adultes És combatuda als graners mitjançant insecticides organoclorats només quan les llavors no van destinades al consum humà
François-Xavier Fabre
Pintura
Pintor llenguadocià.
Deixeble de JLDavid Premi de Roma, s’establí en aquesta ciutat i després a Florència durant una gran part de la seva vida Llegà la seva obra al museu de Montpeller, que de llavors ençà porta el seu nom Pintor neoclàssic, fou famós com a retratista la comtessa d’Albany, Lluís XVIII, Canova
espessor òptica
Meteorologia
Paràmetre que indica l’opacitat de l’atmosfera en la transmissió de la radiació solar.
A causa de la seva forta dependència de la longitud d’ona de la radiació, l’espessor òptica es refereix generalment a bandes de longitud d’ona molt estretes Normalment, s’utilitza per a indicar l’atenuació que produeixen les partícules en suspensió a l’atmosfera i llavors s’anomena espessor òptica d’aerosols
calamarsó

Calamarsons
© C.I.C.-Moià
Zoologia
Cefalòpode dibranqui, de l’ordre dels decàpodes, semblant al calamars, però més petit (de 15 a 30 cm de llargada), de color vermell o rosat, transparent i fosforescent, que en morir l’animal desapareix i es converteix en blanc lletós.
Sol fer moles que habiten sobre fons rocallosos o fangosos, de 20 a 50 m de profunditat, o bé fa vida solitària, i llavors s’apropa molt més a la superfície Litoral i pelàgic, habita a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord, i és pescat juntament amb el calamars
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina