Resultats de la cerca

Fou un dels contribuïdors més decisius en l’estudi dels semiconductors i llurs aplicacions perfeccionà el primitiu transistor i elaborà el de junció Publicà Electrons and Holes in Semiconductors 1950, obra bàsica en aquest camp El 1956 rebé, juntament amb Bardeen i Brattain, el premi Nobel de física

En 1942-46 participà en el projecte Manhattan, que projectà la bomba atòmica Es doctorà a Chicago 1948 i passà a la Universitat de Califòrnia Treballà amb Emilio Segrè en el bevatró de Berkeley i aconseguiren d’obtenir l’antiprotó Ambdós reberen el premi Nobel de física el 1959

Professor a la Universitat de Princeton, estudià el mesurament de raigs X d’àtoms mesònics μ, que li permeteren d’obtenir mesures precises del radi nuclear així com les interaccions febles a través de la descomposició per mesons K El 1980 rebé el premi Nobel de física juntament amb JW Cronin

Impulsà la reacció idealista contra el naturalisme de la seva època Escriví Geschichte und Kritik der Grundbegriffe der Gegenwart ‘Història i crítica dels principis fonamentals de la nostra època’, 1878 i Der Wahrheitsgehalt der Religion ‘El contingut de veritat de la religió’, 1925 El 1908 rebé el premi Nobel de literatura

Sintetitzà i estudià diversos composts orgànics quinina, colesterol, cortisona, aminoàcids, estricnina, reserpina, oleandomicina, etc, i sobretot la clorofilla i l’estructura dels antibiòtics Per tots aquests treballs rebé el premi Nobel de química el 1965 Amb RHoffmann, formulà les regles de Woodward i Hoffmann , contribució fonamental a la química actual

Fou professor a Sydney, Londres, Liverpool, Manchester i Oxford Les seves investigacions sobre els colorants, els alcaloides, diversos pigments, hormones amb JW Cornforth, la penicillina i el petroli, i també la seva teoria sobre electrònica en química orgànica, li valgueren el premi Nobel de química, que li fou atorgat el 1947

Collaborà en el projecte Manhattan 1942, que conduí a la bomba nuclear Fou professor del departament de física de la Columbia University, a Nova York El 1975 rebé el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i B Mottelson , pels seus treballs sobre els nuclis atòmics i llurs partícules

Director de l’Institut Max Planck de Bioquímica 1979, el 1988, juntament amb RHuber i JDeisenhofer, li fou atorgat el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes cellulars fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi

Conjuntament amb la seva escola estudià, a partir del 1910, la conducció nerviosa, la transmissió neuromuscular i els fenòmens fisiològics, bioquímics i biofísics que s’hi relacionen El 1922 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia compartit amb Otto Meyerhof per les seves aportacions al coneixement de l’activitat muscular

Féu investigacions sobre les proteïnes i determinà llur acció en els bacteris identificà els àcids nucleics, aïllà l’adenina i la guanina i descobrí la histidina en els espermatozoides També féu treballs sobre la formació de la urea, juntament amb Henry Dakin Fou premi Nobel de medicina l’any 1910