Resultats de la cerca

Maximilià Morales, d’Unió Mallorquina, és elegit nou president del Parlament de les Illes Balears, en substitució del socialista Antoni Diéguez El nomenament de Morales s’emmarca en el conjunt de pactes establerts pels diversos partits nacionalistes i d’esquerra, PSIB-PSOE, PSM-Nacionalistes de Mallorca i de Menorca, Esquerra Unida-Els Verds i UM, destinats a desplaçar el Partit Popular de les institucions autonòmiques de les Illes, que ha governat durant 16 anys

Amb 124 vots a favor PSOE, 155 en contra i 67 abstencions Unides Podem, PNB i ERC, el Congrés dels diputats rebutja la investidura de Pedro Sánchez en segona votació No han pogut votar els diputats Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, en presó preventiva En la primera votació 23 de juliol el resultat va ser similar 124 a favor, 170 en contra entre els quals ERC i 52 abstencions

El 1976 es fusionà amb l’organisme rival, Plataforma de Convergencia Democrática establert el 1975 pel PSOE, MC, democratacristians i socialdemòcrates, en l’anomenada Platajunta o Coordinación Democrática Aquesta s’amplià encara, el mateix any, amb nous partits i organitzacions unitàries de les nacionalitats —de Catalunya, el Consell de Forces Polítiques—, i es convertí en Plataforma de Organismos Democráticos, que negocià amb el govern Suárez el contingut de la reforma política engegada per aquell

Membre de la Federació Catalana del PSOE, s’oposà el 1933 a la fusió amb la Unió Socialista de Catalunya i afavorí la constitució d’un Front Obrer amb el Bloc Obrer i Camperol Secretari general de la UGT de Catalunya des del 1931, fou reelegit per l’abril del 1934, i hi defensà posicions largocaballeristes Alhora, fou el representant de la UGT a l’Aliança Obrera de Catalunya en 1933-34

Afiliat al PSOE, fou president de l’Agrupació Socialista Valenciana, diputat provincial 1923, vicepresident de la Diputació de València 1931, diputat a les corts espanyoles en les eleccions del 1931 i el 1936 i secretari de l’Ateneu Mercantil de València 1930 Presidí la Federació Socialista Valenciana 1936-39 i en dirigí el diari Adelante del febrer al juliol del 1937 fou substituït en caure Largo Caballero maig, la línia del qual seguia

Amb els vots dels partits de govern Ara Maó i PSOE i l’abstenció de l’oposició PP i Ciudadanos, el ple municipal aprova una moció per iniciar l'expedient de retirada de la Medalla d'Or de la Ciutat al dictador Francisco Franco, concedida pel consistori l'any 1949 La moció respon a una petició de l'associació Memòries de Menorca, entitat que ha dut a terme una recollida de signatures per demanar la retirada d'aquesta distinció

El magistrat del Tribunal Suprem Adolfo Prego arxiva el cas de presumpta malversació contra el senador i president de la Diputació de Guadalajara, Francisco Tomey, en entendre que no hi ha indicis de delicte de falsedat ni, per tant, de responsabilitat penal El sumari contra Francisco Tomey es va obrir fa dos anys arran d’una denúncia presentada pel PSOE, que l’acusava d’ocultar un dèficit de 3500 milions de pessetes en els pressupostos de la Diputació

Miguel Sanz, dirigent d’Unió del Poble Navarrès i president de Navarra en l’anterior legislatura, és reelegit en el càrrec per majoria absoluta gràcies als vots a favor dels diputats d’UPN 22 Voten en contra de Sanz els 16 diputats d’EH, CDN i EA-PNB, mentre els 11 del PSN-PSOE s’hi abstenen en virtut de l’acord amb UPN per a permetre el Govern de la formació més votada el 13 de juny

De família republicana, el 1954 anà a treballar a Madrid i després del servei militar s’establí a Barcelona, on treballà a Transports Municipals de Barcelona, empresa en la qual organitzà la primera vaga el 1972 El 1975 ingressà a les federacions catalanes de la UGT i del PSOE Del 1983 al 1989 fou secretari de la UGT de Catalunya Dins del PSC formà part del sector més espanyolista, i el 1998 fundà Ágora Socialista, organització d’acusat anticatalanisme  

Entre els partits signants, a més d’altres grups menors, hi hagueren l’Agrupació Valencianista Republicana posteriorment incorporada al Partit Valencianista d’Esquerra , el PSOE i el Partit Radical Socialista, tots a favor de l’ Estatut d’Autonomia del País Valencià , aprofitant la reacció “provincialista” del blasquisme Partit d’Unió Republicana Autonomista i de la Dreta Regional Valenciana Les activitats promogudes per la Conjunció foren interrompudes a causa dels canvis polítics originats per les eleccions del 1933