Corts Valencianes

Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat Valenciana, que representa el poble dins aquesta institució.

Creades per l’Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982, els seus diputats són elegits per sufragi universal cada quatre anys. El nombre d’escons fou de 89 fins el 2007, que passà a 99. El límit del 5% dels sufragis per a obtenir representació parlamentària establert per l’Estatut d’Autonomia ha estat tradicionalment un obstacle per a formacions minoritàries.

Té la seu al palau de Benicarló, a València. Llurs funcions, entre d’altres, són les d’aprovar els pressuposts de la Generalitat Valenciana, controlar l’acció del govern, elegir el president de la Generalitat, exercir el control parlamentari sobre l’acció de l’administració autonòmica, interposar recursos d’inconstitucionalitat i designar els senadors que han de representar el País Valencià.

Les primeres eleccions a Corts se celebraren el 8 de maig de 1983. El Partit Socialista del País Valencià (PSPV) se situà com a primera força (53 diputats), i esdevingué el partit de govern al País Valencià, posició que conservà en les convocatòries del 1987 (42) i el 1991 (45). En segon lloc se situà Alianza Popular (des del 1989 Partido Popular), amb 32, 25 i 31 escons. S’alternaren en la tercera posició el PCE-PCPV (des del 1987 IU-EUPV), amb 6 escons, Unió Valenciana, amb 6 i 7 escons (1987 i 1991) i el Centro Democrático y Social (10 escons el 1987).

En les eleccions del 1995 el PP se situà com a primera força (42 escons), cosa que comportà l’accés d’aquest partit a la Generalitat Valenciana, seguit del PSOE (32), EUPV (10) i UV (5), amb la qual formà govern. El 1999 el PP assolí majoria absoluta (49), seguit del PSOE (35) i EUPV (5), que revalidà el 2003 amb 48 escons, seguit del PSOE (36) i EUPV (5), i també el 2007 després d’aconseguir 54 escons, seguit del Partit Socialista del País Valencià amb 38 i Compromís pel País Valencià amb 7. Aquesta formació era una coalició que incloïa EUPV, els ecologistes, Izquierda Unida i el Bloc Nacionalista Valencià, que en aquesta consulta situà per primer cop diputats (2) a la cambra. L’any 2011 el Partido Popular reforçà la majoria absoluta a la cambra amb 55 escons. A l’oposició restaren el PSPV (33) i Compromís (6) en segon lloc, que en aquesta ocasió es presentava separat d’Esquerra Unida (5). Després de les eleccions del maig del 2015, el PP continuà com a primera força a la cambra, bé que amb un fort retrocés (20). Una coalició d’esquerres formada pel PSPV (31) i Compromís (19) posà fi a vint anys ininterromputs del PP al capdavant de la Generalitat Valenciana. En aquestes eleccions un nou partit d’esquerra d’àmbit estatal, Podemos, assolí la quarta posició (13), igualat amb Ciutadans (13), que també entrava per primer cop a la cambra. Els resultats de les eleccions de 28 d’abril de 2019 confirmaren en línies generals l’avantatge del bloc d’esquerres: PSPV (27), PP (19), Ciutadans (18), Compromís (17), el partit d’extrema dreta Vox, que entrava per primer cop a les Corts (10) i Units Podem (8).

En 1983-95 fou president de la cambra el socialista Antoni Garcia i Miralles, que ja ho era a l’etapa provisional, i posteriorment Vicent González i Lizondo, d’UV, succeït el 1997 pel seu correligionari Hèctor Villalba i Chirivella. Del 1999 al 2015 tots els presidents del Parlament foren del PP: el 1999 ocupà el càrrec Marcel·la Miró Pérez, el 2003 Julio de España (PP), el qual, el 2007 fou succeït per María Milagrosa Martínez Navarro, i aquesta, al seu torn, per Juan Cotino (2011-15). El juny del 2015 Enric Morera, de Compromís, esdevingué nou president de les Corts, càrrec en el qual fou confirmat el maig del 2019. El març del 2006, amb els vots de PSPV-PSOE i PP les Corts Valencianes aprovaren el text de la llei fonamental autonòmica que donà lloc a l’Estatut d’Autonomia del País Valencià del 2006. L’any 2016 fou instituït el Dia de les Corts Valencianes.