Resultats de la cerca
Es mostren 2209 resultats
Francesc Boix
Disseny i arts gràfiques
Gravador de l’escola barcelonina.
Treballà amb els germans Tramulles Conjuminà l’estil barroc amb l’acadèmic Autor de Sant Francesc de Paula 1757, Santa Tecla 1766 i Sant Miquel dels Sants 1779
Eudald Corriols
Història del dret
Jurista.
Es doctorà a Cervera i, de gran, ingressà a l’Oratori Publicà Tractatus de mutuo et usura Roma 1792, diversos estudis sobre dret canònic i biografies de sants
Metodi
Cristianisme
Eclesiàstic, apòstol dels eslaus, juntament amb el seu germà Ciril de Tessalònica, l’obra del qual continuà.
La seva festa se celebra, conjuntament amb la de Ciril El 1985 Joan Pau II proclamà ambdós sants patrons d’Europa La seva festa se celebra el 14 de febrer
Carlo Dolci
Pintura
Pintor italià.
Deixeble de J Vignali i M Roselli, residí a Innsbruck i a Florència Bon retratista, és més conegut pels seus sants i marededeus, d’una dolçor i una pietat estereotipades
Vivarini
Pintura
Nom d’una família de pintors italians, procedent de Murano, que tingueren un taller a Venècia que competí amb el dels Bellini i que es caracteritzà per una evolució constant de les fórmules goticistes cap a la renovació renaixentista, introduïda aleshores a Venècia per Andrea Mantegna i l’escola paduana.
Antonio Vivarini Murano 1415 — Venècia ~1480 féu nombrosos políptics d’altar en collaboració amb G d’Alemagna Influït pel corrent gòtic internacional a través de Giovanini da Fabriano, el seu estil es caracteritzà per una linealitat curvilínia i per una refinada minuciositat en els detalls Mare de Déu amb l’Infant , 1400 Galleria dell’Accademia, Venècia Bartolomeo Vivarini Murano ~1432 — 1491 fou més progressista que no pas el seu germà Antonio, de qui fou deixeble i collaborador És autor d’una Mare de Déu amb l’Infant i sants 1465, Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols i…
festa de l’ortodòxia
Cristianisme
Commemoració de la victòria sobre la iconoclàstia i de la restitució del culte a les icones establerta l’any 842 per l’emperadriu Teodora, que l’Església ortodoxa celebra el primer diumenge de Quaresma.
Hom hi celebra també el triomf de l’ortodòxia sobre totes les heretgies, la llista de les quals és llegida juntament amb la dels noms de sants defensors de la fe
lledània
Religió
Cadascuna de les processons de pregàries que hom feia per Sant Marc (lledànies majors) i els tres dies abans de l’Ascensió (lledànies menors), en què hom visitava capelles, santuaris o creus de terme.
Pel camí hom cantava les lletanies dels sants, d’on ha derivat el nom A la fi de les processons hom acostumava a repartir caritats o almoines de pa o coques
Claudi
Cristianisme
Arquebisbe de Besançon.
Dels nou sants d’aquest nom registrats pel martirologi romà, és l’únic no llegendari Fou també abat del monestir de Condat La seva festa se celebra el 6 de juny
Tomàs Cirera
Música
Compositor.
Fou mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona 1628-29 i de la catedral de Girona 1630-43 És autor de diversos villancicos a veus
tabernacle
Judaisme
Envelat mòbil que els hebreus feren servir de santuari abans de l’erecció del temple de Jerusalem, anomenat també ‘tabernacle del testimoni’ (ohel mo‘ed) perquè contenia les taules de la Llei i l’arca de l'aliança
.
Segons la descripció bíblica —reconstrucció ideal del primitiu jahvisme nòmada a partir de la realitat del temple posterior— era dividit per un vel que separava el sant dels sants i el sant