Resultats de la cerca

Fou empresonat en ésser rebutjat el monarca pels castellans 1505, però aviat fou alliberat, i fou nomenat secretari del Consell de Castella durant la regència de Ferran 1507-16 En morir aquest, passà a Flandes a oferir els seus serveis a Carles I, que els acceptà, però la seva notòria corrupció féu que el canceller Jean Sauvage el destituís 1518 Havia ajudat i protegit el qui més tard fou secretari reial Francisco de los Cobos

D’ascendència noble, inicià la seva formació humanística i la seva carrera diplomàtica a Milà, amb els Sforza Passà després al servei dels Gonzaga a Màntua 1499 i al dels ducs d’Urbino 1504 el 1513 fou ambaixador d’aquests a la cort de Lleó X, i el 1515, tornà de nou de la cort de Màntua Intervingué en diverses empreses militars El 1524 Climent VII el nomenà nunci apostòlic a la cort de Carles V, on coincidí amb Joan Boscà En produir-se el saqueig de Roma 1527, hom l’acusà de no haver intentat res per a impedir-lo, fet que precipità la seva mort A part altres obres menors poesia en llatí i en…

Fill de Joan I i d’ Elionor d’Aragó , es casà amb Caterina de Lancaster, neta de Pere I Esdevingut rei a onze anys, els magnats pugnaren per aconseguir el poder, però a les corts de Madrid del 1391 fou constituït un consell de regència que no satisfeu ningú, puix que els nobles consideraren llur paper diluït en un consell de multituds En aquest clima de turbulència esclatà la revolta antijueva 1391, que no trigà a estendre’s arreu de la península Ibèrica La confusió creixent s’accentuà per la manca d’autoritat del consell aleshores es produí la topada entre els dos sectors nobiliaris que ja…

Filla petita de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’ Elionor d’Alburquerque Fou casada 1428 amb l’infant Eduard de Portugal des del 1433, Eduard I , que li dedicà la seva obra O leal conselheiro Vídua 1438, fou regent del seu fill Alfons V , i hagué de fer cara a les lluites familiars Són notables el seu túmul i el del seu marit al monestir de Batalha

Pertanyia a l’estament militar, fill d’una família d’infançons aragonesos, vinculat, per tradició paterna, a l’alta burocràcia Estudià dret a Pisa i teologia a Siena 1547 Collaborà en la Cosmographia de Sebastian Münster amb una breu monografia Sardiniae brevis historia et descriptio Basilea 1550 interessant per les referències a la situació del bilingüisme català-sard a l’illa i pels atrevits atacs contra l’actuació de la inquisició Nomenat advocat fiscal 1554, la seva lluita contra els privilegis de la noblesa feudal el portà finalment a la presó 1556 Alliberat el 1557, restà a la cort L’…

Primer centre urbà de la província, situat a les vores del Tajo, en una rica zona agrícola regada pel riu, és un destacat centre comercial Establerta sobre l’antiga ciutat romana de Caesarobriga, fou conquerida per Ṭāriq 712 i reconquerida per Alfons VI 1082 Important centre ramader, tingué una notable indústria de ceràmica, molt activa als s XVI-XVIII Als seus voltants tingué lloc la batalla de Talavera de la Reina , el 1809, entre un exèrcit angloespanyol dirigit pels generals AWellestey —que en premi de la seva actuació en aquesta batalla rebé el títol de lord Wellington— i GGarcía de la…

Net i successor d’al-Ma'mūn, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arreglà l’entronització a València, on s’imposà als partidaris de Yūsuf ibn Aḥmad al-Mu'tamin , amb l’ajut d' Álvaro Háñez Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d’Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadi ibn Ǧaḥḥāf i la caiguda de València a les mans del Cid

Neix al vessant meridional de la serra homònima, prop de Cercedilla i al peu del port de Guadarrama Desemboca al Tajo prop de Toledo

Bé que la successió no li corresponia l’hereva era Joana de Castella , dita la Beltraneja , filla del seu germà Enric IV de Castella , fou utilitzada durant la guerra civil per un dels bàndols nobiliaris, el qual aconseguí, mort el seu germà Alfons 1468, que fos proclamada hereva concòrdia de Guisando El seu matrimoni 1469 amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó obrí noves perspectives a la seva ambició política i significà un sosteniment important en la lluita pel tron castellà Enric IV, però, molestat, legitimà i reconegué Joana i desheretà Isabel 1470 però, en morir ell el 1474, un…

La divisió administrativa de l’Estat espanyol del segle XIX donà el nom de Castella la Nova a la regió que comprenia les províncies de Madrid, Toledo, Ciudad Real, Conca i Guadalajara Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978, hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de Madrid uniprovincial i de Castella-la Manxa , la qual a més, incorporà la província d’Albacete