Resultats de la cerca

Fou mestre de capella a Alfaro i a Calahorra Escriví motets, himnes i villancicos , un Pange lingua a set veus i dos cors, una Salve a quatre veus amb orgue i una missa, que Eslava publicà a la seva Lira Sacro-Hispana També escriví llibres teòrics notables, com una Teoría de la formación de los acordes , inèdita

Participà en la guerra contra Napoleó i passà després al camp absolutista Tinent general des del 1814, combaté el govern liberal 1820-23 i manà l’exèrcit reialista a Navarra Ocupà diverses capitanies generals i combaté els carlins al nord Quan s’esdevingué el motí de La Granja 1836 fou destituït de la capitania general de Castella la Nova, detingut i assassinat per una banda d’amotinats

Anomenat pels hebreus Har haBayit i pels musulmans Ḥaram al-Šarīf, és flanquejat per les mesquites d’‘Umar, o Cúpula de la Roca, i d’Al-Aqsà, i pel  Mur Occidental Segons la tradició islàmica, hi tingué lloc l’ascensió al cel del profeta Mahoma Per la seva banda, el judaisme afirma que l’indret coincideix amb el mont Morià esmentat a la Bíblia, on foren erigits el temple de Salomó destruït el 586 aC i el Segon Temple, del qual en resta únicament la part occidental de la muralla que l’encerclava després de la destrucció el 70 dC A causa del gran simbolisme sagrat del lloc, i sobretot arran…

De pares grecs de Quios, entrà a l’Escola Pia, on excellí com a mestre de grec, llatí i hebreu Preceptor reial sota Carles III i Carles IV, fou preconitzat bisbe de Segòvia 1795, càrrec que no arribà a ocupar És famós per la seva versió castellana de la Bíblia Vulgata, editada a València 1791-93

Centrada en la construcció de la seu de Lleida, es caracteritzà per la complexitat —filigranada o geomètrica— de la decoració, especialment de les portalades En són exemples les esglésies d’Agramunt, Vilagrassa, Santa Coloma de Queralt, etc L’influx de l’escola es féu sentir per terres d’Osca i Saragossa i arribà fins a València, on es patentitzà a la portalada de Palau, de la seu

Fundada l’agost del 1924, en un primer moment fou anomenada Catalunya Endins, però en ser legalitzada canvià la denominació per la d’AE Pedraforca El primer president fou Ricard Espinosa de los Montero Tenia seccions de muntanya, esquí i espeleologia, i estava adherida a la Federació Espanyola de Muntanyisme, a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i a les federacions catalanes d’esquí, espeleologia i curses d’orientació L’any 2019 es fusionà amb el Club Excursionista Pirenaic i el Club Excursionista Cima per crear el Club Excursionista Pica d’Estats

  És format pels antics barri de SantPere, Santa Caterina i la Ribera Queda delimitat pel carrer de Trafalgar, al N, la Via Laietana, a l’E, la Ronda Litoral, al S, i els carrers de Roger de Flor, passeig de Pujades i carrer de Wellington, a l’W    

Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…

Inclou el nucli primitiu de la ciutat, dins el perímetre de la muralla romana al voltant de la catedral i de les antigues residències canonicals A més del palau episcopal, hi ha els edificis de les principals institucions de govern Palau Reial Major , amb la capella de Santa Àgata Casa de la Ciutat de Barcelona , palau de la Generalitat de Catalunya , palau del lloctinent, i hi havia hagut el castell del veguer i la Taula de Canvi Hi era també emplaçat el call i diverses cases gremials S'hi conserva també l’edifici de la Pia Almoina, l’església de Sant Just, la font gòtica de la plaça de Sant…