Resultats de la cerca
Es mostren 2024 resultats
xerif
Islamisme
Títol (en àrab šarīf, ‘noble’) donat als descendents de Mahoma a través de la seva filla Fàtima i d’‘Alī.
Els xerifs, que sovint es distingeixen per un turbant verd des del segle XIV, gaudeixen d’extensos privilegis als països islàmics A vegades hom utilitza el títol de sayyid ‘senyor’ com a sinònim
Les hipnobrials
És el darrer ordre de molses pleurocàrpiques amb peristoma doble Presenten la càpsula inclinada o horitzontal, sobre una seta llarga Comprenen moltes espècies importants, amb caulidis ramificats regularment o irregularment, de les que formen catifes més o menys grans, principalment al sòl dels boscos o en el medi aquàtic Molses de l’ordre de les hipnobrials, II 1 Brachytecium rutabulum a aspecte general del gametòfit x 2 b detall d’un fillidi x 15 2 B velutinum a detall d’un fillidi x 20 3 Scleropodium touretii a aspecte general del gametòfit x 20 b detall d’un fillidi x 50 4…
raigràs italià

Raigràs italià
Damon Tighe iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Herba anual o biennal, de la família de les gramínies o poàcies, de 0,5-1,5 m d’alçada, cespitosa, amb fulles de 3-8 mm d’amplada, les joves cargolades per les vores, i espigues de 15-30 cm proveïdes d’arestes llargues.
Originària de la regió mediterrània, és molt utilitzada en barreja de gespes, ja que és una de les primeres a germinar i créixer, cobrint la terra de verd També és cultivada com a farratge
somereta
Entomologia
Ortòpter de la família dels efipigèrids pertanyent a diversos gèneres, com Ephippigera, Steropleurus i Pycnogaster, d’uns 2-4 cm de llargada segons les espècies, amb el protòrax proveït d’un pronot molt gros que protegeix els èlitres reduïts a escates coriàcies: no tenen les ales membranoses.
Les femelles tenen un llarg oviscapte de color críptic, gris o verd, i viuen sobre mates i arbusts s’alimenten exclusivament de plantes Algunes espècies, com ara Ephippiger vitium , ocasionen estralls a les vinyes
actinota
actinota
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Amfíbol de calci, de fórmula Ca2Mg5Si8O22(OH)2.
Cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics o aciculars, d’exfoliació perfecta, de color blanc, gris o de diferents tons de verd Té duresa 5-6 i pes específic 2,9-3,1
calcioferrita
Mineralogia i petrografia
Hidrofosfat hidratat de calci, de ferro, de magnesi i d’alumini, Ca4Mg(Fe,Al)4(PO4)6(OH)4·13H2O.
Mineral de la classe VII fosfats, del grup de la montgomeryita que cristallitza en el sistema monoclínic Lluïssor nacrada de transparent a translúcid, de color groc a verd Apareix formant nòduls o agregats fullosos
lidita
Mineralogia i petrografia
Roca silícia de gra molt fi, composta principalment de quars i de calcedònia.
És de color negre o gris fosc quan conté matèria carbonosa i de color marró clar o verd quan conté hidròxid de ferro o clorita És utilitzada en joieria com a pedra de toc
escaiola
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 40 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa i de fulles linears amples de 4 a 8 mm.
Fa panícules espiciformes curtament ovals o oblongues, denses i de color verd blanquinós Conreada i naturalitzada a la regió mediterrània, les seves granes són molt emprades com a menjar per als ocells de gàbia
bròcoli
Botànica
Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre.
Presenta brots florals amb entitat pròpia, generalment de color verd fosc, agrupats en una inflorescència no del tot compacta, la qual es menja quan les flors encara són poncelles Cal distingir el bròcoli del bròquil
praseodímia
Química
Triòxid de dipraseodimi (Pr2O3), que ocorre a la natura com a component de la monazita, de la qual constitueix un 10%.
És un sòlid pulverulent, groc verdós, insoluble en l’aigua i soluble en àcids, que s’hidrata i carbonata amb facilitat És emprat per a donar color verd al vidre i a les maragdes sintètiques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina