És el darrer ordre de molses pleurocàrpiques amb peristoma doble. Presenten la càpsula inclinada o horitzontal, sobre una seta llarga. Comprenen moltes espècies importants, amb caulidis ramificats regularment o irregularment, de les que formen catifes més o menys grans, principalment al sòl dels boscos o en el medi aquàtic.
Molses de l’ordre de les hipnobrials, II. 1 Brachytecium rutabulum: a aspecte general del gametòfit (x 2); b detall d’un fil·lidi (x 15). 2 B. velutinum: a detall d’un fil·lidi (x 20). 3 Scleropodium touretii: a aspecte general del gametòfit (x 20); b detall d’un fil·lidi (x 50). 4 Pseudoscleropodium purum: a gametòfit (x 1,5); b detall d’un fil·lidi (x 20). Eurhynchium striatum: a aspecte general del gametòfit (x 1,5); b detall d’un fil·lidi (x 20). 6 E. meridionale: a aspecte general del gametòfit (x 1,5); b detall d’un fil·lidi (x 20). 7 Pleurozium schreberi: a aspecte general del gametòfit (x 1,5); b detall d’un fil·lidi (x 25). 8 Rhynchostegiella tenella: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit (x 3); b detall d’un fil·lidi (x 25). 9 Rhynchostegium megapolitanum: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit (x 2); b detall d’un fil·lidi (x 15).
Miquel Alcaraz.
Molses de l’ordre de les hipnobrials, I. 1 Cratoneuron commutatum: a aspecte general del gametófit (x 2); b detall d’un fil·lidi (x 50); c detall d’un parafil·le (x 100). 2 C. filicinum: a detall d’un fil·lidi (x 80). 3 Drepanocladus adduncus: a aspecte general del gametófit (x 2); b detall d’un fil·lidi (x 20). 4 Amblystegium serpens: a aspecte general del gametòfit (x 7). 5 Campylium stellatum: a aspecte general del gametófit (x 2; b detall d’un fil·lidi (x 20). 6 Calliergonella cuspidata: a aspecte general del gametófit (x 2); b detall d’un fil·lidi (x 20). 7 Scorpiurum circinatum: a aspecte general del gametófit (x 3); b detall d’un fil·lidi (x 50). 8 Homalothecium sericeum: a aspecte general d’un fragment de gespa mig sollevat (x 2); b aspecte general de l’esporòfit (x 3); c detall d’un fil·lidi (x 20). 9 Brachythecium rivulare: a aspecte general del gametófit i de l’esporòfit (x 1,5); b detall d’un fil·lidi (x 20).
Miquel Alcaraz.
Cratoneuron commutatum és una planta aquàtica, robusta, amb els caulidis ajaguts, ascendents o erectes, llargs, proveïts de nombrosos rizoides vermellosos i de parafil·les lanceolats o linears, ramificats o no. La ramificació de les branques és regular, pinnada, i les rames són dístiques (de 2 en 2), curtes, sovint arquejades. Els fil·lidis són tots falciformes, tots girats vers el mateix costat, de forma que les branquetes, vistes a la lupa, tenen un cert aspecte de pinta. Ofereixen una base molt ampla, un acumen llarg i estret, la superfície plegada longitudinalment, i les cèl·lules allargades, les dels angles basals més grosses, formant aurícules groguenques o brunenques. Formen gespes laxes, de color verd pàl·lid o groguenc, sovint incrustades de carbonat càlcic, pròpies de llocs mullats, vores i pedres, en rierols, torrents, fonts, des de la terra baixa a l’alta muntanya, a tota la regió, sovint en companyia de l’espècie següent, de Pellia endiviifolia, Eucladium verticillatum, espècies de Philonotis, etc. Presenta una gran variabilitat, amb diverses formes i varietats, segons l’hàbitat on viu.
C. filicinum té els caulidis de 30-60 mm, principalment ascendents, ramificats de forma més irregular, també amb molts rizoides i parafilles. Les rames són rígides, fràgils, sovint arquejades. Els fil·lidis tenen un acumen curt i poc corbat, i són plans o una mica còncaus, no plegats longitudinalment. Tots tenen el marge denticulat, i les cèl·lules curtes, el·líptiques i llises. Les angulars, més amples, formen aurícules. Pot presentar càpsula, inclinada, el·lipsoïdal i corbada. Forma gespes de color daurat o verd olivaci, també sovint incrustades de carbonat càlcic, sobre terra, roques, rabasses d’arbres, en llocs molls o molt humits, riuets, fonts, etc., en aigües calcàries, des de la terra baixa a l’estatge alpí, a tot el territori. Algunes formes robustes es podrien confondre amb C. commutatum, però presenten els fil·lidis llisos i no solcats i les cèl·lules curtes. La presència de parafil·les i aurícules els separen d’altres gèneres d’aspecte semblant. En tenim encara una tercera espècie, C. decipiens.
Drepanocladus aduncus forma importants masses de color verd clar o brunenc, sobre terra molt humida o, sovint, submergit en basses, clots, pantans, llacs i torrents, en terrenys preferentment silicis. Té caulidis (d’uns 300 mm) erectes o ajaguts, irregularment ramifïcats, sense parafil·les, amb els fil·lidis falciformes, tots girats vers un costat. Les cèl·lules són estretes, les angulars (angles de la base) són inflades, hialines o groguenques, formant aurícules. L’esporòfit és molt rar. Es coneix dels Pirineus, cap de Creus i Mallorca. D. uncinatus és una espècie terrícola, de sòls pedregosos, en el bosc o en clarianes, als Pirineus i a Penyagolosa. D. exannulatus és una espècie aquàtica, pròpia dels llocs inundats dels Pirineus. D. revolvens és més rara que les anteriors; té els fil·lidis fortament falcats, i es coneix d’alguns punts dels Pirineus. Rares són també D. sendneri i D. vernicosus.
Amblystegium (= Platydictya) serpens és una planta petita (20-40 mm) i fina, de caulidis ajaguts, amb rames curtes, irregulars, ascendents o erectes. Els fil·lidis són enters o lleugerament denticulats, amb cèl·lules romboïdals o hexagonals, les dels angles basals, verdes i quadrades. Es troba fèrtil, i la càpsula és inclinada, esferoidal o cilíndrica, arquejada. Forma gespes de color verd clar, denses, intricades, sobre terra, base d’arbres, fusta en descomposició, etc., en llocs ombrívols i humits, des de la terra baixa a l’estatge subalpí, a l’interior d’alzinars, rouredes, fagedes, en terreny calcari i silícic. Conegut dels Pirineus, Catalunya Vella i País Valencià (Xèrica i Penyagolosa).
Scorpidium scorpioides és una molsa robusta, irregularment ramificada, amb fil·lidis àmpliament ovats, còncaus, curtament apiculats, de nervi curt, que viu sobre roques mullades, i fins i tot submergida en aiguamolls, sovint barrejada amb espècies de Drepanocladus. Coneguda solament d’Andorra i de la Vall d’Aran.
Campylium stellatum és una planta força robusta, de color verd groguenc, pròpia d’aiguamolls, torberes, roques i prats humits. Els caulidis (50-100 mm) són erectes o ascendents, amb branques irregulars i esparses. Els fil·lidis són esquarrosos, de base àmpliament cordiforme, abrupta, i llargament acuminats, amb dos nervis curts i febles, que poden faltar. Tenen aurícules formades per cèl·lules angulars grosses i hialines. Altres espècies d’aquest gènere al nostre país són C. calcareum, C. chrysophyllum, C. polyganum i C. halleri.
Calliergonella (= Acrocladium, = Calliergori) cuspidata és una molsa mitjanament robusta, de fins a 120 mm de llarg, que forma gespes laxes o denses, verdes o brunenques, en llocs molt humits o molls. Té els caulidis vermellosos, ascendents o erectes, més o menys regularment pinnats, de branques curtes. Les puntes dels caulidis i les branques són cuspidats, com indica el nom de l’espècie, és a dir, tenen forma aguda, de punta de llança, formada pels fil·lidis, còncaus, fortament aplicats els uns sobre els altres. Els altres fil·lidis són erecto-patents (oberts). Els fil·lidis caulinars són còncaus, amb el marge enter, sense nervi o gairebé i amb les cèl·lules linears, les angulars molt més amples, hialines o acolorides, formant aurícules molt visibles. Els fil·lidis rameals són més petits i estrets. Sempre la trobem estèril. És freqüent als Pirineus orientals i al Montseny; s’ha trobat també al Berguedà, Muntanyes de Prades, Montsec, Penyagolosa i Mallorca.
Sedós i daurat aspecte del gametófit d’Homalothecium sericeum, aplicat sobre una escorça.
Jordi Vidal
Scorpiurum circinatum és una molsa en general fina, amb els caulidis primaris prostrats, els secundaris erectes (20-50 mm), amb les rames, curtes i arquejades, apinyades a l’extrem. Els fil·lidis caulinars, ràpidament contrets en un acumen llarg i estret, tenen un nervi que arriba ben a prop de l’àpex, i les cèl·lules romboïdals. Els fil·lidis rameals són més estrets, acuminats, imbricats en sec. La càpsula és inclinada, el·lipsoïdal i corbada.
Forma gespes de color verd o verd clar, sobre roques, prats o sòls pedregosos, ombrejats o no, en terreny calcari, sovint amb Homalothecium sericeum. Molt freqüent al nivell de la mar i a la baixa muntanya, el trobem tant a les Balears (Mallorca, Menorca, Eivissa) com a Catalunya i al País Valencià. Presenta afinitats amb Pterogonium gracile, sobretot per la disposició de les rames i, a ull nu, hom els pot confondre, però l’espècie tractada és més petita i els seus fïl·lidis presenten nervi, mentre que Pterogonium no en presenta, a més de viure sobre substrat silícic o molt pobre en carbonats.
Ramificació pinnada i aplanada del gametòfit de Pseudoscleropodium purum, la més popular de totes les molses de terra baixa (Cervelló, Baix Llobregat).
Jordi Vidal
Homalothecium (= Camptothecium) sericeum forma gespes denses, de color verd daurat o brunenc, sobre roques i parets seques i il·luminades, o bé sobre l’escorça dels arbres, formades per plantes generalment robustes (fins a 150 mm de llarg), amb una lluentor sedosa característica. Els fil·lidis són ajaguts, aplicats sobre el caulidi, en sec, erectes i oberts en estat hidratat, recorreguts per solcs o plecs longitudinals, amb marge denticulat a la base, i amb cèl·lules linears i amb aurícules petites. És molt comuna, sobretot en terrenys calcaris, secs, a les Balears, País Valencià i Catalunya. H. (= Camptothecium) lutescens s’assembla força a l’anterior, però el caulidi és erecte o ascendent, només agafat al substrat per la base, i els fil·lidis són més grossos, sense dents a la base. També n’és diferent l’ecologia, ja que és una molsa bàsicament terrícola, que colonitza sòls, sovint calcaris, descoberts, en companyia de Pseudoscleropodium purum, Abietinella abietina, etc. És freqüent, des dels Pirineus a la terra baixa, a Catalunya, N del País Valencià i Mallorca (Serra de Tramuntana). Una espècie pròxima, mediterrània i més aviat meridional, és H. (= Camptothecium) aureum, de branques curtes (fins a 10 mm) amb fulletes més petites, de color groc d’or, molt lluents, amb el marge enter. Viu sobre sòls calcaris, en llocs amb freqüent humitat atmosfèrica (rosada, boira), sobretot a les muntanyes de Tarragona, del País Valencià (Font Roja, serra d’Aitana, Pinet, etc.), al Carxe, i a Mallorca (Lluc, Sóller, etc.). Més rara és H. philippeanum.
Brachythecium rivulare és una molsa aquàtica, robusta, de 50-120 mm de llarg, que forma gespes grosses, verdes, sobre roques, terra, rabasses d’arbres, arrels, en llocs humits o mullats. Els caulidis, reptants o ascendents, tenen rames llargues, de 40-70 mm, erectes o ascendents, molt ramifïcades. Els fil·lidis caulinars són còncaus, amplament ovats o ovato-oblongs, breument acuminats, llisos (sense plecs), amb cèl·lules llargues, les angulars més grosses, hialines o brunenques, formant aurícules. Els fil·lidis rameals són més estrets. La seta és papil·losa, i la càpsula, inclinada, ovoide, amb l’opercle cònic, obtús i apiculat. És freqüent sobre pedres, a les vores dels cursos d’aigua, a l’estatge montà, sovint acompanyada de Rhynchostegium riparioides, Thamnobryum alopecurum, Cratoneuron commutatum, als Pirineus, Alt Empordà, Garrotxa, Montseny, Montserrat, Ademús, Gandia, Fondeguilla i Penyagolosa, i al Gorg Blau (Mallorca). Al camp, sense microscopi, és molt difícil de separar de Brachythecium rutabulum, ja que l’única diferència clara que presenten és l’absència d’aurícules en aquesta darrera espècie. B. rutabulum és comuna en talussos, roques ombrejades, rabasses d’arbres i llocs humits, algunes vegades mullats. És més freqüent que l’anterior a la terra baixa, i viu a tots els Països Catalans, sovint juntament amb Scleropodium touretii.
B. velutinum és una molsa petita i fina, de caulidis ascendents, irregularment ramificats, amb rames erectes i curtes. Els fil·lidis, drets o oberts, són plans o un xic còncaus, acuminats en una punta fina. Els rameals, més petits i estrets, tenen el marge fortament serrat i cèl·lules linears, excepte les angulars, que són quadrades o arrodonides. La càpsula, asimètrica, té l’opercle cònic, amb bec obtús i curt. És una molsa d’aspecte característic, generalment fàcil de reconèixer, fins i tot al camp, ja que forma gespes flonges, verdoses i llustroses, en llocs més o menys humits, terra, roques, base d’arbres. Viu des de la terra baixa a l’estatge subalpí, als Pirineus, Rocacorba, cap de Creus, Rasos de Peguera, Montseny, Montnegre, a Penyagolosa i a Mallorca i Eivissa. Tenim també, del mateix gènere: B. albicans, B. glareosum, B. plumosum, B. populeum, B. reflexum, B. salebrosum i B. starkei.
Scleropodium touretii (= S. illecebrum) és una molsa de mida mitjana, amb els caulidis (30-80 mm) ajaguts, amb rames ascendents, arquejades, curtes, gruixudes i obtuses. Els fil·lidis són imbricats i molt còncaus, els caulinars de marge pla, irregularment denticulats a la part superior, amb cèl·lules estretes, linears, curtes a la base. Els fil·lidis rameals són més estrets. Formen gespes laxes, de color verd pàl·lid, blanquinós o groguenc, rarament fèrtils, sobre terra i roques, en llocs assolellats, des de la terra baixa a l’estatge montà. És freqüent a Catalunya i a les Balears. Al País Valencià, ha estat citat de Pinet i d’Agres. És fàcil de reconèixer pel seu color verd pàl·lid, per les branques cilíndriques, julàcies (aspecte de branqueta de xiprer) i pels fil·lidis còncaus, imbricats.
Gametòfit no fructificat d’Hypnum cupressiforme, vist en una visió de conjunt (a dalt) i en un detall molt augmentat (a baix) que permet de destacar l’aspecte falciforme dels fil·lidis.
Jordi Vidal i Víctor Canalís.
Pseudoscleropodium (= Hypnum) purum, la molsa típica dels pessebres nadalencs, és una molsa grossa, que pot atènyer 15 cm, que forma gespes grosses i laxes, de color verd pàl·lid. És una de les molses més característiques de l’estrat muscinal dels nostres boscos (alzinars, rouredes, pinedes, etc.), en llocs preferentment ombrejats. Tant els caulidis principals com les branques, pinnades i una mica aplanades, són cilíndrics. Els fil·lidis caulinars són àmpliament ovats, de punta apiculada, amb marge denticulat a la part superior, nervi que ateny 1/3 del limbe, i cèl·lules linears, les angulars amples. La seta és llisa, i la càpsula, horitzontal, cilíndrica. És freqüent a Catalunya i a les Illes, i està citada a les muntanyes del País Valencià (Penyagolosa, Fondeguilla, Mas del Zurdo, Pinet, etc.). Sovint es troba convivint amb Eurhynchium striatum, Hypnum cupressiforme, Hylocomium splendens i Thuidium tamariscinum.
Eurhynchium striatum és una molsa robusta, rígida, que forma gespes laxes, brillants, de color verd clar a fosc, sobre terra i roques, en boscos humits i ombrejats, sobretot de caducifolis. Els caulidis (100-150 mm), són reptants, ascendents o arquejats, irregularment ramificats, amb fil·lidis recorreguts per plecs longitudinals ben diferenciats. Els fil·lidis caulinars són amples, amb el marge irregularment dentat. Les cèl·lules són linears, excepte les angulars, que són amples i formen aurícules poc definides. La càpsula és ovada, corbada, amb l’opercle llargament subulat. La podem trobar sovint amb Plagiomnium undulatum, Rhytidiadelphus triquetrus, etc. Es coneix dels Pirineus, del N de Catalunya (Alt Empordà, Gironès, Garrotxa, Selva), del Montseny, del Montnegre i del Berguedà. E. (= Plasteurhynchium) meridionale, com l’espècie anterior, té els fil·lidis plegats longitudinalment, però és una molsa més petita, amb el caulidi primari totalment prostrat, amb branques més nombroses i més curtes. Els fil·lidis són esquarrosos (molt oberts) i crispats en estat sec, llargament acuminats, i les cèl·lules angulars, quadrades, tenen les parets molt gruixudes. Es una planta comuna a la regió mediterrània, sobre roques calcàries, des del nivell de la mar fins al voltant dels 1000 m, a tot el territori. Són espècies molt pròximes E. hians i E. speciosum. Altres espècies del mateix gènere al nostre país: E. angustirete, E. pulchellum, E. pumilum, i E. schleicheri.
Rhynchostegiella (= Eurhynchium) tenella és una molsa petita i fina, de caulidis (20-30 mm), prostrats, amb nombroses rames, erectes o arquejades, curtes. Els fil·lidis són oberts, lineato-lanceolats, llargament acuminats, amb el marge sinuós. La càpsula és ovoide, més o menys horitzontal, sovint present. Viu sobre pedres, roques i parets calcàries, i és comuna a la regió mediterrània, a la terra baixa i a l’estatge montà, en tot el territori. Tres altres espècies al nostre país: R. compacta, R. curviseta i R. teesdalei.
Pleurozium schreberi forma gespes de color verd pàl·lid o groguenc, sobre terra àcida, en boscos i landes, sobretot en fagedes, rouredes i pinedes de pi roig. Les plantes, de 100 a 150 mm, són molt característiques pel color vermell dels caulidis, nuosos a la base, reptants o ascendents, rígids, pinnats, amb les rames obertes, aplanades, una mica encorbades, totes d’aproximadament la mateixa longitud. Els fil·lidis estan fortament imbricats, ço que dóna al caulidi i a les rames un aspecte julaci (com branquetes de xiprer). Els fil·lidis caulinars són còncaus, amplament ovats, d’àpex obtús, marge enter i cèl·lules linears, amples i quadrades a la base, formant aurícules de color taronja. Els fil·lidis rameals són més estrets, oblongs, i semblen aguts per la inflexió de les vores. Tenen càpsules corbades, amb opercle cònic, i seta llarga, vermellosa. És una espècie pròxima a Pseudoscleropodium purum, del qual la separa fàcilment el color vermell viu dels caulidis i l’absència de nervi. És freqüent als Pirineus i també ha estat trobat a Sant Llorenç de la Muga, Olot, Montseny, Alt Berguedà, i Penyagolosa.
Molses de l’ordre de les hipnobrials, III. 1 Rhynchostegium riparioides: a aspecte general del gametòfit (x I); b detall d’un fil·lidi (x 20). 2 Ptilium crista-castrensis: a aspecte general del gametòfit (x 1,5); b detall d’un fil·lidi (x 30). 3 Ctenidium molluscum: a aspecte general del gametòfit (x 1,5); b detall d’un fil·lidi (x 30); c detall d’un fil·lidi rameal (x 25). 4 Rhytidiadelphus triquetrus: a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit (x 1); b detall d’un fil·lidi (x 15). 5 Rhytidium rugosum: a detall d’un fil·lidi (x 20); b aspecte general del gametòfit (x 1). 6 Hypnum cupressiforme: a aspecte general del gametòfit (x 1,5); b detall d’un fil·lidi (x 40). 7 Hylocomium splendens: a aspecte general del gametòfit (x 1); b detall d’un fil·lidi (x 25).
Miquel Alcaraz
Els Plagiothecium són molses complanades que poden semblar un gran Fissidens o una hepàtica foliosa, però tenen fil·lidis hipnoides (amb cèl·lules allargades). P. denticulatum és una molsa prostrada, de color verd viu, molt llustrós, amb fil·lidis asimètrics, amb un curt nervi furcat, aurícules ben diferenciades i decurrents (baixen pel caulidi) i algunes dentetes vora l’àpex. Viu sobre fusta en descomposició, soques tallades, sòl, al Principat (Vall d’Aran, Montseny, Montserrat, Vallès, Bages, Baix Llo bregat) i als ports de Morella. P. nemorale, de color verd fosc i no llustrós, amb les cèl·lules de les aurícules estretament rectangulars (en l’espècie anterior són arrodonides), és relativament freqüent al Montseny, Ripollès, Andorra, Vall d’Aran. Altres representants d’aquest gènere, d’identificació delicada, centrades als Pirineus, són P. cavifolium, P. piliferum, P. platyphyllum, P. succulentum i P. undulatum.
Rhynchostegium megapolitanum forma gespes de color verd pàl·lid, rarament de color verd viu, constituïdes per plantes de 40-100 mm, amb caulidis prostrats, no radiculosos, amb ramificacions espaiades, de mida desigual. Els fil·lidis caulinars i rameals són semblants, imbricats en sec, més oberts en estat hidratat, àmpliament ovats, amb un acumen llarg, fi i cargolat, còncaus, amb les cèl·lules linears, les basals i angulars curtament rectangulars. La seta és llarga i flexuosa, i la càpsula és inclinada, amb un opercle de bec llarg. Viu sobre terra pedregosa o sorrenca, un xic ombrejada per la vegetació arbustiva o herbàcia, en llocs secs, sobretot en garrigues, alzinars o pinedes. És freqüent en muntanyes baixes, a les Balears, i al País Valencià. R. (= Platyhypnidium, = Eurhynchium) riparioides (= R. rusciforme) és una planta aquàtica robusta, que forma masses de color verd fosc o negre, de reflex metàl·lic, en sec, sobre roques i branques submergides en aigües corrents ràpides, tant en terrenys silícics com calcaris. Els caulidis són llargs (fins a 150 mm), prostrats o pènduls, denudats a la base, rígids, irregularment ramificats. Els fil·lidis, laxament imbricats, són còncaus, ovats, amb el marge intensament dentat. Viu a la terra baixa i estatge montà. És molt freqüent al Principat, País Valencià i Mallorca (Serra de Tramuntana, Artà); a Menorca, s’ha trobat al barranc d’Aljandar. Als Països Catalans han estat trobades dues espècies més, no aquàtiques: R. confertum i R. murale.
Ptilium crista-castrensis és una molsa molt característica i elegant, que té els caulidis (80-150 mm) erectes o ascendents, molt regularment pinnats, amb les branques pròximes i situades en un mateix pla, totes de la mateixa llargada, excepte les de dalt, que són més curtes. Els fillidis són fortament plegats longitudinalment, amb una punta llarga, molt encorbada, i nervi curt i doble o absent. Hi ha parafil·les petits, filamentosos o ramificats. L’esporòfit apareix rarament. És una planta poc freqüent, que apareix en avetoses i fagedes molt humides. Ha estat trobada al bosc de Bossost (Vall d’Aran), Boí (Alta Ribagorça) i Ull de Ter (Ripollès). És fàcil de reconèixer per l’aspecte de grans plomes, de color verd groguenc, degut a la disposició de les ramificacions i pels fil·lidis, amples i fortament falcats.
Ctenidium molluscum forma catifes extenses, de color verd daurat, lluents, sobre roques i talussos ombrejats, en terreny calcari, ben característiques pels caulidis pinnats, ascendents, de contorn triangular, i pel seu tacte tou i suau (com d’esponja). Els fil·lidis són falciformes (encorbats cap a la mateixa banda), amb nervi doble i base molt ampla. La càpsula és inclinada, el·lipsoïdal, amb opercle cònic, agut o mamillat. Viu des de l’estatge montà al subalpí. És molt abundant al Principat, a Mallorca (principalment a la Serra de Tramuntana) i a les serres valencianes (Aitana, Mariola, Font Roja, Penyagolosa). Existeix una segona espècie: C. procerrimum.
Rhytidiadelphus (= Hylocomium) triquetrus és una molsa molt robusta, amb caulidis que poden atènyer 200 mm d’alt, denudats a la base, erectes o ascendents, irregularment ramificats, no pas en un sol pla, de color taronja brunenc, que forma catifes extenses de color verd pàl·lid o verd groguenc a les clarianes dels boscos humits, sobretot fagedes i pinedes i avetoses. Els fil·lidis són molt oberts, àmpliament triangulars o cordiformes, amb un curt acumen, nervi doble, que ateny les 3/4 parts del limbe i cèl·lules linears, les superiors papil·loses al revers, les angulars curtes, amples i poc diferenciades. La tenim en diversos indrets dels Pirineus, on és freqüent, i al Berguedà, Solsonès, Alt Empordà, Garrotxa i Gironès. També viu a Penyagolosa i a la Serra de Tramuntana (Mallorca). Es fàcil de reconèixer pel seu port robust i pels fil·lidis oberts, amples, curtament acuminats i serrats. R. squarrosus creix en llocs més humits que l’espècie anterior, fins i tot en torberes, als Pirineus. També té els caulidis vermellosos, però menys ramificats i amb les rames més fines. Els fil·lidis són esquarrosos, i tenen aurícules ben diferenciades. R. loreus, té els fil·lidis acabats en una punta llarga, falcada, sovint girada enrere i molt plegats longitudinalment, amb el nervi gairebé absent, i viu sobre sòls forestals àcids i humits, als Pirineus.
Rhytidium rugosum és una molsa robusta, que forma gespes laxes, de color verd pàl·lid o verd groguenc, formades per caulidis de fins a 100 mm de llarg, reptants o ascendents, forcats, irregularment pinnats, amb parafil·les lanceolats. Els fil·lidis són imbricats, còncaus, arrugats (ondulats en sentit longitudinal i transversal), amb el marge revolut des de la base, denticulat a la part superior, i cèl·lules linears, amb papil·les al revers de la part superior. Es troba estèril. Viu en terrenys calcaris, sobre terra o roca, en llocs secs de les muntanyes, fins a uns 2000 m, als Pirineus, Alt Empordà, Garrotxa, Montseny, Berguedà, Montserrat i Penyagolosa.
Hypnum cupressiforme és una molsa molt freqüent, de mida variable, fina o robusta, amb el caulidi més o menys prostrat, irregularment ramificat, amb rames reptants o ascendents. Els fil·lidis, imbricats, són fortament encorbats, amb els àpexs girats cap a un mateix costat, de forma característica, còncaus, ovats o estretament lanceolats. El nervi és curt i doble, o no se n’hi veu, i les cèl·lules són linears, les angulars petites i quadrades, de paret gruixuda, formant aurícules hialines o grogues. La càpsula és un xic encorbada, erecta o inclinada, amb un opercle amb bec més o menys llarg. És una molsa summament polimorfa, que viu sobre terra, parets, roques, arbres, tant en terreny calcari com silícic, des de la terra baixa a les altes muntanyes, a tot el territori. Entre les diverses varietats que se n’han descrit cal citar la varietat filiforme, molt poc ramificada, de branques llargues, primes i penjants, que viu sobre el tronc dels arbres, en boscos humits, i la varietat lacunosum que, en canvi, és robusta, de branques gruixudes i curtes, i fil·lidis molt còncaus i imbricats, que donen a les rames un aspecte inflat. És terrícola, freqüent al sòl dels boscos. En tenim altres espècies, força més rares, de muntanya: H. callichroum, H. hamulosum, H. jutlandicum, H. lindbergii, H. pallescens, H. revolutum i H. vaucheri. El gènere Hypnum, que comprenia antigament la major part de les molses pleurocàrpiques, era anomenat així (del grec hipnos, son) fent referència al seu ús per a omplir coixins i matalassos (que, segons Linné, allunyaven les puces).
Hylocomium splendens és una de les molses més belles de les nostres muntanyes. Forma catifes grosses i profundes, de color verd daurat o olivad brillant, d’extensió considerable, al sòl àcid dels boscos, des de l’estatge montà al subalpí. Les plantes (100-300 mm) tenen els caulidis de color vermell viu, ascendents o erectes, 2 o 3 vegades pinnats, amb les rames en el mateix pla, formant una mena de ventall ample, que té tendència a col·locarse horitzontalment. Presenta parafil·les subulats i ramificats. De cada ventall surt, cada any, un brot, arquejat, que origina rà un nou grup de branques aplanat. Per això el coixí sembla que presenti pisos, àmpliament imbricats. Els fil·lidis, imbricats i còncaus, tenen el marge serrat, i un nervi doble. Les cèl·lules, estretes, romboïdals o linears, són papil·loses al revers de la part superior. Les basals són de color taronja brunenc. La càpsula, ovalada o oblonga, inclinada o horitzontal, té un opercle cònic, de bec bastant llarg. Viu als Pirineus, Alt Empordà, Garrotxa, Gironès, Berguedà, Montserrat, Montseny, muntanyes de Prades, ports de Beseit, Penyagolosa, Ademús i Mallorca. En tenim dues espècies més, H. brevirostre i H. pyrenaicum, totes dues de muntanya, rares, no estructurades en pisos i irregularment pinnades. La darrera, malgrat el seu nom, és també abundant als Alps.