Resultats de la cerca
Es mostren 2493 resultats
Marie Luise Kaschnitz
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
Representant d’un humanisme modern, es basa essencialment en l’antiga tradició literària per a tractar problemes actuals És autora de novelles Liebe beginnt ‘L’amor comença’, 1933 i Elisa 1937 de reculls de contes Das dicke Kind ‘L’infant gras’, 1951, Lange Schatten ‘Ombres llargues’, 1960, Ferngespräche ‘Conferències interurbanes’, 1966 i Eisbären ‘Ossos blancs’, 1972, i poesia Gedichte ‘Poesies’, 1947, Ewige Stadt ‘Ciutat eterna’, 1952 i Gesang vom Menschenleben ‘Cant de la vida humana’, 1974 Són també importants les seves obres radiofòniques i diversos assaigs
George Gaylord Simpson
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Ha recollectat, anomenat i descrit els mamífers fòssils de l’Amèrica del Sud ha estudiat l’evolució, la zoogeografia i la classificació de mamífers actuals i extingits, i els principis de la classificació biològica Ha publicat Life of the Past 1953, Principles of Animal Taxonomy 1961 i The Geography of Evolution 1965 Biology and Man 1969, Penguins Past and Present, Here and There 1976, Splendid Isolation The Curious History of South American Mammals 1980 i Fossils and the History of Life 1982 entre d’altres
Pèlops
Mitologia
Heroi grec, fill de Tàntal, rei de la Lídia.
Estirp de la família dels Pelòpides, fou occit, de petit, pel pare Tornat a vida pels déus, vencé el rei Enomau de l’Èlide i es casà amb la filla d’aquest, Hipodàmia La literatura i l’art antiga s’inspiraren sovint en el mite Considerat pare de molts fills, hom li atribuí la fundació dels Jocs Olímpics, però, segons els mitògrafs actuals, Pèlops no fou altra cosa que l’heroi epònim dels Pelopes , poble d’existència real, o mític, que degué donar el nom al Peloponès
Antoni Peyrí i Rocamora
Medicina
Metge.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1911, i es doctorà a Madrid el 1912 Ingressà a la Sanitat Militar, fou professor a la Universitat de Barcelona i cap de la Lluita Antivenèria a Calalunya En aquella època publicà entre d’altres articles “Qüestions actuals en el tractament de la sífilis” 1927 i “La lluita antivenèria a Catalunya el bienni 1935-1936” 1937 Germà del també metge Jaume Peyrí , fou pare de l’arquitecte i pintor Antoni Peyrí i Macià
Svante Pääbo

Svante Pääbo
© Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology
Biologia
Biòleg, metge i paleoantropòleg suec.
Estudià humanitats 1975-81 i medicina 1977-81 a la Universitat d’Uppsala, per la qual es doctorà en biologia cellular el 1986 Dugué a terme recerca postdoctoral a l’Institut de Recerca Molecular de Zuric, al Cancer Research Fund de Londres i al departament de bioquímica de la Universitat de Califòrnia Berkeley Entre el 1990 i el 1998 fou professor de biologia i evolució de la Universitat de Munic, i des del 1999, professor honorari de biologia evolutiva molecular de la Universitat de Leipzig Ha estat també professor convidat de genòmica comparativa de la Universitat d’Uppsala 2003-15 Des del…
Comencen les obres del Parc de les Casernes de Girona
S’inicien a Girona les obres del Parc de les Casernes, un dels projectes urbanístics més ambiciosos de la ciutat, que preveu ocupar una superfície de 10 ha, situada entre els actuals carrers de Barcelona, Migdia, Universitat de Montpeller i Emili Grahit El projecte, que ha estat elaborat per l’equip d’arquitectes Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech, inclou un parc, el segon més gran de Girona, i una zona destinada a 350 habitatges, però no es farà ni l’auditori ni el multicinema previstos inicialment
Nova definició del quilo
Els científics reunits a Versalles en la 26a Conferència General de Pesos i Mesures aproven per majoria una nova definició del quilogram, que fins ara tenia com a referència el lingot de platí anomenat “Le Grand K”, conservat a Sèvres, prop de París, des del 1889 A partir d’aleshores s’ha deteriorat i resulta poc útil per als actuals mesuraments d’alta precisió El nou sistema aprovat es basa en la propietat dels electroimants que relaciona el pes amb el corrent elèctric, invariable amb el pas del temps
la Suda de Lleida

Aspecte de la fortificació de la Suda de Lleida
© CIC-Moià
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de la ciutat de Lleida (Segrià), edificada pel valí Ismā‘īl Banū Qasī l’any 882 (260 de l’hègira), que comprenia la totalitat del turó que domina la ciutat.
Després de la conquesta cristiana constituí el nucli central i noble de l’urbs, amb el castell del rei, la seu, el palau del bisbe, els casals de les altres dignitats eclesiàstiques i de llinatges com els Montcada, els Cervera, els Besora, els Comenge i els Desvalls Al segle XIV hi residien tota mena de clergues tonsurats i universitaris Mantingué el caràcter de ciutadella fins a la guerra de Successió 1707, en què l’antic barri clos fou demolit, i en el seu lloc s’alçaren les actuals fortificacions, anomenades el castell Principal
el Territori de Tarragona
Història
Antic terme rural, amb masos escampats, del Camp de Tarragona, comprès entre els termes de Constantí, Tarragona, Vila-seca i Salou, Riudoms i Reus, en terreny molt pla.
Corresponia a la jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona, el qual hi tenia un batlle Agafava una extensió d’uns 7 km d’E a W, i fins de 4 km, en alguns punts, de N a S Parroquialment, la dependència havia estat repartida entre Constantí, Reus i Vila-seca i Salou En configurar-se els termes municipals actuals, fou incorporat al de Reus Entre les partides de terra que hi corresponien, els Castellets, Quart, la Grassa, Bellisens, les Porpres, Aigüesverds i Blancafort són les de més anomenada
rendiment
Economia
Retribució que hom percep per un capital invertit.
Concretament, el rendiment és mesurat com a percentatge sobre el valor de la inversió i és un indicador de la seva eficiència El rendiment d’un valor borsari sol ésser expressat amb aquesta fórmula valor nominal × dividend en % preu del mercat Una mesura més acurada per a les inversions que hom fa en diverses etapes i que alhora proporcionen també rendiments escalonats és la taxa de rendiment intern Aquesta és l’equivalent del percentatge que fa iguals els valors actuals descomptats dels fluxos de costs i d’ingressos que es deriven d’una inversió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina