Resultats de la cerca
Es mostren 753 resultats
Mare de Déu d’Argimon (Riudarenes)
Art romànic
Situació Façana nord-oriental de l’església primitiva del castell damunt la porta d’entrada hi ha vestigis d’un ràfec i la base d’un campanar d’espadanya J Recarens Aquesta església és situada en un cim rocós i abrupte, al mig d’Argimon Mapa 365M781 Situació 31TDG698313 JRR Història Aquesta petita capella romànica fou afegida al cas tell d’Argimon segurament ja al segle X La primera referència, el 1050, esmenta la fortificació propietat de Ponç i de Cabrera Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el territori que formà la parròquia de l’ermita, el…
Santa Margarida d’Ardola (Tavèrnoles)
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau i un absis G Orriols A l’extrem oriental del terme municipal de Tavèrnoles, vora el Puigdefar, que a 834 m d’altitud domina sobre la cinglera la vall de Sau, es troben les ruïnes, molt difícils de trobar, de l’església de Santa Margarida d’Ardola Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 48,1 —y 45,4 31 tdg 481454 Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Vic a Olot per Roda de Ter A pocs quilòmetres de Vic cal agafar la carretera que…
Sant Martí Vell (Santa Pau)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció L’església de Sant Martí Vell o Sant Martí de Santa Pau, situada al centre del terme municipal, al costat nord-oriental de Santa Pau, es troba vora la carretera d’Olot a Banyoles, a mà dreta, al peu de la serra de Sant Julià del Mont Mapa 295M781 Situació 31TDG653672 Per anar-hi, tal com hem dit, cal agafar la carretera d’Olot a Banyoles L’església es troba a l’altura de Santa Pau, a 1 km aproximadament de la carretera, vers tramuntana JVV Història Les notícies sobre l’església de Sant…
Castell de Castellnou de Segrià (Vilanova de Segrià)
Art romànic
Situació Cantonada nord-oest d’una gran estructura que formava el mur extern d’aquest castell, molt malmès en haver-li adossat edificacions modernes ECSA-J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell s’emplacen en un petit tossal separat per un marcat coll del serrat on hi ha la població de Vilanova de Segrià Els vestigis de la vella fortalesa es destruïren per edificar en el mateix indret un xalet modern, tot i que encara se’n pot veure algunes restes Mapa 32-14 359 Situació 31TCG022207 S’arriba a Vilanova de Segrià des de Lleida per la carretera LP-9221 que passa per Torre-serona i…
Santa Maria de Sunyer
Art romànic
Situació Dos detalls dels brancals esquerre i dret —segons l’espectador— de l’antiga porta d’entrada al temple, amb capitells decorats amb motius vegetals ECSA-E Pablo Aquesta església és la parròquia de Sunyer, poble situat al sector meridional de Segrià, sobre un tossal que domina una extensa plana de secà L’església és al centre de la població Mapa 32-15 388 Situació 31TBF992998 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior XEC Història Hi ha molt poques notícies sobre el lloc i l’església del lloc Sunyer apareix esmentat com a castell a l’inici…
sepulcre
Sepulcre romà de Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…
Cabanabona
Cabanabona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipi de Cabanabona, d’una extensió de 14, 12 km 2 , és situat entre els termes d’Oliola, a ponent i tramuntana, de Vilanova de l’Aguda, a llevant, i a migdia confronta amb el municipi segarrenc de Torrefeta i Florejacs, pel sector de l’antic terme de Florejacs Cabanabona resta inclòs en la part de la Noguera que hom anomena subcomarca del Segre Mitjà, tot i que el municipi no arriba fins al riu És emplaçat als altiplans que separen les valls del Llobregós i del Sió El terme comprèn els pobles de Cabanabona, cap del municipi, i de Vilamajor, i el santuari de…
Engordany
Poble
Poble (1 109 m alt) de la parròquia de les Escaldes-Engordany, situat a la dreta de la Valira d’Orient, adossat a la falda del pic de Padern (1 861 m alt), unit a les Escaldes per un pont romànic i uns altres dos de moderns sobre la Valira d’Encamp.
Els darrers anys ha tingut un fort increment de població, i forma part del nucli urbà d’Andorra la Vella i les Escaldes Són remarcables alguns bells exemplars d’antigues cases pairals i el pont dels Escalls sobre la Valira d’Ordino L’església de Sant Jaume, derruïda, és mencionada, a la primera meitat del s XI, entre les possessions del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Alt Urgell
Restes d’una església al cementiri de Cabanes d’Empordà
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el mur pertanyent al costat de tramuntana d’un edifici que era capçat per un absis de planta semicircular F Tur El cementiri municipal de Cabanes és als afores i a uns 250 m de la població, prop del marge esquerre del Rec del Molí Mapa 258M781 Situació 31TDG983841 Des del nucli de Cabanes, un camí de terra porta fins al cementiri Des de l’exterior, al costat septentrional, hi ha les restes de l’església que han estat integrades al mur del clos cementirial Història No coneixem la dedicació que tingué aquesta església, ni, tampoc, notícies històriques que s’hi…
Fons d’art romànic del Museu del monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia)
Art romànic
El museu El Museu del Monestir de Santes Creus té el seu precedent en dos projectes diferents, proposats per Eduard Toda i Güell, el 1932, i Pere Lloret i Ordeix, en 1937-38 Des del final dels anys seixanta i gràcies a l’empenta d’E Fort i Cogul, del seu fill i, especialment, del canonge de la seu tarragonina Pere Batlle i Huguet, es començà a treballar de nou en un petit museu que obrí les portes el 1974, si bé restringit a la visita dels especialistes D’ençà d’aquest moment un seguit d’iniciatives, encapçalades primer per P Batlle i després pel Departament de Cultura de la Generalitat,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina