Situació
Aspecte actual de la torre després de ser alliberada de l’antic mas que tenia adossat.
F. Baltà
És emplaçada als vessants nord-orientals de la muntanya de Sant Ramon.
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF183790.
Des de Sant Boi s’ha d’agafar la carretera de Sant Climent i, poc després de deixar enrere els últims blocs de pisos, en arribar al del casal del Bori, cal desviar-se a l’esquerra per un camí que porta a la barriada de Benviure, on hi ha la torre, a 81,7 m d’altitud.
Història
El 1023 Eliarda vengué a Chilio cases i terres, arbres i un pou situats dins la parròquia de Sant Boi, a la Villa Noua, terme de Benviure. La torre és documentada per primera vegada el 1048 en una carta d’empenyorament de la torre, de l’església i de les cases que hi havia, feta per Bernat Seniofred al comte Ramon Berenguer I. Confrontava al nord amb el terme del Llor, a llevant amb el Llobregat, a migdia amb la mar i a ponent amb el terme del castell d’Eramprunyà. El 1065 l’església és esmentada com Sant Miquel. El 1225 encara es parla de l’alou de Benviure. El 1395 la torre de Benviure era de Lluís de Gualbes, i hi feu estada el rei Joan I, que hi anà a caçar. És d’aleshores ençà que a vegades la torre s’ha anomenat de Joan I. Després del compromís de Casp la torre de Benviure pertangué a Galceran de Rosanes.
Torre
Planta i Secció de la torre.
P. Poll
De planta circular, es conserva en una alçada d’uns 12 m. Fa 4,50 de diàmetre interior i el gruix del seu mur al nivell inferior és d’1,90 m, però s’aprima per mitjà d’un relleix sota mateix de la porta, elevada, que s’obre al primer pis, al NW. A les parets no hi ha cap senyal de volta, cosa que sorprèn perquè les parets l’haurien poguda sostenir. El graó o relleix que hi ha sota el portal indica evidentment el punt on havia d’anar el trespol de separació de pisos. L’aparell és de petites lloses de llicorella en filades horitzontals; de tant en tant a la part inferior n’hi ha una de més prima que les altres. Les cinc primeres filades del parament del SE són de carreus gairebé quadrats, tallats en pedra sorrenca vermellosa. I en la part superior de la torre hi ha una filada de lloses inclinades, disposada com a motiu decoratiu. Actualment la torre resta isolada, però encara l’any 1980 tenia una casa mig enrunada adossada a migdia, amb arcades gòtiques. La torre devia ser bastida entre el 1023, que encara no s’esmenta, i el 1048, en què hom ja parla de la torre de Benviure.
Ermitatges de Benviure
Prop de la torre de Benviure es conserven parcialment quatre eremitoris excavats a l’argila compacta en el vessant nord de la riera, oberts a la banda meridional. Del primer només es conserva la zona absidal i el començament de la nau, i totes dues es comuniquen per un pas estret. L’absis, minúscul, té al fons una fornícula i es cobreix amb una volta de quart d’esfera. El segon eremitori està força transformat per l’afegitó d’obra de maó moderna. És una cambra rectangular coberta amb volta i arrodonida al fons. El tercer eremitori en realitat sembla que era doble, perquè el repartidor d’accés a l’esquerra (ponent) es va ensulsiar. Al costat de llevant hi ha una aula rectangular, coberta amb una volta que marca una inflexió al punt on l’aula s’estreny i és més baixa al sector que probablement era el santuari. A migdia hi ha un banc i cinc armariets. A l’exterior hi ha una fornícula. El darrer eremitori és una aula lleument desviada vers llevant, amb volta aixafada i porta de mig punt. No té ni compartiments ni fornícules.
Bibliografia
Bibliografia sobre la torre
- Martí, 1952, pàgs. 48, 97 i 98
- Els castells catalans, vol. I, 1967, pàgs. 467-469
Bibliografia sobre els ermitatges
- Pagès, 1980, pàgs. 175-195
- Pagès, 1992, en premsa